Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

Lleó Tolstoi
AKULINA. - No pots anar-hi tu mateixa?
ANICIA. - Vés-hi, te dic.
ESCENA III
L'ANICIA (sola)
(L'Akulina entra a i't'sba.)
ANICIA.-Se m'acaba la paciencia. No vol dir-me on
ha amagat els diners. No fa gaire que ha sortit en
el vestibol : potser l'ha entafurat per allí; més,
on, no 'u sé. Té una por terrible de separar-se
d'aquests diners, que tant estima, í, amb tot,
no 'Is porta assobre. Prou que 'U sé de quan he
escorcollat els seus vestits. Pot alabar-se de
donar-me turment.
ESCENA IV
L'ANlCIA I L'AKULINA
(Aquesta surt lligant-se les puntes del mocador
sota les barres.)
ANICIA. - Aon vas?
AKULlNA. - M'ha manat que anés a cercar la tia
Marfa. Diu que vol veure sa germana per confiar-li
alguna cosa abans de morir.
ANICIA (apart). - Vol veure sa germana per donar-li
aquests diners: no'y ha dubte. Ohl pobre cap
meu! Què faré? Ohl (A /' A kulina.) No surtis. Aon
vols anar?
AKULlNA. - A cercar la tia Marfa.
ANICIA. -- No ·t moguis: hi aniré jo mateixa. No: