Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

00 Lleó Tolstoi
MATRIONA. - Oh! oh! oh! Dura cosa es pecar! Més
què 'y farem, quan no "y ha altre remei?
NIKlTA (sortint de la cava, tot tremolós). - Encara es
viu!... No puc!... Viu!. ..
ANIeIA. - Si encara es viu, per què sorties? (Ella li
vol barrar el pas,)
]\fIKlTA (llançant-se· assobre d'ella). - Vés-ten, o ·t
mato! (L'agafa per la mà. Ella se li escapa. Ell la
persegueix amb la pala alçada. La Matriona's
llença sobre d'ell per aturar-lo, meníre !' A nicia
fuig cap a l'escala. La M atriona prova de prendre-li
la pala.)
NIKlTA (a sa mare). - Te mataré! Vés-ten! (La Matriana
fuig també cap a l'escala.) Vos mataré!...
Vos mataré a totsl
MATRIONA.-No temis res: es la por que li ha entrat,
que li trastorna '1 cap.
NIKlTA.- Què han fet, aquestes, de m!? .. ¡Com
gemegava!... I ¡com li cruixien, els ÒSSOS, quan
m'he assegut assobre!... Què han fet de mi? ..
Encara viul Sí, que viu! (Para l'orella.) El sento
gemegar! Sí! gemega! (Corre cap a la cava.)
MATRIONA (a l'Anicia). - Va a colgar-lo. Nikita,
pren la llanterna.
NIKlTA (que, sense respondre, para l'orella vora la
cava). - No se sent resi Tot està acabat! (Dóna
alguns passos i torna a aturar-se.) Com li cruixien,
els ossets! Crac... crac... Què han fet de mi?
(Torna a parar l'orella.) El sento gemegar! sí!
el sento gemegarl Què es això? Mare! mareI
(S'acosta a la Matriona.)
MATRIONA. - Què vols, fillet?
NIKITA. - Mare estimada! No puc 'més! no puc fer
res més! Tingues pietat de mi!
MATRIONA. - Ohl que estas esgarrifat, ratolí meul
Vés a beure una mica d'aiguardent. Això ·t
donarà coratge.