Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

El Domini de les Tenebres il3
MATRIONA (rient). - Vols saber el que 'y ha, a la
cava? Hi ha cols, trumfes, rèvellonsl... Dimontril
Per què parlar sempre del passat?
NIKITA. - Si almenys me fos possible no recordarmenI
Però no puc: sempre 'm sembla que li
sento cruixir els òssos. Oh! què heu fet de mi?
MATRIONA. - Veiam : per què t'has de turmentar?
NIKITA (girant-se i amagant la cara entre la palla). ­
. Mare! deixa-m tranquil! Ja veus com sofreixo!
MATRIONA. - Es necessari, doncs, que vinguis a
donar la benedicci6 a r Akulina. Tot-om ha notat
que has fogit. Se dirà que no goses beneir-la,
i 'S descobrirà tot. Si fas ardidament el contrari,
ningú pensarà res. Fogint del llop pots topar-te
amb un 6s. No tinguis porl Vine!
NIKITA. - Oh! M'heu enfangat en el pecat!
MATRIONA. - Prou parlar! Vine i d6na-li la benedic­
ci6 com mana '1 costum. Després d'això tot
estarà llest.
NIKITA (que segueix amb el rostre contra la terra). ­
No puc.
MATRIONA (apart). - Què té? Està desconegut! Fins
ara no avia dit res, i tot de sobte... Nikita! alça-t!
Té : mira l'Anicia, que també ve.
ESCENA IX
EN NIKITA, LA MATRIONA I L'ANtelA
ANtCIA (en vestit de testa, molt roja i un poc embriaga).
-Va tot molt bé, mare. Tot se fa sense destorbs.
Ningú està malcontent ni s'adona de res... ¿On
es, ell?
MATRIONA. - Aquí. Està ajagut a la palla, i no 'y
vol anar.
8