Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

22 Lleó Tols/oi
nosaltres es un tresor, repany!... Les bodes no
sortirien gaire cares, diable!. .. El que 'm fa més
pena es que aquesta noia està desonrada : sl,
desonrada.
MATRIONA. - Tota noia pot dir...
ANICIA. - Oncle Akim, fas bé d'escoltar tot el que
les noies te conten, i encara fas més bé de creureles.
AKIM. - I Déu? I Déu? .. ¿Que no es una criatura
com les altres? Creieu que Déu no li té pietat?
MATRIONA. - Bona raó has trobat, amb això!
PERE.- Digueu, oncle Akim : ¿es que 's poden creure,
aquestes noies? El xicot no es pas mort. Fem-lo
venir aquí, i demanem-li que'ns expliqui la cosa
tal com es. Ell dirà la veritat: no voldrà pas per­
dre una ànima. Crideu el minyól (L'Allicia s'alça.)
Diga-li que son pare '1 demana. (L'Am"c1'a surt.)
ESCENA XII
ELS MATEIXOS, FÒRA L'ANICIA
MATRIONA. - Has tingut bona idea: lo millor es
interrogar el xicot. El costum de casar els fills
per força 's va perdent més cada dia. Hem de
preguntar-li què 'n pensa, el noi. Ja veureu com
no voldrà penjar-se aquesta pedra al coll, ni fer-te
abaixar la cara casant-se amb aquesta desvergo­
nyida. Per a mi val més que continuï a casa teva,
al teu servei. Ni tampoc el necessitarem, aquest
istíu : si vols donar-nos un paper de dèu rubles
pot restar amb tu.
PERE. - Espera que raguem interrogat. Cada co;oa
a son temps. No està bé decidir les coses per enda-