Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

El Domini de les Tenebres 53
NIKlTA. - Bé : i què? Aquest paper no té res d'extraordinari
: es una demanda ordinaria.
MATRIONA. - Creu-me, menut: escolta'l que l'I van
Moisieitch m'aconsella. «- Procura, sobre tot, que
els diners que posseeix no se 'us escapin. Si l'Anicia
no se n'apodera, adeu marit i casament. Els
diners són la clau de tot. No·t distreguis, doncsl»
Ha arribat el moment d'obrar, fill meu.
NIKlTA. - I què m'imperten, a mi, aquests diners?
Això es cosa seva. Que se 'n cuidi l'Anicial
MATRIONA. - Com es que penses així, fill meu? ¿Es
que una dòna 'y entén res, en aquests assumptes?
Tu ets un ome : a tu ·t toca obrar. Tu pots
amagar-los, fer-los desapareixer, en fi. Tu comprèns
millor les coses que no pas una dòna.
NIKlTA. - Els projectes de vosaltres, les dònes, són
sempre impossibles.
MATRIONA. - Com, impossibles? Pren els diners: un
cop a les teves mans, faras el que vulguis d'aquesta
dòna. Si alguna vegada reganya, sempre li
podras fer abaixar la veu.
NIKITA. - Deixeu-me tranquil amb les vostres istaries.
Me 'n vaig.
ESCENA XIX
EN NIKITA, LA MATRIONA I L'ANICIA
(la qual surt corrent de la casa, to/a patida)
ANlCIA. - Els bitllets eren amagats al vestitI Mireulasi
(Els mostra sota'l davantal.)
MATRIONA.- Dóna-ls ad en Nikita, que 'ls amagui.
Nikital pren-los i ent;¡fura-ls en algun lloc.
NIKlTA. - De bona gana, però vinguen...