Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

El Domini de les Tenebres /07
de venir, perquè 'Is nostres companys ja enganxen
els cavalls.
PRIMERA NOIA. - Està bél El cridaré, ja que tu no
vols presentar-te a les noces.
(Segueixen el corriol. Se senten cançons i el repicar
del timbal.)
ESCENA Iii
LA MARINA (sola)
MARINA. - SI, que podria anar-hi: la veritat; però
nO'n tinc ganes, perquè, del dia que'm va rebutjar,
no l'he tornat a veure. Ja fa dos anys. M'agradaria
força, de totes maneres, saber com s'ho
passa, amb la seva Anicia. Diuen que no s'avenen
gaire. Es natural: ella tant grollera, t:¡.nt capritxosal
Jo l'hi vaig dir, i més d'una vegada. No 'm
va servir de res: cobejava aquesta vida comoda,
i 's va estimar més l'Anicial Però ja ha passat:
no 'm recordo del mal que m'ha fet, per més que
llavors vaig sofrir molt. Ohl sl vaig sofrirl Ara 'u
he oblidat tot: el meu dolor s'ha fos. Amb tot,
m'agradaria força veure-I. (Mira cap al costat de
l'isba, i veu en Nikita.) Mira-tell ¿Per què ve cap
aqui? Li auran dit les noies, per ventura?...
Per què ha deixat la boda? Me n'aig d'anar.
ESCENA IV
LA MARINA I EN NIKIT A
(En Nikita entra en escena amb el cap baix
i mormorefa entre dents.)
MARINA. - Quin posat més ombrivoll