Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

Tolstoi
tempta. (Se sent un carruatge que s'allunya rapidament.)
Per fi han marxat, gracies a Déu! Gran
Sant Nicolau! Quines penesl Se tramen paranys
els uns als altres I proven d'enganyar-se.
ESCENA VI
EN MITRITCH I EN NIKITA
NIKITA (que surt). - Vaja, Mltritch: pots anar-ten
a dormir: ja '1 replegaré jo, el farratge.
MITRITCH. - De bona gana. Dóna aquest aufals a
les ovelles. Ja han marxat ben disposats?
NIKITA. - Sl, més no tot està llest. No sé què decidir.
MITRITCH. - Per què ·t dónes mal temps? Tens a
mà l'asil de la Maternitat. AIlI recullen tots els
infants que 's llencen. Que 'Is portin tantes criatures
com vulguin, que mai ne refusen cap. Fins
donen diners per tal que la mare 's comprometi
com a dida en alguna casa.
NIKITA. - Escolta, Mltritch : sl passa alguna cosa,
tingues el bec ben clos.
MITRITCH. - Fes el que vulguis· : això no es cosa
meva. Es a tu que t'interessa fer desaparelxer tot
rastre. Quina bravada d'aiguardent que fasl Me
n'entro a l'isba. (Se on va badallant.) Oh Senyor!
ESCENA VII
EN NIKITA (sol)
(Resta llarga estona silenciós,
i després s'adossa contra un trineu.)
NIKITA. - Bon negoci tenim!