Lev Tolstoi, El domini de les tenebres, traducció de Joan Puig i ...

06 Lleó Tols/oi
SEGONA NOIA (parant l'orella). - Encara 'ls feliciten.
Es de suposar que no 'ls auran donat encara la
benedicció. Diu que l'Akulina no ha fet més que
senglotar.
PRIMERA NOIA. - La mare m'ha dit que no volia
casar-se, i que, si '1 seu padrastre no l'agués menaçada,
mai de ra vida 'Y auria consentit. Es
veritat que se n'J1an dit coses grosses, d'ellal
ESCENA 11
LES MATEIXES I LA MARINA
(que s'a¡'unta amb les noies)
MARINA. - Bon dia. filletes.
LES DUGUES NOIES. - Bon dia, tieta.
MARINA. - Que aneu a les noces?
PRIMERA NOIA. - Ohl no ; tant sols venim a mirar.
MARINA. - Crideu el meu ome, el Semió de Zuief.
El coneixeu : oi?
PRIMERA NOIA.-Ja'u crec! Es el parent del promès.
MARINA. - Sl : el promès es nebot seu.
SEGONA NOIA. - ¿Per què no vas a cridar-lo tu mateixa?
Vet-aqul una cosa que no m'explico, que
no vagis a les noces.
MARINA. - No tinc ganes d'anar-hi. I, després, ni
que'n tingués ganes, me mancaria temps. Hem
d'anar a ciutat a vendre la civada. Ens aviem
aturat a la vila, un instànt només, per donar el
pinso als cavalls, quan han convidat el meu
marit a les noces.
PRIMERA NOIA. - A casa de qui, vos heu aturat?
A can Fedoritck?
MARINA. - SI. Doncs m'espero aqul, mentres vosaltres
aneu a cridar el meu ome. Digueu-li que ha