Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

Lleó To/stoi
ESCENA XVIII
ELS MATEIXOS I L'ANIUTKA
ANlUTKA (que arriba i li mormoreja a l'orella). - Nikita,
vés depressa : allà 'y ha algú que ·t demana.
NIKJTA. - Qui es?
ANIUTKA. - La Marina, la dd carril. T'espera al cap
del carrer.
NIKITA. - Dius mentida!
ANIUTKA. - Si, que 'y es!
NIKITA. - Què demana?
ANIUTKA. - M'ha dit que ·t cridés. «.- No més vull
dir-li una paraula.• Jo que li pregunto què es,
i eUa no m'ho ha volgut dir. Després m'ha preguntat
si era cert que 'ns deixaves. Jo li he dit
que ton pare se te'n volia emportar i casar-te,
però que s'ha repensat i que tu estaras un any
més amb nosaltres. Llavors que 'm diu: «-- Fes-lo
venir, en nom del Crist! Necessito parlar-li,
costi'l que costi.. Fa bona estona que t'espera.
Apa, vés-hil
NIKlTA. - Que se 'n vagi aUà on vulgui. No l'aig
de menester.
ANIUTKA. - També m'ha dit que, si tu no 'y anaves,
ella vindria a casa nostra.
NIKlTA. - M'esperarà una estona i després se n'anirà.
ANIUTKA. - M'ha preguntat si era cert que ·t casaves
amb l'Akulina.
AKULINA (acostant-se a /a seva li/osa). - ¿Qui s'ha
de casar amb l'Akulina?
ANIUTKA. - En Nikita.
AKULINA. -- Oh! oh! Qui 'U diu, això?
N¡KITA. -Bones llengües, me penso jo. (M'ira l'Aku-