Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

IlO Lleó Tolstoi
NIKITA. - Ohl aquesta Anicial ISi sabies com la
detestol Es ella, qui m'ha perdut, qui m'ha fet
desgraciatl
MARINA. - Es la teva mulleri I, després, ¿per què
parlar? Ves-ten amb els teus ostes, i digues al
meu marit que' vingui.
NIKITA. - Ah! si 'u sabies tot!... Més per què?
ESCENA V
EN NIKITA, LA MARINA, EL SEU MARIT I L'ANlUTKA
EL MARIT DE LA MARINA (venint de l'isba, tot roig i
molt embriac).- Marinal Ei! Mestressal Ets aquí?
NIKITA.- Sents? Ton marit te crida. Mira-I: ara ve.
Vés-ten.
MARINA. - Què vols fer?
NIKITA. - Ajeure-m aquí. (S'oíeu a la palla.)
EL MARIT DE LA MARINA. - On es, ella?
ANIUTKA. - Mireu-vos-la, oncle: vora la granja!
EL MARIT DE LA MARINA. - Què fas, aquí? Vine a
veure les noces. Del moment que se ·t demana
que 'y vagis, no has de negar-t'hi. Van a posar-se
en camí de l'esglesia. Nosaltres també 'y anirem.
MARINA (anant a l'encontre de son marit). - No tinc
ganes d'anar-hi.
EL MARIT DE LA MARINA.-Vine-y, ja que t'ho diuen.
Beuras una copeta d'aiguardent, i felicitaras el
bona-peça de Petruchka. Si no "y véns disgustaras
a tot-om. Ja 'ns vagarà, d'enllestir els nostres
negocis a ciutat, després. (L'agafa per la cintura
i se 'n va amb ella tambaleíant.)