Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

El Domini de ¡es Tenebres 89
vingut vosaltres amb ganes d'entendre-us : ja
veureu com no 'us en penediu, i com ens estareu
agraits tota la vida; perquè 's pot dir que la
promesa es una veritable joia. No se 'n trobarien
dugues com ella en tot el districte.
L'INTERMEDIARI. - Es veritat; però ¿no caldria
que 'ns entenguessim respecte del dot?
MATRIONA. - Què vols més? Tot el que li deixaren
pare I mare 11 serà donat el dia del casament.
Pels temps que correm ¿no es una grossa quantitat,
cent cinquanta rubles?
L'INTERMEDIARI. - Nosaltres no volem mostrar-nos
exigents; però... què 'y farem?... cadascú estima
el seu fm. Nosaltres volem que tot sigui per bé.
MATRIONA. - I jo t'asseguro que en tota ta vida no
trobaras un semblant partit per al promès, I que
tant sols gracies a mi t'aurà vingut tant bella
sort. Va venir un pagès de part dels Kormiline
per arranjar la cosa per a llur filI, I jo m'hi vaig
oposar. Respecte del dot, ja t'he dit que'l difunt
(que Déu li doni la gloria del cel), al morir, va
ordenar a l'Anicla que 's casés amb en Nlklta per
conservar la casa, mentres que 'Is diners tenen de
passar a l'Akullna. Això 'u sé pel meu fili, que
m'ho va contar. Un altre ome, en lloc d'ell, no
auria fet l'escrupulós i s'ho aurla quedat tot,
casa i diners; però '1 meu Niklta es orne onrat, que
no 11 fa goig un centim que no 11 pertanyi. Cent·
cinquanta rubles es una forta, una molt forta
quantitat.
L'INTERMEDIARI. - Doncs se diu que n'avia de
rebre molts més. Ton fill no es gens bestia.
MATRIONA. - Prou sé que 's fa sempre una muntanya
d'un formiguer, sobre tot quan se tracta de
béns d'altri. Te dic I ·t repeteixo que la noia
tindrà tot el que son pare 11 deixà. Deixa aquesta