Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

.
El Domini de les Tenebres IOl
NIKITA. - Mare! Si aguessis sentit com li crUIXIen,
els òssosl... Què heu fet de mi? .. ¡Com gemegava
planyivolamentl... Mare estimadal ¿què heu fet
de mi? (S'asseu, extenuat, sobre '1 Irineu.)
MATRlONA. - Vés a beure aiguardent. Això ·t refarà.
Comprenc que tinguis por, sobre tot a la
nit; però això no serà res: quan agin passat dos
o tres dies t'oblidaras de tot: un cop la noia
sigui casada no 'Y pensaras més. Vés a beure
una copeta, te dic. Jo 'm cuidaré de tot lo· de la
cava.
NIKITA (removent-se). Ha quedat aiguardent:
vaig a .beure-me-Ia.
ESCENA XV
LA MATRIONA I L'ANICIA
MATRIONA. - Vés, vés, estimat. Jo acabaré la cosa...
jo l'enterraré. On ha tirat la pala? (Pren la pala,
que leu a lerra, i baixa a la cava, per on desapareix
fins a la meitat del seu cos.) Anicia, vine aqui a
fer-me llum.
ANICIA. - Què fa, ell?
MATRloNA. - Ha tingut una por terrible! Tu l'has sotragat
massa, amb les teves menaces. Però no t'espantis...
ja's posarà a to. Me 'n vaig a enterrar
la criatura. NO'I necessitem per res. Posa aqui
la llanterna, que jo m'hi vegi. (La Matriona desapareix
a la cava.)
ANICIA (girant-se cap al costat de la porta per on ha
sortit en Nikita). - T'has divertit, t'has dat bona
vida : ara ja s'ha acabat; ara sabras el que es
fer una mort. No faras més l'orgullós.