Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

El Domini de les Tenebrts 39
ANICIA. -- Oh! (Va a respondre, però calla adonant-se
de la veïna.)
ESCENA VII
LES MATEIXES I UNA COMARE
(la qual, passant per davant de l'isba,
sen/ un crit i diu a l'A nicia:)
LA COMARE..- Anicial Ei! Anicia! ¿No sents que '1
teu marit te crida?
ANICIA. - No, no 'm crida: es que tus tant lort, ci
pobre, que sembla que cridi. Està a les acaballes!
LA COMARE. - Bon dia, comare. D'on veniu?
MATRIONA - De casa nostra, amiga. He vingut a
veure què fa'I meu fill. Li he portat unes camises.
Què 'y voleu fer? Cadascú s'estima 'Is seus.
LA COMARE. - Es clar.
MATRIONA. - Ja ha combregat, el teu marit?
AmcIA. - Si : air va venir el capellà a casa.
LA COMARE. - Air me '1 mirava. Fa llastimal Es
una ombra del que era! Aquests ultims dies
pensavem que s'anava a morir, i ja parlavem
de rentar-lo i preparar·li la mortalla.
ANJCIA. - Ultimament ha recobrat un poc de força:
ja torna a passejar-se.
MATRIONA. - I doncs, ¿que no li donareu l'extremaunció?
AmcIA. - Tot-om ens ho aconsella. Si demà no es
mort, enviarem a buscar el capellà.
LA COMARE. - Te deuen pesar, tots aquests tralecs:
oi, Anicia? Els que estan al costat dels malalts
són més de compadir que -Is mateixos pacients.
ANICIA. - Què s'hi ha de fer?
LA COMARE. - Més d'un any que 's va decandint i
rocegant-sel Es tota una desgraoial