Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

9°
Tolstoi
canç6 i clou el tracte. La noia es bonica com
un sol. Serà una mestressa de casa, de primera.
L'INTERMEDIARI. - Es veritat; sin6 que a la meva
muller i a mi 'ns encaparra saber per quin motiu
ella no ha sortit de la seva cambra: ens preguntem
si es que viu .malaita.
MATRIONA. - Ella, rnalalta? SI en tota la comarca
no 'y ha una noia més sana que ella! Si es de ceri
Res hi pot, contra ella! Que no l'has vista? I
quina treballadora! Es veritat que sordeja un
poc, però ja es sabut que les millors pomes tenen
un cuc. l, si vols saber per què no ha sortit, ja
t'ho diré: li han tirat un encls. Massa que sé la
goça que li ha jugat aquesta passadal Però jo
sé una manera de rompre l'encls, I demà la noia
estarà llevada. Aixl es que no has de tenir cap
temença respecte d'ella.
L'INTERMEDIARI. - Essent així, hi consento.
MATRIONA. - Ara 'Y consents : està bé; però no
pensis en desdlr·ten. Espero que no m'oblidaras,
i que 'm mostraras el teu agraïment; perquè ja
sabs que soc jo, la que 'u ha fe tot. Hi confio.
UNA VEU DE DÒNA (a l'avant-cambra). - ¿Què fem,
lvan? Que no es ora de marxar?
L'INTERMEDIARI. - A l'instant!
ESCENA IV
L'ANICIA I L'ANIUTKA
ANIUTKA (que surt precipitadament de l'avant-cambra
i ta signes a sa mare). - Marel
ANICIA (a l'avant-cambra). - Què vols?
ANIUTKA. - Vine aquí, mareta; si no, sentirien el
que ·t diria.
(Se'n van totes dugues assota'l cQbert.)