Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

Tolstoi
NIKITA. - Ja es oral I el seu nom patronimic, gran
bestial .
ANlCIA. - Nikita Akimitch.
NIKITA (continuant a fóra). - Això. Diga-m, a més,
el seu nom de familia.
ANICIA (rient i estirantson marit pel braç). - Tchilikine.
Prou n'hi na, de fer l'orgullós!
NI Kl1"A. - Això. (Aturant-se al brancal de la porta.)
Diga-m, ara, amb quin peu en Tchilikine ha d'entrar
a la seva isba.
ANICJA. - No siguis tossut. Te refredaras.
NIKITA. - Diga-m amb quin peu aig d'entrar. Es
precís que 'u diguis.
ANICIA. - Mireu que 'ns fastiguejarà! Amb el peu
esquerre. Entraras, d'una vegada?
NIKITA. - S!.
ANICIA. - Mira, si ·t plau, qui t'espera a l'isba.
NIKITA. - El pare? I bél què? Jo no desdenyo mon
pare : puc mostrar-li '1 meu respecte. Bon dia,
pare..(S'acota davant d'ell i li allarga la mà.)
AKIM (sense correspondre-li). - Vet-aquí... dimontri!...
el que fa veieu·?... el que fa l'aiguar.
dent... rellampl Veieu? Es l'aiguardent! una
porquerial
NJKJTA. - L'aiguardent, una porqueria! ¿Que estic
embriac? He trobat un amic i hem begut junts.
ANJCIA. - Apal Vés a jeure!
NJKITA. - ¿Que no 'm tinc dret per mes propries
cames, muller?
ANICIA. - Sl, sll Vés-ten a jeure!
NIKITA. - Noi Encara vull prendre'I tè amb el pare.
Escalfa-I: sents?... Entra, Akulinal