primer relat - VilaWeb

L A S E S S I Ó
DE MAQUILLATGE
A la Pilar, l’Àurea, la Joana, la Núria i les altres,
que no són com la protagonista d’aquest conte.
El Nobel de Literatura Sigmund Grossman ha accedit a
anar al magazine dels matins de la televisió pública, aprofitant
que és a Barcelona per recollir el premi Memòria Hebrea,
que distingeix les persones que treballen per divulgar
l’horror nazi. L’home entén el català i el parla de manera
força acceptable, perquè la seva segona dona—la primera
va morir al camp de Birkenau—és nascuda a Tarragona, tot
i que ha viscut bona part de la vida a Varsòvia. No li caldrà
traductor simultani, doncs.
Quan s’acabi l’entrevista, que li han assegurat que no
serà gaire llarga, se n’anirà a l’hotel a repassar el discurs
d’acceptació del guardó i a dormir una mica (es cansa molt,
és gran). Després de l’homenatge, ha de sopar amb el president
de la Generalitat i amb l’editor (que té els drets de
tota la seva obra, perquè li va publicar Cançó de bressol al
camp d’extermini abans que guanyés el Nobel, quan aquí
no el coneixia ningú). L’endemà al matí ha d’agafar l’avió
cap a Bèlgica, on començarà la gira europea.
L’hostessa l’acompanya de bracet a la sala de maquillatge i
perruqueria, li indica on ha de seure i li diu que, si vol, mentrestant
li guarda el bastó. De seguida, una maquilladora li
dóna un cop d’ull professional i li anuncia que només li posarà
una mica de base a la cara i li taparà les brillantors de la
closca i les mans. I ja li protegeix el coll de la camisa amb dos
tovallonets de paper, perquè no se li taqui. Comença la feina.
7