Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

94
Tolstoi
ANlelA (menaçant-Ia amb la mà alçada). - T'estovaré!
Que no ·t vegi més si no vols que t'ensenyi
mestre-garrot!
(L'A niutka fuig.)
ANlelA (ad en Nikita). - Fes el que·t dic, o no ·t
responc del que, pot passar! (Se 'n va.)
ESCENA X
EN NIKlTA (sol)
NIKITA (que resta llarga estona callat). - Ohl quin
cas! I aquestes dònes! Són una desgracia! «-Avies
de prendre les precaucions per endavant!» Es
tot el que elles saben dir-tel ¿Que avia jo pensat
mai que una cosa semblant pogués succeir, quan
l'any passat aquesta Anicia va començar a buscar-me?
I, doncs, què avia de fer? Jana soc un
frarel Quan va morir l'amo vaig esmenar la meva
falta de la millor manera, casant-me amb ella,
com me tocava: jo no vaig tenir art ni part en la
mort del vell•.. I, després, que això passa tots els
diesl Cert que 'y ha allò dels polvos; però jo no
la vaig induir ni poc ni molt a fer-los-hi prendre.
Si jo agués sabut el que m'avia de costar, l'auria
matada llavors, la goçal SI! l'auria matada! M'ha
fet el seu compliç forçat, la meucal D'ençà que sé
això no l'he poguda sofrir mésl ] a m'ho deia, la
mare, que '1 dia que 'm comencés a fer fastic no
me la miraria més. Amb ella la meva vida s'ha
tornat un infernl... Després l'altra va començar a
venir-me al darrera. Què podia fer, jo? Si'u agués
deixat perdre, ben segur que un altre se n'auria
aprofitat. Per què privar-me de semblant goig?
Més 'Déu es testimoni que no soc pas jo, que l'he