El Relat d'en Renard - calaix cultural

EL RELAT D’EN RENART
varis autors s.XII
1

Traducció d’Enric Peres i Sunyer
2

5
10
15
20
25
30
35
40
45
EL RELAT DE RENART
Perot, que amb enginy i art
posà en vers germà Renart
i a Isengrin , no gens compare,
oblidà la part més cara
ja que es descuidà del pleit
i el judici del beneit
a la cort del Gran Lleó.
De la fornicació
que Renart, que molts mals cova,
féu a Hersent, senyora lloba.
La història al primer vers
diu que mort l’hivern pervers
quan ja la rosa començava
amb l’arç blanc a donar saba,
i era a prop l’Ascensió
el gran noble rei Lleó
a les bèsties cridà
per sentir-les al replà.
No gosava ni una d’elles
faltar mai a les querelles
van venir puntualment
a Renart fer un escarment;
al mal sorge, aquest bergant,
totes elles acusant,
van blasmar davant del rei
d’orgullós i sens remei....
Isengrin, que no l’estima,
davant tots no s’escatima
i al rei diu: “Estimat rei,
d’adulteri féu remei
que Renart la meva esposa,
dona Hersent, en la resclosa
de Malpertuis, com a càstig
va forçar-la, i amb gran fàstic
com un dels afronts més freds
es pixà en els meus fillets.
Renart va prendre el criteri
de refusar l’adulteri
però en dur un reliquier,
i ara no sé qui ho va fer,
ell fugí fent crits terribles
cap uns caus inaccessibles
deixant-me amb un pam de nas “.
El rei digué enmig l’ermàs:
“Isengrin amb el judici
no en traureu cap benefici,
tacar l’honradesa i prou.
Cap conte o rei fa enrenou,
50
55
60
65
70
75
80
85
90
95
sabent que grans assemblees
fan banyuts, no panacees.
Mai de més petit succés
vindran tants dols ni delers.
Obrar d’aquesta manera
tragina ensurts tot darrere “
Llavors Bru, l’os, digué: “Rei,
vós li feu un desservei.
Què Isengrin és mort o pres?
Si Renat és qui l’ha ofès
no en podrà haver la venjança
Isengrin pla té puixança?
Tingués Renat a l’abast
i amb l’afer sense aquest llast
d’una pau precipitada
venjaria la llobada.
Mes vós sou rei de les bèsties,
vostra pau no fa molèsties.
Si imposeu pau als barons
bé en sobren discussions!
Tots estem de vostra part:
si Isengrin culpa Renat
de la llei vós feu maneig
altra volta no li veig
si un deu a l’altre que torni,
el dret és cec no borni.
Renat a malpertuis viu
jo us puc ser ben decisiu:
Maneu i en puc fer cacera
i el tindreu sens gens d’espera!”
Frèndol, el brau, digué: Bru
diu bé, maleït, no tu,
el que féu que nostra Altesa
el punís amb lleugeresa.
L’adulteri indigne imprès
en la comare ha sorprès,
com Renat falt de modèstia
humilia tota bèstia
per tant oferim l’ajut
a Isengrin amb promptitud.
La causa que ens duu molesta
és cosa ben manifesta.
Per la meva part us dic
que si fos meu l’embolic,
que hagués tocat ma senyora,
tocada en part o en bona hora,
ni Malpertuis garanteix
ni fortalesa existeix
3

100
105
110
115
120
125
que em privés anar i capar-lo
i enterrar-li al fang. parlo
i penso en dona Hersent, fou
vostre coratge molt tou?
Quan Renat tan gran canalla
us muntà i prengué la talla? “
- “Senyor Frèndol, fa el teixó,
mal que clama aturador
és que risca d’engreixar-se,
no el prenem com una farsa.
Costa menys de propagar
que contenir i fer enllà.
Ara que no s’ha fet força
que la treva no cal tòrcer
i Renat l’ha pres d’amor,
no afegiu ira al furor.
Fa prou temps que se l’estima
i ella no n’ha dat el clima
ni cap hola ni adéu.
Isengrin s’ho ha fet tot seu.
Conta al rei i el seu seguici
el que Isengrin veu com vici.
Si la bassa s’ha buidat
i la causa ha estat Renat
que no el salvi ni una agulla;
jo mateix faré patrulla
i el duré sense cap tort
perquè el jutgi nostra cort.
4