Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

El Domini de les Tenebres I IS
NIKITA (alçant-se i espolsant la palla que té enganxada
en el vestit). - Aneu: ja 'us segueixo.
MATRIONA. - Que ets estrany! No m'has volgut
escoltar quan jo ·t pregava que vinguessis, i a
la teva dòna l'has obeïda desscguida.
(La Matriona i l'Anicia se '11 van.)
MATRIONA (girant-se). - Que véns?
NIKITA. - Si, ja vinc: vos segueixo. Els donaré la
benedicció. (Les dònes s'aturen.) Aneu: dintre
un instant seré a casa. Però aneu!
(Les dònes se 'n van. En Nikita les segueix
amb la mirada, pensivol.)
ESCENA X
EN NIKITA (sol)
NIKITA (S'asseu altre cop.) - Que vagi amb elles!
Noi per res del món. ¿Creieu que vindré amb vos
altres? Vos enganyeul Veniu-me a cercar aquí,
penjat d'aquesta viga, Un cop hi agi lligat la
corda, tot serà acabatl Gracies a Déu, les regnes
són aquO (Reflexiona.) Si agués pogut allunyar
la penal Si pogués distreure aquest pensament
Però noI es aqui (assenyalant son cor) que -m rosega!
(Mira cap a la banda del pati.) Mira-te-la,
com se 'n torna! (Estrafent-la.) (, - Que està bé!
Que eS divertit!... De bona gana voldria ajeure-m
aqui, vora teu; però no tinc temps.» Bé!
mala pelli Podras abraçar-me quan me despengin!
Tot estarà acabat. (A gafa la corda que té en
Mitri/ch i l'estira.)
(En Mi/ritch, que fins ara ha permanescut
ajaçat, s'alça sense deixar la corda. Està embriac.)
MlTRITCH. - Note la donaré, noI No la donaré a