Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

l"
Lleó Tolsioi
ANICIA. - l, els diners que li has avançat, ¿qui te 'ls
tornarà? Digues!
(L'Aniutka s'acosta a la porta, escolta'l que
diuen en Pere i l'A nicia, i torna a logir. )
ESCENA V
L'ANICIA, EN PERE I L'AJtULINA
PERE (amb les celles contretes) . .- Doncs bé! aquests
diners ens els pagarà amb el seu treball aqueix
. istiu.
AmcIA. - Ohl prou que 'U veig, que t'alegra veure·
li girar l'esquena! Però de mi no te 'n recordes
gaire: jo sola auré d'agavellar tota la feina com
una bestia de càrrega. La teva filla, ja sabs que no
es pel seu bon grat, que posa mà a la feina. En
quant a tu, en tot l'ivern no·t mouras de l'estufa:
veritat? Oh! Ja ·t conec!
PERE.-¿Què vens a piular, quan encara no 'ns ha
parlat de la seva marxa?
ANICIA. - L'establa es plena, i, en el prec!s moment
que no tens ni un feix d-e forratge per peixer les
vaques, vols deixar marxar el moço. Nol per res
d'aquest món no vull fer la feina d'un ome. Si
hem d'estar aixl, jo també m'ajauré vora l'estufa.
Que vagi tot com Déu vulgui : jo no 'm cuidaré
de res.
PERE (a l'Akulina). - Vés a cercar el forratgc per a
Ics besties, que ja es l'ora.
AKULWA. - Ja'Y vaig. (Se posa el caltà i pren una
corda.)
ANICIA. - No seré pas jo qui treballi per la teva bona
cara: això no t'ho pensis. En bona fe que no!
Treballa tu també!