Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

46 Lleó Tolstoi
PERE. - La mort me prendrà aviat.
MATRIONA. - Què 'Y farem? Pere Ignatïtch, es la
voluntat de Déu. Ens hi hem de sotmetre. Rebras
l'extrema-unció, si Déu vol. Per tant, no
t'afligeixis massa. La teva muller es una dòna
que té seny: se t'enterrarà decentment amb tots
els onors que ·t mereixes. No t'amoïnis per la
marxa de la casa: el meu fill se quedarà aqul fins
que tot estigui en ordre.
PERE.- Sí! però qui comandarà? qui dirigirà la casa?
La meva dòna no es prou entenimentada: sempre
té pardalets al cap... Ohl prou que 'u sél... La
meva filla es un poc estupida, i, després, es massa
jova. Ara que he pujat la casa, que he guanyat
béns amb la suor del meu front, ara no sé ben bé
a qui deixar-los. Això m'entristeix. (Sanglota.)
MATRIONA. - Si téns diners pots disposar-ne com
vulguis...
PERE (girant-se vers l'A nicia, que es al vestibol). -.
Digues: has enviat l'Aniutka?
MATRIONA (apart). - Mireu quina pua! No s'oblida
de res.
ANICIA (en el vestibol). - Ara 'y ha anat. ¿Per què
t'estas a fòra? Vine amb mi a dins.
PERE. - No : més m'estimo estar aquí. L'aire es
millor. Dins de l'isba un om s'ofega... Que 'm
sento malamentl... El cor me crema... Bé podria
morir·me ara mateix!...
MATRIONA. - No reneguis, Pere Ignatitch. Déu ens
dóna la vida: Ell ens l'ha de prendre. Qui sab! ...
Pot-ser encara no ·t moriras!... Pots restablir-te.
Mira: al nostre poble 'y avia un pagès que agonitzava...
PERE. - Noi noi Jo sento que 'm moriré aviat...
Jo 'u sento. (Abaixa '1 cap i ac/uca 'Is uI/s.)