Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

El Domini de l.s Tenebres
potser ha entrat a la taverna. Ma germana Tecla
m'ha dit que -y ha molts trineus davant de l'ostal,
i que tots vénen de ciutat.
ANICIA. - Aniutka! Tu! Aniutka!
ANIUTKA. - Què?
ANICIA. - Corre a la taverna, i mira si en Nikita'Y es.
Si està begut, potser que s'hi agi aturat.
ANIUTKA.- Hi vaig. (Fuig de l'estufa i's vesteix.)
LA COMARE. - S'ha endut l'Akulína amb ell: veritat?
ANICIA. - Ja no -y auria anat, sense ella. D'ella ha
sigut la pensada. Ella l'ha eonvençut d'anar al
Banc a treure diners. El mena per on vol.
LA COMARE (abaixant el cap). - Es una vergonya:
no 'y ha més.
(Una pausa.)
ANIUTKA (vora la porta). - Si es a la taverna, ¿què
li diré?
ANICIA. - No res, no! Mira només si -y es.
ANIUTKA. - Desseguida torno.
(Una llarga pausa.)
ESCENA III
L'ANICIA, EN MITRITCH I LA COMARE
MITRITCH (gemegant). - Oh Senyor! Oh gran Sant
Nicolau!
LA COMARE (tòta espantada). - Déu meu! ¡Quin espantI
Qui 'y ha allà?
ANlCIA. - Mitritch, el nostre moço.
LA COMARE. - Ohl oh! Se pot alabar d'aver·me ben
espantat! I això, comare? Se diu que voleu casal'
l'Akulinal
ANICIA (Deixa '1 teler i s'asseu vora la taula.) - Sl;
van venir una gent de Diedlor quc desitjaven