Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

122 Lleó Tolstoi
NIKITA. - No om defensis! No tinc por de ningú.
Perdoneu-me, bona gent. (Se postra.)
L'URIADNJCK. - Lligueu-lo. En quant al matrimoni,
es evident que no 's pot realitzar.
(Els omens desfan llur cinturó per lligar en
Nikita.)
NIKJTA. - Espereu! Tindreu temps de sòbres! (Se
postra davant de son pare.) Pare, perdona-ml
perdona ton fill damnatl Tu m'advertires desseguida
que'm vegeres carrer darrera aquesta
viciosa: «- Quan la pota té envescada, l'au es
prest agafadal. I jo, com un goç que soc, no
t'he escoltat. Les teves paraules s'han complert.
Perdona-m, en nom del Crist!
AKJM (transportat). -, Déu te perdonarà, fill meu.
(L'abraça.) Tu no t'has planyut: Ell te planyerà.
Es Déu, Déu, qui 'u pot totl
ESCENA ÚLTIMA
ELS MATEIXOS J LO STAROSTA
STAROSTA. - Hi ha molts testimonis, pel que veig.
L'uRJADNJCK. - Podem interrogar-los.
(Lliguen en Nikita.)
AKULJNA. - Jo diré tota la veritat. Interrogueu-me
a mi, també.
NJKJTA. - No l'interrogueu: jo 'u he fet tot. Porteu-me
on vulgueu : no diré res més.
TELÓ