Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

66 Tolstoi
de ciutat; però, aixl que 'm vaig aver begut tot
lo meu, vaig tornar cap a vila. Com que no tenia
ni bou ni sou, vaig llogar-me com a jornaler a
casa del teu fill. (Badalla.) Oh Déu meu!
AKIM. - Rellampl... Vatua '1 m6n!... ¿Què redimon­
tri fa, doncs, mon fill Nikita? Digueu que té molta
feina... rellamp!.:. que ha de prendre un jornaler
per ajudar-Iol
ANICIA. - Feina, dius? Abans tot sol la feia tota;
però ara, que res li agrada sin6 la gresca, ha près
un jornaler que treballa per ell.
MITRITCH. - Com que té diners, no necessita .
AKIM. - Va malament, dimontril... rellampl mala-
ment del totl Va molt malamentl Pel que veig...
dimontrl... se desencamina.
ANlCIA. - S'ha fet malbé del tot : aquesta es la
paraula. No 'us ho podeu arribar a imaginarI
AKIM. - Sempre passa així, dimontrll... Se creu...
vatua '1 m6nl... que tot ha d'anar millor, 1... re­
llamp!... passa al revés. Esser ric... dimontril... no
li val per res a un orne: se fa malbé del tot.
MITRITCH. - Es cert que la riquesa no val res. Els
goços massa grassos tornen rabiosos: la gent rica
s'ha de desencaminar per força. Mireu-me a mi,
per exemple. Durant tres setmanes no he fet més
que beure mentres he tingut un centim a la but·
xaca; m'he begut fins la roba de l'esquena. Quan
no he tingut res més per vendre, me n'he deixat:
ara visc amb ordre.
AKIM. - l, la teva dòna, on es?
MITRITCH. - En el seu lloc; rodant per les tavernes.
Està feta una gran senyora, amb els seus ulls pin­
tats i el seu morret tort. Que s'emborratxi o no,
sempre la persegueix la fam.
AKIM. - Oh! De veres? I això per què?
MITRITCH.-¿Que no es això, el que's pot esperar la