Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

El Domini de les Tenebres
ESCENA VI
EN NIKITA I L'ANIUTKA
III
NIKITA (asseient-se). - D'ençà que l'he tornada a
veure, encara sofreixo més. Solament amb ella
podia viure. M'he perdut i l'he perduda amb la
meva falta. (S'ajeu al/re cop.) Què faré, ara?
On m'escaparé? Bé podria dragar-me la terral
ANIUTKA (adonant-se d'en Nikita i corrent cap ad ell).
- Parel Epl Mon pare! Te busquen. Tot-om ha
donat la benedicció als promesos: e1 paàrl i tot.
Sols t'esperen a tu. Estan disgustats que no
siguis allà.
NIKITA (apart). - On podré refugiar-me? (Dirigint-se
a l'A niutka.) No·t dic res. Què véns a amoïnar-me?
ANIUTKA. - Pare, anem-nos-en junts. (En Nikita
guarda silenci. L'Aniutka l'estira pel bra•. ) Te dic
que 'Is beneeixen. Apa, vine! Tot-om està disgustat.
Si senties com te pose'n!
NIKlTA (estirant bruscament el bra.). - Deixa-m
tranquil.
ANIUTKA. - Au! alça-tl
NIKlTA (mena.ant-la). - Vés-ten! si no vols que ·t...
ANIUTKA. - Ja que això fas, me 'n vaig a cridar la
mare. (Se 'n va.)
ESCENA VII
EN NIKITA (sol)
NIKITA (s'alça). - On aniré? Quin aspecte prendré?
Com gosaré mirar-la? (S'ajeu al/re cop.) Ohl si
la terra s'obris perquè la gent no 'm veiés, i jo