Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

El Domini de les Tenebres 97
NIKITA (jòra de sí). - Què li diras?
ANICIA. - Tot, bon Déu! ¿No ets tu, qui va prendre
els diners? (En Nikita calia.) 1 jo, ¿no vaig emmetzinar
el meu marit? I tu 'u sabies! tu 'u sabies!
tu 'u sabies!... Jo estava convinguda amb tu per
fer desapareixer el meu marit!
MATRIONA. - Vaja! prou! Nikita, no t'entoçudeixis:
cal acabar el que vas començar. Es crude!... Vés,
cor meu.
ANICIA. - Mireu-vas-el, l'ame amat! No vol ajudarnasi
Tu m'has envilit i umiliat tant com has
volgut: ara ha vingut Ja meva oral Faras el que' t
dic, o tot ho denunciaré a l'uriadnick... Pren
aquesta pala.
NIKITA. - Que pesada que t'has tornat! (Pren In
pala.) No tinc por de res!... Si no 't vull creure!.
.. No 'y aniré pas!
ANICIA. - Que no 'y aniras? (Crida.) Socors, veïns! ...
Ai! Aquí!
MATRIONA (tapant-li la boca). - Que ets boja?... Deus
perdre '1 cap... Hi anirà. Vés-hi, filletl
ANICIA. - Si no 'Y vas, crido aussili.
NIKITA. - Prou!... Quina gent que sou! Això sí,
feu via: sentiu? Forçós es decidir-se. (Se dirigeix
a la cava.)
MATRIONA. - Vas sabel' treure '1 vi : ara te l'has de
beure. Qui se xala ha de saber treballar, també.
ANICIA. - Prou temps s'ha rigut de mi, amb la
seva barjaula, perquè me 'n revengi! Almenys no
seré sola, a fer-lo morir. També ell serà assassi:
ja sabrà que cosa es.
MATRIONA.-Ja t'enfurismes? Val més que vagis aon
es l'Aku\ina. No faras res, cridant. Vés de pas en
pas, i arribaras millor a terme. I ell farà '1 que
se li ha dit. (Se 'n va darrera son lill, que baixa a
la cava.)
7