Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

Tolstoi
ESCENA XII
EN NIKITA, L'AKIM I L'AKULINA
AKULINA. - La barjaula! Bé 'ns en dóna prou, d'ores
dolentes! Espera-t, perx&l Li tallaré '1 seu vestit
a troços. Sl, que l'hi tallaré!
NIKITA. - L'he treta d'aqui : què vols més?
AKULINA. - La goçal M'ha embrutat tot el nou xali
Si no arriba a anar-sen li treia 'ls ulls!
NIKITA. - Prou grunyir. Per què t'enfades? Si me
l'estimés comprendria que estiguessis gelosa; però
que me l'estimo, jo?
AKULiNA. - No faltaria més sinó que ·t plaguessis
amanyagant el seu morro greixós! Si l'aguessis
treta de casa d'una vegada, això no auria passat!
Que se 'n vagi al diable, si voli La casa es meva;
els diners també. Diu ella que es la mestressa, que
es la teva muller. Galdosa mestressa! El que va
fer amb el primer marit ho faria amb tu, l'emmetzinadora!
NIKITA. - No'y ha manera de tapar la. boca d'aquestes
dònesl Quines bestieses que dius!
AKULINA. - No són bestieses! Jo no vull viure amb
ella. La trauré. Que se 'n vagi, aquesta meuca de
presidaris! Una galdosa mestressa de casa!
NIKITA. - Preb. No 'n facis cas, i pensa sols en mi.
Jo soc l'amo: jo faig el que vull. No me l'estimo,
ad ella, que t'estimo a tu. Estimo a qui vull.
Això es cosa meva. Té : mira quin cas faig d'ella.
(Escup a terra.) ¡Quina llastima que ara no tingui
una organeta! (Canta.)