Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

Lleó Tolsloi
PERE. - I la part d'enllà del pont, també l'has llau­
rada?
NIKITA. - Era massa lluny, per posar-m'hi avui.
PERE (amb ironia). - Massa lluny? Potser que 'y
anessis en cotxel Auria valgut més fer-ho tot d'una
vegada.
(L'Anicia escolta, sense deixar-se veure.)
MATRIONA (acostant-se). - ¿Per què no fas el que ton
amo t'indica? No veus que està malalt? Si tenies
una mica de cor el creuries com al teu propri
pare. No treballis de mala gana, i serveix oma­
dament, com jo t'he ordenat.
PERE. - Ja que ets aquí, vés a treure les trumfes de
la cava. Les dónes... oi?... t'ajudaran a triar-les.
ANIeIA (apart). - Vol que vagi amb ell per quedar
sol. Segurament que porta 'ls diners assobre i
desitja amagar-los en algun lloc
PERE. - Som al temps de plantar-les i ja han grillat.
Si s'espera més temps se faran malbé. Oh! Les
forceS se m'acabenl ( Vol alçar-se.)
MATRIONA (corrent a l'escala i ajudant-lo a alçar-se). -
Vols entrar a l'isba?
PERE. - Sl : sostén-me. (S'atura.) Nikital
NIKITA (mal-agradós). - Què vols?
PERE. - No 'f'veuré més: vaig a morir... Escolta: si
t'he ofès, perdona-m, en nom del Cristi Es possible
que t'agi ofès d'una manera o altra... Perdona-m!
NIKlTA.- Qui soc jo, per perdonar-te? ¿No som tots
pecadors?
MATRIONA. - Ai! fill meu! sent doncs...
PERE. - Perdona-m! T'ho prego! (Plora.)
NI KlTA. - Déu perdonarà 'ls teus pecats, Pere
19natitch. A mi no m'has fet sinó bé. Tu sl que
m'has de perdonar, que es possible que agi comès
greus faltes en contra teu! (Plora.)
(Ell Pere se'n va sanglotant. La Matriona'l sosté.)