Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

El Domini de les Tenebres
MATRIONA. - Què més vols? IQue ets bestia, pobre
ome meu! Basta que ·t contin una falornia per
empassar-te-la. Has fet confondre '1 pobret, que
es ignocent de totes les calumnies que li sobreposen.
El meu parer es que continuï aqui, amb
son amo. En Pere Ignatitck ens donarà un paper
de dèu rubles, i no 'n parlem més. Quan agi
arribat el moment...
PERE. - Què 'y dius, oncle Akim?
AKIM (/el1t petar la llengua. A son liII). - No oblidis,
Nikita, que una llagrima d'un orfe ultratjat cau
sobre la testa de qui l'ha feta plorar. Tén compte
que no te n'agis de penedir.
NIKITA. - I tu també. (S'asseu.)
ANlUTKA. --- Deixa-m anar a contar-ho a la mare.
(Se 'n va.)
ESCENA XIV
EN PERE, L'AKIM, LA MATRIONA I EN NIKITA
MATRIONA (ad en Pere). - Ja veus quin marit tinc,
Pere Ignatitckl Quan se li posa una idea al cap,
no 'y ha medi de llevar-l'hi. T'hem molestat ben
inutilment. Aixl es que en Nikita contlnúa ben
tranquil a casa teva.
PERE. -- Què 'y dius, oncle Akim?
AKIM. - Tu no vols obligar-lo, però.. , dimontri!.. ,
jo voldria,.. .
MATRIONA, - No estas mai content sin6 quan ho
embrolles tot. El nostre fill continuarà aquí: per
la seva part no té pas ganes de tornar a casa.
Nosaltres no 'I necessitem : fins ara 'ns en hem
passat i 'ns en passarem.
PERE. - Si vols emportar-tel aquest istiu, a l'ivern jo