Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

Lleó Tols/oi
NIKITA.-Ahl es aqui!... Embriagada! Naturalmentl
Sols de veure-la 'm fa fastic! ¿Com podré viure,
amb ella? (Oculta son rostre entre la palla.) Un
dia la mataré.
ANICIA. - Mireu, si 'us plau, on ha vingut a entafurar-sel
A la palla! (Riu.) De bona gana voldria
poder-me ajeure al teu costat, però no tinc
temps. Apa! dóna-m la mà, que t'acompanyaré.
Si tu veiessis que bonica es, la casal Un veritable
encís! Vine a veure com les dònes juguen. Es
divertidor! Són unes belles noces ; no cal dir-ho.
Tot està tant bé!
NIKITA. - Què es, el que està bé?
ANICIA. - La festa es magnífica, superba! Tot-om
ho diu; de molt temps no 'y ha agut una boda
tant formosal Apa! vine. Hi anirem junts. He
begut un poc; més, de totes maneres, sabré
guiar-te. (L'agafa per la mà.)
NIKITA (retirant Ja mà amb fastic).-Vés-hi tota sola:
ja ·t trobaré allí.
ANlCIA. - De què ·t queixes? Han passat totes les
nostres miseries : ens hem desfet de l'AkuIina:
ara no 'ns toca més que regositjar-nos i viure
tranquils. Si sabies que contenta estic! Soc fe­
Iiça : tant feliç a com si 'ns tornessim a casar.
He! he! ... I que contents que estan, tots els convidats!
Com ens donen les gracies! No tenim sinó
persones respectables; l'Ivan Moisieitck, el senyor
uriadnick... Fins ells han felicitat els nuvisl
NIKITA. - Si tant t'agrada aquesta companyia, ja
no l'avies de deixar. ¿Què has vingut a fer,
aquí?
ANICIA. - Tu també has de venir. No es gaire polit
que 'Is de la casa abandonin els seus convidats
per anar-sen per les seves, sobre tot quan se tenen
persones tant respectables.