Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

Tols/oi
temps soml S'oblida... rellampl... s'oblida '1 bon
Déul SI, vatua'l mónl hem oblidat el bon Déul Vetaqul
'1 mall Ohl ohl Gracies, filleta: ja he menjat
prou. (S'alça de taula.) !
(En Mi/ri/eh s'acosta a l'es/u/a.)
ANICIA (desparant/aula, i asseien/-se, després, per
menjar ella). _.De segur que son pare '1 reprendria;
però 'm fa vergonya de parlar-li d'aquestes
coses.
AKIM. - Què? Què dius?
ANICIA. - Res.
ESCENA VI
ELS MATI!IXOS I L'ANIUTKA (que entra)
AKIM. - Ahl Mireu la meva preferidaI Sempre
caminant d'ací d'al1à. Mireu·la. Estàs gelada: oi?
ANIUTKA. - SI, estic balba. Bon dia, avi.
ANICIA. - I què? Tant mateix es al1à baix?
ANIUTKA. - No, però m'he trobat amb l'Adriana,
que tornava de ciutat, i diu que 'ls ha vIstos a la
taverna. Diu que '1 pare no s'aguanta dret de
tant begut.
ANICIA. - Si tens gana, té : menja.
ANIUTKA (acos/an/-se a l'es/u/a). - Quin fret que fai
Tinc les mans totes gelades.
(L'Akim se descalça. L'A nicia ren/a la vaixella.)
ANICIA. - Avi!
AKIM. - Què vols?
ANICIA. - La Marinka... sabeu? .. ¿que es ditxosa,
la Marinka?
AKIM. - Ja 'u crec/... Dimontril Es una dòna inteIligent,
trebal1adora, tranquila... vatua '1 mónl... I
que no li dol el treball. No recula davant de la