Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

Lleó Tolstoi
desitjava que entrés de cotxer al seu servei:
doncs bé! no 'u vaig voler. I això que auria estat
com el peix a l'aigua. Si no fos que tu m'estimes,
que aviat que auria estat decidit!
ANtcIA. - Recorda-ten. El vell pot morir de l'un
instant a l'altr.e, i llavors els nostres pecats ens
seran perdonats. Viurem com Déu mana : tu
seras l'amo, llavors.
NIKITA. -¿Per què trencar-se'l cap pensant en el
que pot venir? Que vingui '1 que vulgui. En el
moment present treballo per a l'amo com ho
faria per a mi mateix. L'amo m'estima, la mestressa
també: què vull més? No 'y tinc cap culpa,
si totes les dònes se tornen boges per mi : es
prou senzillI
ANICIA. - M'estimaras?
NIKITA (estrenyent-la).- Miral Aixll ... I que t'estimo!
ESCENA IX
ELS MATEIXOS I LA MATRIONA
(La qual entra i se senya diverses vegades davant
l'imatge. En Nikita i l'Anicia se separen bruscament.)
MATRIONA. - Penseu que no he vist res ni he sentit
res. A tot-om li agrada xalar-se: oi? Fins els
moltons salten i corren. Es la joventut. Escolta,
xicot: l'amo ·t demana. Es al pati.
NIKITA. - He vingut a cercar la destral.
MATRIONA. - Sl, sl : ja sé quina destral. Se la troba
sempre prop de les clònes.
NIKITA (S'acota i pren la destral.) - Digueu, mare:
es veritat que voleu casar-me? Me sembla que es
inutil, perquè jo no 'n tinc gens de ganes.
MATRIONA. - Hil Hil Te creus que volem casar·te?