Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

Lleó Tolstoi
vols fer caure la culpa sobre meu? No ·t passi
pel cap que jo 'y soc per res, en tot aiXo.
J o no sé res. Si parles o si s'arriba a saber res,
jo ·t negaré que t'agi donat mai cap mena de
droga. Estic disposada a jurar davant de Déu. ¿Es
que sé jo quines drogues hi ha al món i perquè
serveixen? Noi not Jo no sé res. He sentit parlar
de tu aquests dies: tot-om te plany i ·t compadeix
de veure-t ajuntada amb un, que es més de l'altre
món que d'aquest. En ton lloc, Déu sab el que
cadascú faria: una filla mig boja, un marit que
fina!
ANICIA.-¿Que·t créus que no n'estic cansada, d'aqucsta
vida? No 'm queda altre remei sinó penjar-me o
escanyar-lo. No vull aguantar més aquest infern.
MATRIONA. - Alabat sigui Déul Ara no s'ha de perdre
temps badant: es ora de fer. Primer trobem els
diners: després li farem beure d'aquell tè.
ANICIA. - No sé si decidir-me. Pobre cap! pobre cap
meu! Me fa llastima : m'eStimaria més que 's
moris de mort natural. No ti nc coratge per precipitar
la seva mort.
MATRloNA (amb animositat). - ¿Per què no ·t diu
on amaga els diners? Si no te 'Is dóna, senyal que
els guarda per a uns altres. I aixl ha de portar-se?
Que '1 bon Déu ens ajudi! ¡Pensar que tants diners
poden anar-sen de casa sev,a sense que ningú se
n'aprofitil En què pensa? ¿No se li ha detenir
l'ull assobre?
ANlCIA. - No me 'n parlis. Estic descoratjada: no
sé què fer.
MATRIONA. - Es el moment de decidir-te. Si ara
dubtes, tota la vida ·t penediras de no aver estat
prou resoluda. Si dóna aquests diners a sa germana,
mort 'ell, tu ·t trobaras a la miseria.
ANICI'A (amb un sospir). - Ohl i ara que m'ha enviat