Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

74
Tolstoi
ANICIA (sortint amb el samovar). - Bé està ple, el
bagul, fins a reventar; però ell compra que compra,
Déu sab què!
ESCENA IX
L'AK!M, L'AKULINA, L'ANIUTKA I EN NIKITA
NIKITA (Que s'esforça per reprendre sa sang freda i per
parlar amb sensatesa). - No t'enfadis contra mi,
pare! Que ·t creus que estic embriac? Res d'això.
Puc beure tant com vulgui sense perdre '1 seny.
Puc parlar-te de qualsevulga cosa. Me recordo
molt bé del que m'has dit. Volies demanar-me
diners perquè se t'ha mort el cavall. Com que
tinc medis, puc ajudar-te. Si la quantitat que 'm
demanes -fos molt important, te pregaria que
t'esperessis. Però, una petitesa així, puc donarte-la
desseguida. Té! mira!
AKIM (que segueix ocupat). - Ai, fill! El camí que
segueixes... dimontri!... no es el bon cami!...
NIKITA. - Per què 'm dius això? ¿Que ·t creUs que
estic embriac? T'enganyas. Vaja, prenem el tè.
Respecte al que'm demanes, puc fer el que tu
desitges.
AKIM (abaixant el cap tristament), - Ai! ai! ai!
NIKITA. - Aqul tens els dinersl (Se treu de la butxaca
una cartera, i d'ella un full d'assignats, d'entre 'ls
quals escull un NI/et de dèu rubles.) Té. Amb això
pots comprar un cavall. Ets el meU pare, i de cap
manera puc oblidar-te. Apa! pren. No ·t sapíga
greu, que no 'm dolen. (S'acosta al'Akim i li posa '1
bitllet a la mà. L'Akim nO'1 vol) Vaja! pren, te dic:
quan jo dono alguna cosa, es que no 'm dol.
AKIM. - No puc... dimontri!... no puc voler aquests