Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet
Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS - Tinet
EUFEMIÀ FORT I COGUL Contribució a l'ONOMÀSTICA MEDIEVAL DE SANTES CREUS Edició a cura de Ramon Amigó Publicacions Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus 2005
- Page 2 and 3: EUFEMIÀ FORT I COGUL Contribució
- Page 4 and 5: Contribució a l'Onomàstica Mediev
- Page 6 and 7: PREÀMBUL D'EUFEMIÀ FORT AL TEXT M
- Page 8 and 9: Contribució a l'Onomàstica Mediev
- Page 10 and 11: Contribució a l'Onomàstica Mediev
- Page 12: EL MECANOSCRIT El preàmbul del mec
- Page 15 and 16: Aiguamúrcia, el camp d' EUFEMIÀ F
- Page 17 and 18: EUFEMIÀ FORT I COGUL final de pone
- Page 19 and 20: Armentera artiga V.: Pont d'A. V.:
- Page 21 and 22: Bosc, el (Selmella) EUFEMIÀ FORT I
- Page 23 and 24: Cabdell, la muntanya de Cabra Cabra
- Page 25 and 26: EUFEMIÀ FORT I COGUL Camp de Vila-
- Page 27 and 28: castlar EUFEMIÀ FORT I COGUL banda
- Page 29 and 30: Comallarga (Santes Creus) EUFEMIÀ
- Page 31 and 32: Corral, el coll de (Ancosa) EUFEMI
- Page 33 and 34: embut V.: Cabra. Ermitania, F (Pont
- Page 35 and 36: Figaret, la coma d'en (Selma) EUFEM
- Page 37 and 38: Fontscaldes EUFEMIÀ FORT I COGUL
- Page 39 and 40: Gallscarnuts, el mas de (Selma) EUF
- Page 41 and 42: grau V.: Cabdell, Ferreres, Romegue
- Page 43 and 44: lunar V.: Alzina L. Màger, la baro
- Page 45 and 46: EUFEMIÀ FORT I COGUL El castell co
- Page 47 and 48: Montclar, el castell de EUFEMIÀ FO
- Page 49 and 50: EUFEMIÀ FORT I COGUL Ordials, el c
- Page 51 and 52: Pinyana, el castell de (Pont) EUFEM
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
<strong>Contribució</strong> a<br />
<strong>l'ONOMÀSTICA</strong> <strong>MEDIEVAL</strong><br />
<strong>DE</strong> <strong>SANTES</strong> <strong>CREUS</strong><br />
Edició a cura de Ramon Amigó<br />
Publicacions Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus<br />
2005
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
<strong>Contribució</strong> a<br />
rONOMÀSTICA <strong>MEDIEVAL</strong><br />
<strong>DE</strong> <strong>SANTES</strong> <strong>CREUS</strong><br />
Edició a cura de Ramon Amigo<br />
Publicacions Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus<br />
2005
PUBLICACIONS <strong>DE</strong> L'ARXIU BIBLIOGRÀFIC <strong>DE</strong> <strong>SANTES</strong> <strong>CREUS</strong><br />
Segona època<br />
Núm. 1<br />
© Hereus d'Eufemià Fort i Cogul<br />
© Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus<br />
Primera edició: agost de 2005<br />
ISBN: 84-609-6984-3<br />
Dipòsit legal: L-848-2005<br />
Imprès a Arts Gràfiques Bobalà, SL
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
A l'Arxiu Històric de Tarragona, signatura 372, fons Eufemià Fort, hi<br />
ha 168 quartilles —-més tretze amb numeració nova que contenen notes de<br />
peu de pàgina—, manuscrites per Eufemià Fort i Cogul, que porten per títol<br />
<strong>Contribució</strong> al coneixement de L· toponímia medieval de Santes Creus i les seves<br />
possessions immediates. El text és datat a la Selva del Camp, el dia 29 de juliol<br />
de 1972, i va optar al Premi Francesc Blasi i Vallespinosa (1973). Aquest ma<br />
terial m'ha estat ofert en fotocòpia per Josep Maria T. Grau Pujol, quan era<br />
adscrit en aquell Arxiu. En aquesta transcripció que ara en farem, les notes<br />
que s'ha dit de peu de pàgina han estat incorporades cadascuna al lloc que li<br />
correspon, dintre el text.<br />
Aquest treball, inèdit, és tan ric en onomàstica del segle X al xv que seria<br />
una llàstima no donar a conèixer a tothom a qui pugui interessar. Sembla que<br />
ningú no s'anima a fer el recull onomàstic del terme municipal d'Aiguamúrcia,<br />
on és situat el monestir de Santes Creus, com també els despoblats de l'Albà i<br />
de Selma; i que no apareixeran les cèdules que el Xavier Fort, fill de l'Eufemià,<br />
el setembre de 1986, afirmava que tenia a punt de passar a màquina amb tots<br />
—o quasi tots— els topònims d'aquell terme tan extens, perquè són unes cè<br />
dules que, entretant, s'han fet fonedisses, cosa que representa una gran dissort<br />
per l'enorme quantitat d'esforç perdut. Per tot això, he decidit de transcriure la<br />
<strong>Contribució</strong> d'Eufemià Fort. Hi aportaré, només, algunes modificacions com,<br />
per exemple, una reorganització de l'ordre alfabètic de la llista. Fort l'havia<br />
organitzada per ordre alfabètic de les paraules genèriques i ara l'ajustaré als cri<br />
teris predominants en aquest moment, és a dir a fer les entrades per les paraules<br />
de la part específica, i deixant al darrere la part genèrica, dels noms formats per<br />
diverses paraules. A l'original, l'any o el segle del document va al començament<br />
de la cita documental; el passo darrere de la sigla. En poquíssimes ocasions he<br />
esmenat alguna ortografia, com en Arbossar / Arboçar, i no ho faig constar.<br />
Però precisament Arboçar ja consta així a l'exemplar mecanoscrit del qual par<br />
laré tot seguit. Al llarg de la transcripció, quan observo «de» a l'enunciat en<br />
lloc de «den» del document, faig l'esmena, sense comentari. Quan el nom en<br />
un document apareix accentuat, suprimeixo l'accent perquè l'accentuació era<br />
desconeguda en aquella època. Els comentaris afegits per l'autor aniran seguits<br />
per una (F). Si alguna vegada convé d'afegir-n'hi algun de no previst per l'autor,<br />
ho indicaré amb (RA) al final.<br />
3
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
També s'ha fet entrada per la part genèrica dels noms formats per més<br />
d'un substantiu, amb remissió a l'específic corresponent. Un resum alfabè- tic<br />
de les paraules genèriques és ofert al final, després de la llista onomàstica.<br />
Igualment, ha estat feta entrada per les paraules que, en els específics, no<br />
ocupen el primer lloc, és a dir, que són complement de la paraula principal.<br />
Al final, posaré igualment els noms distribuïts per les demarcacions o<br />
antics termes que se citen entre parèntesis darrere de cada nom. Se n'inclou<br />
rà també una de complementària amb els noms de lloc que no van seguits<br />
d'aquella indicació. La majoria de vegades aquests noms corresponen a pobla<br />
cions conegudes o, altrament, el document que s'aporta indica el sector on el<br />
lloc corresponia, i aquesta devia ser la raó per la qual Fort va ometre aquelles<br />
indicacions.<br />
Als originals diu que els topònims van en lletres majúscules, però només<br />
hi van al text escrit a màquina, no al manuscrit. La transcripció ha estat feta,<br />
en els encapçalaments de cada entrada, en caixa alta i baixa, en negreta.<br />
Quan Fort diu només Pont cal entendre el Pont d'Armentera, M'ha sem<br />
blat que aquesta observació prèvia evita de fer esmenes dintre el text.<br />
Procedents d'Albert Manent, que els va rebre de la família Fort després<br />
de la defunció de l'Eufemià, van arribar a les meves mans diversos papers que<br />
conservo, entre els quals trobo el mateix treball, format per seixanta-nou folis<br />
mecanografiats, en el primer dels quals s'indica que eren per a optar al premi<br />
Francesc Blasi i Vallespinosa de 1973, sense que s'aclareixi si realment el va<br />
aconseguir. Hi ha l'autògraf de l'autor. I la introducció és datada a la Selva del<br />
Camp, el 29 de juliol de 1972, igual que el manuscrit de Tarragona. He com<br />
parat aquest manuscrit amb el mecanoscrit que acabo d'anomenar i constato<br />
que coincideixen quasi enterament. Faig la transcripció a partir del manuscrit<br />
de Tarragona i, si alguna vegada la comparació dels dos textos ho aconsella,<br />
faré l'observació que convingui.<br />
Anomenaré algunes vegades Jaume Nin, referint-me a Jaume Nin<br />
Bergans, descendent de Selma, amb terra que conrea prop d'aquest poble<br />
abandonat, i establert al Pla de Manlleu. Hi he sostingut una conversa força<br />
profitosa.<br />
4
PREÀMBUL D'EUFEMIÀ FORT AL TEXT MANUSCRIT<br />
Unes quantes observacions prèvies<br />
El títol que atribuïm al present estudi voldríem que en concretés tot<br />
l'abast i tota la limitació. Aquest darrer aspecte, però, es fa difícil de conden<br />
sar, pel que fa a la seva extensió geogràfica, en un mot o en una frase curta.<br />
Per això val la pena que en delimitem la circumscripció. Amb el nom de<br />
"possessions immediates de Santes Creus" agrupem i comprenem les imme<br />
diates antigues demarcacions senyorials de Santes Creus que seguidament de<br />
terminarem, totes elles contigües al terme del monestir i més o menys devers<br />
septentrió o tramuntana. Són les següents:<br />
— L'antic terme del Monestir, des de Vila-rodona en amunt, a banda i banda<br />
del riu Gaià. S'hi comprenen les tradicionals demarcacions d'Aiguamúrcia,<br />
devers migdia; de les Pobles, devers sol ixent; i dels Gaians o de les Ordes,<br />
pel cantó de tramuntana. Hi incorporem uns quants topònims de l'antic<br />
terme de Selma, en part procedents d'unes notes pacientment recollides<br />
pel senyor Lluís Figueres i Fontanals del Pla de Manlleu, al qual cal que<br />
les agraïm. Avui totes aquestes quatre demarcacions estan integrades a<br />
l'extens terme municipal d'Aiguamúrcia, la capitalitat del qual radica<br />
precisament a Santes Creus.<br />
— Fontscaldetes, que és el nucli senyoria! més ponentí on s'ha esmerçat la<br />
nostra exploració. Antigament integrada a l'antic terme del castell de Sel-<br />
mella, ara, almenys parcialment, és incorporat a l'actual terme municipal<br />
de Cabra del Camp.<br />
— SelmelL· i el Pont d'Armentera. L'antic terme selmellà actualment està in<br />
corporat al municipi del Pont.<br />
— Montagut i Valldossera. Montagut fou un prestigiós terme medieval, que com<br />
prenia el de Valldossera. Avui tots dos integren el del municipi de Querol.<br />
—• Pontons.<br />
— I Ancosa, el nucli septentrional llevantí més allunyat, tocant a l'antic ter<br />
me senyorial de la Vila de Màger, actualment integrats al terme munici<br />
pal de la Llacuna, al Penedès.<br />
5
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
La delimitació proposada no exclou que excepcionalment el recull inclo<br />
gui algun topònim pròxim i rutilant, però no comprès dins els límits fixats.<br />
Aquests topònims —diguem-ne perifèrics—, a part de l'aportació documen<br />
tal que inqüestionablement suposen, ajudaran en la fixació de l'espai geogràfic<br />
del nostre esmerç.<br />
Les fitxes dels topònims s'ordenen alfabèticament menystenint els arti<br />
cles i les partícules gramaticals. Cada fitxa conté els següents elements:<br />
1) El nom del topònim en MAJÚSCULES. Aquest nom correspon a l'actual<br />
en català, si perdura. Altrament, en donem la conjectura. Si el topònim<br />
és avui generalment identificable, apareix sol. Si no, l'acompanya, en<br />
tre claudàtors, una indicació geogràfica sumària que ajudi a ubicar-lo.<br />
Aquesta indicació, més que un topònim d'actualitat administrativa —el<br />
cap del municipi, posem per cas— serà un altre de prou identificable,<br />
però més concretiu. Així, mentre Querol indica tot el seu extens terme<br />
municipal, Valldossera en concreta la part llevantino-meridional.<br />
i 2) Les diverses accepcions literals, per ordre cronològic, que ens submi<br />
nistren els documents emprats. Aquests mots textuals apareixen entre<br />
cometes i seguits, entre parèntesis, d'una abreujada, però suficient, sigla<br />
remissòria, i d'alguna altra indicació, sempre que sigui convenient.<br />
Vet ací les sigles emprades generalment:<br />
C. 166 Còdex de la Biblioteca Pública Provincial de Tarragona. Es una versió<br />
molt tardana —de l'any 1720— del còdex mallolià, núm. 459, de l'Archivo<br />
Histórico Nacional de Madrid, del qual parlarem de seguida. Perquè<br />
aquesta versió va il·lustrada amb unes adiciones, hi hem efectuat un repàs.<br />
Les poques remissions que hi fem sempre corresponen a aquestes addicions<br />
tardanes; però també sempre referides a l'època medieval, és a dir, fins a la<br />
darreria del segle XV, a tot estirar.'<br />
C. 167 Biblioteca Pública de Tarragona, Còd. 167: Notes dels actes, procures, arrendaments,<br />
vendes, apoches, establiments, capítols y altres actes presos per lo<br />
P. Joan Salvador, notario real e imperial des del any 1466fins al any 1502.<br />
Citem per anys.<br />
1. Vegeu el nostre llibre El historiador de Santes Creus fray Domingo, sus precursores y el libro de<br />
Pedret (Santes Creus, 1949).<br />
6
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
C. 459 Còdex 459 de l'Archivo Histórico Nacional de Madrid. És un bell còdex<br />
elaborat per fra Bernat Mallol, monjo de Santes Creus, a la primeria del<br />
segle XV, completat per fra Joan Salvador a la darreria del mateix segle. 2<br />
C. 532 Còdex 532 de I'AHNM, redactat a la darreria del segle XV per fra Joan Salva<br />
dor. Conté abundosíssimes notícies sobre Valldossera. 3<br />
LB Llibre Blanc, cartulari del segle XII, del monestir de Santes Creus. Actual<br />
ment a la B. P. de Tarragona, n° 169 de la secció de còdexs. N'esmentem<br />
el foli on comença el document d'on extraiem la referència, tot i que el<br />
topònim alguna vegada no sigui precisament al mateix foli o a la mateixa<br />
cara foliar. Aquest important còdex fou transcrit i editat pel Dr. Frederic<br />
Udina i Martorell. 4<br />
LFM Liber feudorum maior. Citem pel volum i la pàgina de l'edició deguda al<br />
benemèrit mossèn Francesc Xavier Miquel i Rossell. 5<br />
PSC Pergamins de Santes Creus a I'AHNM. N'indiquem el número.<br />
PW Pergamins de Valldaura a I'AHNM. N'indiquem la carpeta i el número.<br />
scv Cartulari de Sant Cugat del Vallès, publicat pel Dr. Rius i Serra. 6 Citem<br />
per volum i pàgina.<br />
Les altres referències, indicades més o menys de manera sumària, seran<br />
fàcilment identificables.<br />
* * *<br />
Amb freqüència, hem utilitzat els pergamins de Santes Creus que són<br />
conservats a I'AHNM, prop de dos milers, per bé que només una part correspon<br />
gui a la cronologia proposada. Alguns d'aquests pergamins ja entraven dins la<br />
2. Vegeu el nostre llibre: El senyoria de Santes Creus (Barcelona, 1972).<br />
3. Vegeu el nostre llibre: El llibre de Valldossera, premi Josep Massot i Palmés, de l'Institut d'Estudis<br />
Catalans, de Barcelona (Barcelona, 1968).<br />
4. Federico UDINA MARTORELL, El "Llibre Blanc" de Santes Creus (Cartitlario del siglo xii)<br />
(Barcelona, 1947).<br />
5. Francisco MIQUEL ROSELL, Liber feudorum maior. Cartulario real que se conserva en elArchivo<br />
de In Corona de Aragón. Reconstitución y edición (Barcelona 1945-1947). 2 volums.<br />
6. José RIUS SERRA, Cartulario de Sant Cugat del Vallès (Barcelona, 1945-1947). 3 volums.<br />
7
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
cronologia del Llibre BUnc que publicà el senyor Udina i Martorell, ben uti<br />
litzats en aquella publicació, on fins i tot foren inclosos tots els documents no<br />
enregistrats al Cartulari del monestir. Però a I'AHNM figuren dues carpetes de<br />
pergamins procedents de Santes Creus, la 159 i la 160 de la Secció de Clerecia<br />
regular i secular. Aquests pergamins estan correctament enregistrats i catalo<br />
gats com els del monestir de Valldaura, d'on realment són; però estranyament<br />
s'atribueixen al monestir cistercenc femení de Valldaura de Berga, en lloc del<br />
de Valldaura del Vallès, precursor del monestir de Santes Creus, i al qual al<br />
guns d'ells corresponen: els de datació més antiga, precisament. Efectivament,<br />
dels 180 diplomes que XInventario de Procedència (Valladolid, 1924) cataloga<br />
com de Valldaura de Berga, fins a 35 pergamins, que contenen 36 documents<br />
que ara aprofitem, pertanyen a Santes Creus.<br />
A aquests pergamins ens hem referit en un estudi anterior. 7 Igualment<br />
ens hem referit amb força detall a una altra selecció documental d'aquell fons<br />
de pergamins en publicar el nostre Regest de l'abat sant Bernat Calvó, que en<br />
conjunt ateny 157 diplomes d'aquell Arxiu madrileny. 8<br />
Aquests pergamins i els còdexs 459 i 532 esmentats han fornit preferent<br />
ment i majoritàriament els fitxers que ara buidem en aquest estudi. En des<br />
pullar aquests i altres documents sempre hem anotat l'any, si hem pogut. És<br />
a dir, quan la referència procedeix d'un document original, sempre en donem<br />
l'any, si podem, però en el còdex 459 de I'AHNM, que nodreix notablement el<br />
cedulari a base del qual elaborem la llista present de topònims, pot no donar-<br />
nos el mot autèntic del document original d'on procedeix, ans amb alguna al<br />
teració o deformació originària; així, és més recomanable donar aquesta versió<br />
com a vàlida a la darreria del segle XV quan fra Salvador recopilà el còdex, que<br />
gairebé sempre escauria igualment referir a la primeria de la mateixa centúria,<br />
quan fra Bernat Mallol el compongué. En qualsevol d'aquests casos servim<br />
una autèntica versió medieval del topònim segons la cronologia proposada.<br />
7. Eufemià FORT COGUL, «LOS pergaminos de Valldaura-Santes Creus en el Archivo Histórico<br />
Nacional de Madrid», Studia monàstica, VIII, p. 295-312 (Montserrat, 1966).<br />
8. Eufemià FORT I COGUL, «Regesta documental de sant Bernat Calvó, com abat de Santes<br />
Creus», Studia monàstica, XI (1969), p. 31-70.<br />
8
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Ultra els còdexs i pergamins santescreuïns esmentats, hem donat algunes<br />
altres referències de repertoris documentals coneguts d'altres procedències.<br />
Creguts que aquests repertoris ens podien fornir bon material, hem efectuat<br />
un repàs al Liber feudorum maior, però la publicació del malaguanyat mossèn<br />
Miquel no ens ha fornit sinó un nombre molt reduït de versions toponími<br />
ques que ens siguin d'utilitat; i, generalment, confirmant les versions idèn<br />
tiques que ja teníem. No ha estat més afortunat el repàs fet al CartuL·ri de<br />
Sant Cugat del Valies, En tot cas, les versions procedents d'un i altre d'aquests<br />
valuosos repertoris documentals acompanyen les oportunes referències.<br />
Havíem pensat que algun producte podíem recollir d'una recerca a fons<br />
als Libri Antiquitatum de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona. Una lectura no<br />
gaire entretinguda a la Rubrica publicada per mossèn Josep Mas 9 ens ha fet<br />
arribar a la conclusió que Fesmerç no valdria la pena; els documents que po<br />
drien proporcionar-nos alguna fitxa hi són escassos i la majoria d'ells, i els més<br />
interessants al nostre objecte, ja ens són coneguts pel fet d'haver-se publicat en<br />
altres repertoris ja citats en aquest treball, o continguts en altres fons arxivístics<br />
que utilitzem, ja com a transsumptes o originals dels diplomes enregistrats als<br />
Libri Antiquitatum. Per això, en general, ofereixen una limitadíssima curiositat.<br />
Curiositat rarament ben servida —en el nostre cas, naturalment, que hi voldrí<br />
em els mots autèntics— pel regest de mossèn Mas. Endinsar-se en la recerca del<br />
còdex original seria feina llarga, costosa, improductiva; i, així, malaguanyada.<br />
Altrament, el nostre arreplec no pretén presentar un repertori toponímic<br />
medieval exhaustiu. Aquesta seria una pretensió tan desitjable com pràctica<br />
ment inassolible. El nostre esmerç es limita a una mera aportació al seu co<br />
neixement, que, si no esdevé absolutament comprensiva de tots els topònims<br />
conservats als documents medievals, almenys s'hi ha d'acostar molt. I, en tot<br />
cas, estem persuadits que la nostra tasca suposa una aportació considerable al<br />
seu coneixement i a la seva replega.<br />
Els documents utilitzats sovint ens donen versions de topònims de gran<br />
categoria com a referències més o menys limítrofes a l'àrea geogràfica propo<br />
sada, que ens ha semblat que no podíem menystenir en el nostre recull.<br />
9. Josep MAS, Notes històriques del Bisbat de Barcelona. Vol. IX-XII (Barcelona, 1914-1915).<br />
Rubrica dels Libri Antiquitatum, primera quarta part.<br />
9
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
NO cal dir que per elaborar el present recull manegem molts centenars de<br />
cèdules. D'entre elles menystenim les que en llatí ens proporcionen diversos<br />
casos d'una mateixa flexió. I en les altres versions escollim la que conceptuem<br />
més significativa, que, precisament, no és sempre la més antiga.<br />
La Selva del Camp, 29 de juliol de 1972<br />
10
EL MECANOSCRIT<br />
El preàmbul del mecanoscrit, amb el mateix títol, ocupa vuit folis. No<br />
és exactament igual, però gairebé. Hi ha només algunes petites modificacions<br />
d'estil, que no afecten el contingut. Per això no el reproduïm, perquè fóra<br />
reiteratiu.<br />
Afegim ara unes quantes sigles, que no consten a la llista anterior però<br />
que trobem utilitzades. Són les següents:<br />
ABB Arxiu del Bisbat de Barcelona.<br />
ACA Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona. Registres de la Cancelleria reial.<br />
AGP Arxiu del Gran Priorat de Catalunya, de l'orde hospitaler de Sant Joan de<br />
Jerusalem. La cita és del Sr. Fàbregas.<br />
AHNM Archivo Histórico Nacional de Madrid.<br />
AHPB Arxiu Històric de Protocols, Barcelona.<br />
11
LLISTA <strong>DE</strong> NOMS<br />
Aquesta llista està elaborada a partir del manuscrit de Tarragona. Quan<br />
hi hagi discrepància amb el mecanoscrit, o que aquest document aporti més<br />
informació que Faltre, es farà constar.<br />
Alguna vegada, a l'entrada corresponent, s'indica la situació aproximada<br />
del lloc que el nom designa; això vol dir que el nom és viu, encara, i ha pogut<br />
ser localitzat, tot i que alguna vegada sigui només vagament.<br />
Quan es donen distàncies, són en línia recta planimètrica, mesurades<br />
damunt d'un mapa d'l:50.000.<br />
Abadia, F (Santes Creus)<br />
«versus abbatiam» [Sancte Crucis] (lb, 89, any 1171); «versus abbatiam» (PSC, 122, any<br />
1187).<br />
Àguila, el puig de 1' (Pontons)<br />
«ascendit in pòdium de Aquilela» (LB, 26 v, any 1188); «ascendit ad pòdium de la Aguilà»<br />
(c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Aguiló, el mas de n' (Selma)<br />
aigua<br />
«marisi den Aguiló» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).<br />
Fort, a l'enunciat, diu el mas Aguiló, i al document del mecanoscrit no<br />
posa «den» sinó «del», per probable error de teclista (RA).<br />
V.: Calveles, Romeguera.<br />
Aiguamúrcia<br />
«Ayguamurcia» (c. 532, 19 v); «Aqua Múrcia» (c. 459, T\ segle xv).<br />
La vila és a la vora esquerra del riu Gaià, al S i a uns 1,75 km del monestir<br />
de Santes Creus, on es troba l'Ajuntament del terme municipal que porta el<br />
nom de la vila (RA).<br />
Aiguamúrcia, el camí d' (Santes Creus)<br />
«iuxta viam per quam itur ad Aquam Murciam» (BPT, any 1476).<br />
13
Aiguamúrcia, el camp d'<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«campo vocato de Aguamurcia» (c. 459, 8, segle xv).<br />
Aiguamúrcia, la granja d'<br />
«la grange de Ayhuamurcia» (c. 532, 45, any 1490); «in grangia de Aguamurcia»<br />
(c. 459, 10, segle XV).<br />
Aladern, el coll de F (Ancosa)<br />
Albà, F<br />
«usque ad collem del Aladern» (PW, carp. 159, i PSC, 20, any 1156).<br />
«lo senyor del Albà» (c. 532, 13, segle xv).<br />
Assenyalem que, en aquell temps, l'article determinat acompanyava el nom.<br />
Versions llatines anteriors donaven «de Albano», sense ipse, generalment (F).<br />
Actualment se'l coneix per l'Albà Vell, al SO i a 1,25 km, aproximadament,<br />
del castell de l'Albà (RA).<br />
Albà, el castell d'<br />
«de ipso castro de Albano» (LB, 86, any 978); «in termino castri de Alba» (LB, 86 v, any<br />
1160); «ipsus castris de Albano» (LB, 87 v, any 1165); «in termino castri de Albanel» (LB,<br />
89, any 1171); «del castell del Albà» (c. 532, 12 v, any 1490).<br />
Encara que hi ha dubtes molt considerables sobre la legitimitat del document<br />
[de l'any 978], el topònim és vàlid perquè sempre seria anterior a la<br />
segona meitat del segle xii quan, en tot cas, fou establert el diploma apòcrif.<br />
El document més tardà és l'únic que aporta l'article determinatiu (F). ÉS al<br />
terme municipal d'Aiguamúrcia, al capdamunt de Roca Ferrana (760 m<br />
d'altitud), vora la línia imaginària que separa el Camp de Tarragona del<br />
Penedès. A l'est nord-est i a uns 7,1 km de la vila d'Aiguamúrcia. Al NE i a<br />
1,25 km, aproximadament, de l'Albà Vell (RA).<br />
Albà, el terme de F<br />
albereda<br />
«cum termino de l'Alba» (AHPB, B. Costa, Uig. 7, any 1484).<br />
V.: Dalt, Font.<br />
Alberedes, les<br />
«rigandi albaredas monasterii» (c. 459, 9, segle xv).<br />
Es podien denominar, doncs, també les alberedes del Monestir (F) .<br />
Albergs, els (Selmella)<br />
«ab alia parte in albergs» (PAS, 134, any 1188).<br />
14
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Aleta, el portell d' (Ancosa)<br />
«ad ipsum portell de Alete» (c. 459, 6, segle xv).<br />
A l'enunciat del mecanoscrit diu de VAktu, sens dubte per error de teclista<br />
(RA).<br />
Alt Quer, 1'<br />
«ipsum Alt Cher» (c. 532, 22 v, any 1183); «ad ipsum Alt Cher» (PSC, 103, any 1184).<br />
Alzina Lunar, la parellada de 1' (Ancosa)<br />
«et alia paraliatam vocatur ad ipsam ilicem lunarem» (LB, 23, any 1164); «ipsam parali-<br />
atam de Olcina Lunar» (c. 532, 22, any 1183).<br />
Alzines, els boscos de les (Santes Creus)<br />
«cum nemoribus de ipsis ilicibus qui sunt in ore torrentis de Rubione» (BPT, any<br />
1476).<br />
No sembla un topònim, ans només una manera d'indicar la mena d'arbres<br />
(RA).<br />
Amarar Cànem, la bassa d' (Santes Creus)<br />
Ancosa<br />
Ancosa<br />
«bacia adequando canapum et linum» (c. 459, 9, segle xv).<br />
Caldria afegir «i lli» per completar el nom. Sembla que no era ben bé un<br />
topònim (RA).<br />
V.: Plana d'A.<br />
«qui dicitur Ancosa» (PW, carpeta 159, 8, any 1160); «Anchosa» (LB, 23, any 1164);<br />
«Anquosa» (PSC, 35, any 1170).<br />
Ancosa, el bosc d'<br />
«nemore de Anchosa» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Amb un signe d'interrogació, Fort sens dubte sospita que es tracta d'un nom<br />
comú, no utilitzat com a topònim (RA).<br />
Ancosa, la casa d'<br />
«feta la dita casa de Ancosa» i «la dita casa de Ancosa fou feta» (c. 532, 9 V, any 1490).<br />
Es cap a l'extrem SO del terme municipal de la Llacuna (Anoia), al costat<br />
d'allà on hi havia hagut la granja d'Ancosa, en un pla a poca distància del<br />
15
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
final de ponent de la serra d'Ancosa, al NO i a uns 3,5 km de la vila de<br />
Pontons. La vila de la Llacuna li queda una mica més prop, a uns 3,3 km al<br />
NE (RA).<br />
Ancosa, la granja d'<br />
«grangiam de Anchosa» (c. 532, 14, any 1162); «la grange de Anchosa» (c. 532, 9, any<br />
1490).<br />
Ancosa, la plana d'<br />
«la plana de Anchosa» (c. 532, 9, any 1490); «planicies de Anchosa» (c. 459, 19 v, segle<br />
xv).<br />
S'estén per tot l'entorn de la casa d'Ancosa, entre els 700 i 740 m d'altitud<br />
sobre el nivell de la mar. S'hi formen diverses rases que donen origen a la<br />
riera de Miralles (RA) .<br />
Ancosa, la quadra d'<br />
«la quadra de Anchosa» (c. 532, 35 v, any 1490).<br />
Ancosa, l'espluga d'<br />
«de ipsa speluncha de Ancosa» (PW, carp. 159, any 1156); «ipsa que ibi [Anchosis] est»<br />
(LB, 23, any 1164).<br />
Altres vegades, Fort tradueix speluncha per «cova». Era dintre el terme de<br />
Vilademàger (la Llacuna, Anoia); els monjos de Valldaura s'hi traslladaren<br />
abans d'establir-se a Santes Creus (RA).<br />
Andreu, de 1' (Valldossera)<br />
«que's diu del Andreu» (c. 532, 47 v, any 1490).<br />
Andreu, el mas de n'<br />
«mansi den Andreu, nominati lo Clot» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).<br />
Dit, també, l'Andreu (F). Fort escriu de l'Andreu a l'encapçalament de l'entrada,<br />
amb substitució de l'article de distinció personal del document per<br />
l'article definit (RA).<br />
Anguera<br />
«in termino de Angaria» (LB, 38, any 1173); «terminum de Angera» (c. 532, 22 v, any<br />
1183).<br />
Va ser un poble que va quedar deshabitat ben aviat, en territori de l'actual<br />
terme municipal de Sarral (RA).<br />
16
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Anguera, la serra d' (Selmella)<br />
«usque ad serram de Angaria» (PSC, 125, any 1187).<br />
Antics, els pilars (Santes Creus)<br />
«in ipsos pilars antiqitos» (LB, 96"', any 1179); «a meridie in ipsas pilas antiquas» (c.<br />
459, T, segle xv).<br />
Pilars del primer document sembla un nom diferent de Pilas del segon. Piles<br />
pot ser un terme de ramaderia: piques per a l'abeurada (RA).<br />
Antiga, la fita (Pontons)<br />
«ibi est fita antiqua» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Anyerigues, les<br />
Apieres<br />
«les Anyerigues» (c. 452, 41, any 1490).<br />
V.: Ricard de les A.<br />
Apieres, les<br />
«les Apieres, termini castri de Celma» (AHPB, Pere de l'Olm, 36", any 1352).<br />
Apieres, el mas de les (Selma)<br />
«mansi de les Apieres» (AHPB, Berenguer Armengol, 122, any 1375); «mas dels Apiers»<br />
(AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
Dit, també, les Apieres (F). S'observa que l'últim document tracta el nom en<br />
masculí. Actualment, no es parla de les Apieres ni del mas de les Apieres,<br />
però és coneguda la plana de les Apieres, a 1 km, aproximadament, al SE<br />
del Pla de Manlleu (RA).<br />
Arboçar, 1' (Valldossera)<br />
«al Arboçar» (c. 532, 48 v, any 1590).<br />
Prop de Santa Agnès, a l'altra banda del collet (F). Es un paratge de l'extrem<br />
S del terme municipal de Querol, travessat per la carretera que va de les<br />
Pobles a Pontons, a poca distància de Santa Agnès, que li queda a l'E, al<br />
terme d'Aiguamúrcia. La vila de Querol es troba a uns 5,75 km en direcció<br />
NO (RA).<br />
Arboç a Santa Coloma, el camí de 1' (Pontons)<br />
«usque ad illam viam per quam itur de Arbucio ad Sanctam Columbam, ubi afifrontat<br />
cum termino Montis Acuti et honoribus de la Riambalda» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
17
Armentera<br />
artiga<br />
V.: Pont d'A.<br />
V.: Llarga, l'a.<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
Artiga Llarga, el torrent de 1' (Pont)<br />
«a torrente quod discurrit de Longa Artiga» (c. 459, 16, segle xv).<br />
Bages, el (Valldossera)<br />
«al Bages» i «can Bages» (c. 532, 47 v, any 1490).<br />
No gaire lluny de l'església actual (F) .<br />
Baix, el molí de<br />
«molendino inferiori monasterii» (BPT, Notes dels actes, any 1477).<br />
Balanyà, el molí d'en (Ponr)<br />
«molendinum den Balanya» (c. 459, 16, segle xv).<br />
És el mateix que el molí d'en Vall (F).<br />
Barceló, el mas d'en (Pontons)<br />
baronia<br />
bassa<br />
basses<br />
«mansi den Barceló» (c. 459, 19, segle xv).<br />
A l'enunciat, Fort escriu de en lloc d'escriure d'en. He fet l'esmena (RA).<br />
V.: Mhger.<br />
V.: Amarar Cànem.<br />
V.: Roges.<br />
Bedestre, la cova de (Valldossera)<br />
«a circio in spluga vel cova de Bedestre» (c. 532, 19, any 1161); «a circio in espluga de<br />
Bedestre» (LB, 33, any 1167).<br />
Com es veu, apareix indistintament «espluga» o «cova» (F).<br />
Berenguer de Sant Hilari, el mas de (Santes Creus)<br />
«in manso Berengarii de Sancto Ilario» (LB, l43 v, any 1170).<br />
Al document del mecanoscrit diu Sancto Hilario (RA).<br />
18
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Berenguer d'Ollers, el mas de (Sanres Creus)<br />
«in ipsum mansum Berengarii de Olers» (LB, 143 v, any 1170).<br />
Ollers és un pobler que perrany al rerme municipal de Barberà de la Conca<br />
(RA).<br />
Bisbe, les parellades del<br />
«et meas pariliatas que sunt inter castrum de Albano et castrum Ceume» (LB, 86, any<br />
978); «les parellades del bisbe a llevant del castell de Alba» (BPT, Notes dels actes, any<br />
1475).<br />
Boal, la<br />
Bonany<br />
Si, com ja s'ha dit, el document és apòcrif, el topònim ja devia existir al<br />
segle XII [referint-se al primer document] (F). A la primera citació, no surt la<br />
paraula Bisbe; Fort devia saber que meas tenia «bisbe» per antecedent (RA).<br />
«de ipsa Boal usque Gaiano» (BPT, Notes dels actes, any 1473).<br />
«de Bon Any» (c. 532, 41, any 1490).<br />
Es un caseriu del terme de Querol, a l'aiguavessant del Penedès, a un km al<br />
SO de l'església de Valldossera (RA).<br />
Bordell, el mas de (Pontons)<br />
«mansum vocatum den Bordell» (c. 459, 18 v, segle xv); «mansi de Bordell, qui partim<br />
est in termino de Pontons et partim in termino Monris Acuti» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Al costat de la primera anotació del manuscrit, amb llapis, hi ha el?, com si<br />
volgués indicar que és poc segura la transcripció den (RA) .<br />
Borendells<br />
«dominicaturam de Borendelis in Sancta Perpetua et in Cherol» (PSC, 534, any 1229).<br />
Hom es pot preguntar si no corresponia a un antropònim (RA) .<br />
Borràs, el camp d'en (Selma)<br />
«lo camp den Borràs» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
Borrell, el puig de (Pontons)<br />
bosc<br />
«prope pòdium Borrelli» (c. 459, 18 v, segle xv).<br />
V.: Ancosa, Cabarrasa, Clots, Ermitania, Portella, Sant Sebastià, Vall del Braç d'Infern.<br />
19
Bosc, el (Selmella)<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«a meridie in bosco, ab occiduo similiter in boscho» (LB, 39, any 1179).<br />
Podria referir-se a un nom comú, no ropònim (RA).<br />
Bosc, el mas del (Valldossera)<br />
boscos<br />
«manso del Bosch, sive de la Guinovarda» (AHPB, Junyent, Capbreu, any 1404); «man<br />
sum del Bosch de termino de Monte Acuto» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
La localització, a Valldossera, que li dóna Fort, discrepa de la que consta<br />
al document de 1484. Es al sector meridional del terme de Querol, al SE<br />
i a uns 3,1 km del cim de Montagut, però a una altitud 280 m inferior, a<br />
1,5 km, aproximadament, al NO de Selma. Un tossal (850 m d'altitud),<br />
conegut com a turó del Mas d'en Bosc, al cantó SO del mas, és a la línia<br />
fronterera que separa el terme de Querol del d'Aiguamúrcia (RA).<br />
V.: Alzines.<br />
Boteric, el (Selma)<br />
«del Botetich» (Fogatge, any 1358).<br />
Boteric, el mas (Selma)<br />
«lo mas Boterich» (AHPB, notari B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
També dit el Boteric (F). Actualment no es parla del Boteric ni del mas Boteric,<br />
però s'anomena el fondo del Botaric (amb la vocal neutra representada<br />
per -a- al Nomen. 2003 10), afluent per l'esquerra a la part alta de la riera de<br />
Marmellar, al N i a 1,25 km de Selma (RA).<br />
Braç d'Infern<br />
V: Vall del B. d'L, el bosc de la<br />
Braç d'Infern, la vall del (Pontons)<br />
«ipsa albereda superiori» (BPT, Notes dels actes, any 1477); «valíem del Braç de Infern»<br />
(c. 459, 19, segle XV).<br />
Buada, la (Santes Creus)<br />
«in honore de Buada» (LB, 94, any 1179); «de ipsa Buada» (c. 459, 7", segle xv).<br />
Fort es pregunta, al manuscrit: Cal Boada? La Boval? Restituïm Buada, com<br />
als documents, que Fort havia convertit a Boada (RA).<br />
10. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, Generalitat de Catalunya. Barcelona,<br />
2003.<br />
20
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Buscarrons, el torrent dels (Selma)<br />
«lo torrent dels Buscarrons» (BPT, Notes dels actes, any 1466).<br />
Cabarrasa (Selmella)<br />
«in loco vocitato Cabarrasa» (LB, 43 v, any 1182).<br />
Caldria ortografiar Caba-rasa, si no fos que estigués relacionat amb la muntanya<br />
de Cabarrà, a uns 2 km al SO del castell de Selmella (el Pont d'Armentera).<br />
Aquesta muntanya, des del terme del Pont —on té just el primer<br />
vessant—, s'interna cap al de Cabra del Camp (RA).<br />
Cabarrasa, el bosc de (Selmella)<br />
«ab occiduo in boscho de Cabarrasa» (LB, 43 v, any 1182).<br />
Cabarrasa, el camp de (Selmella)<br />
«illum nostrum campum de Cabarasa» (LB, 45, any 1187).<br />
Cabarrasa, la roca de (Selmella)<br />
Cabdell<br />
«in ipsa roca de Cabarrasa» (PSC, 48, any 1173).<br />
Pot ser «roca» significant 'cingle' (ra).<br />
«in loco vocitato Capdel quod est inter vestrum alodium de Fonts Caldes et rivum de<br />
Speds» (LB, 39, any 1179); «in loco vocitato Chabdel (LB, 41, any 1182); «Cabdel» (psc,<br />
103, any 1184).<br />
Cabdell, el grau de (Selmella)<br />
«inter ipsum gradum de Cabdel» (PSC, 84, any 1180).<br />
Cabdell, el puig de (Selmella)<br />
«a podio de Cabdel versus Hulmellam» (PSC, 132, any 1188); «puigcapdell» i «pòdium<br />
de Capdell» (c. 459, 16 V, segle xv).<br />
En plural, «de Cabdells», és el punt culminant (828 m d'altitud) de la muntanya<br />
de Cabarrà, a uns 2,5 km al SO del castell de Selmella, a la frontera<br />
entre el terme municipal de Cabra i el del Pont (RA) .<br />
Cabdell, el terme de (Selmella)<br />
«in termino de Cabdel» (psc, 105, any 1184).<br />
Cabdell, la muntanya de (Selmella)<br />
«in monte de Cabdell» (PSC, 84, any 1180).<br />
21
Cabdell, la muntanya de<br />
Cabra<br />
Cabra<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«in termino de Cabra» (PSC, 26, any 1160).<br />
V.: Selma a C, Vilafranca a C.<br />
«in termino de Cabra» (PSC, 26, any 1160); «Capram» (LB, 87 v, any 1165).<br />
Cabra (Pontons)<br />
«deinde pervenitur a Capra» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Ací, Cabra devia esrar ubicar al sud-oest del terme de Ponrons. Sembla,<br />
doncs, que s'ha de referir a un ropònim no identificable amb el del poble<br />
de Cabra del Camp (F).<br />
Cabra, el camí de (Santes Creus)<br />
«ad viam qua irur ad Capram supra senctum Petrum de Gayana» (c. 459, 8 V, segle<br />
xv).<br />
Cabra, el coll de<br />
«ad collum de Cabra» (PSC, 26, any 1160).<br />
Cabra, l'embut de<br />
«ad ipsum emborum [de Cabra]» (LFM, I, 259, any 1118).<br />
Cabra, l'engolidor de<br />
«ad ipsum engolador de Cabra» (LFM, I, 259, any 1118).<br />
Cabreria, la (Santes Creus)<br />
«la Cabreria» (c. 532, 35, any 1490).<br />
Cabreria, la granja de la<br />
«la grange de la Cabreria» (c. 532, 35, any 1490).<br />
Caiguda, la torre (Santes Creus)<br />
«in ipsaTurre fracta» (LB, 96, any 1173).<br />
Calveles, l'aigua de (Selmella)<br />
«inter ipsam aquam de Calveles» (LB, 38, any 1173).<br />
22
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Camarasa, el cim de (Selmella)<br />
camí<br />
camp<br />
«ipsam sumitatem de Camarasa» (PSC, 84, any 1180).<br />
Forr havia duplicar la V, però he oprat per conservar-la senzilla, com fa el<br />
document. Pot ser un nom com el de la vila de la Noguera, que l'OnCat diu<br />
que significa 'cúpula pelada', cosa coherent al capdamunt d'una muntanya<br />
(RA).<br />
V.: Aiguamúrcia, Arboç a Santa Coloma, Cabra, Camp a Vila-rodona, Castell, Castell al<br />
Molí, Comagrassa a Vallespinosa, Comallarga, Corrals, Destres, Garrigó, Gatellada, Man<br />
lleu a la Font, Manlleu a Vilafranca, Montagut, Pla, Pont d'Armentera, Quadriga, Querol,<br />
Santa Maria del Pla, Selma, Selma a Cabra, Selma per Sant Pere de Gaià, Torre, Torrent,<br />
Valldossera, Vell de la Quadriga, Vilafranca a Cabra,<br />
V.: Aiguamúrcia, Borràs, Cabarrasa, Contrarietat, Creus, Llonga, Longaset, Moja, Ordia/s,<br />
Santes Creus, Soler, Solom, Torre, Vila-rodona.<br />
Campanara, la (Valldossera)<br />
«la Campanata» (c. 532, 48, any 1490).<br />
Es prop de Vermell. Figueras proporciona la Campanera, del 1489 (F).<br />
Campanera, el mas de la (Selma)<br />
«quadam masiam nuncupatam lo mas de la Campanera» (AHPB, B. Costa, llig. 7. any<br />
1491).<br />
La informació facilitada per Figueras (entrada anrerior) coincideix amb l'exrrera<br />
de l'AHPB (F). Es al terme del Montmell, entre Selma i la Joncosa del<br />
Montmell, però més a prop (a 1,5 km al N) de la Joncosa que no pas de<br />
Selma (a uns 4,25 km al S) (RA).<br />
Campdàsens (Ponrons)<br />
«Campdasens» (c. 459, 19, segle xv).<br />
Respecrem l'accenr que Fort va posar a la segona síl·laba, arès que el nom<br />
és viu amb aquesta prosòdia. Es al NO i a 1,6 km, aproximadamenr, de<br />
Pontons, al N de la carrerera que ve de Santes Creus per les Pobles. Nomen.<br />
2003 escriu Camp d'Ases i l'indica com a nucli de població, volenr dir la<br />
masia principal i algunes altres que li fan companyia (RA).<br />
Campdàsens, la plana de (Pontons)<br />
«per planam de Campdasens» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Era devers Montagut (F). Nomen. 2003 NO EN PARIA (RA).<br />
23
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
Camp de Vila-rodona, el camí del (Santes Creus)<br />
«descendendo per viam Campi Ville Rorunde» (c. 459, 8, segle xv).<br />
Campet, el (Selmella)<br />
cànem<br />
cap<br />
«campus honorem nosrrum de Campero» (LB, 45 v, any 1187).<br />
V: Amarar C.<br />
V.: Serra Mitjana.<br />
Capçonades, les (Valldossera)<br />
«usque ad illas capçonades» (c. 532, 22 v, any 1183); «ipsas capçonades» (PSC, 103, any<br />
1184).<br />
Cap de la Coma, la fita del (Santes Creus)<br />
capella<br />
«ad fitam in capite cumbe» (c. 459, 8, segle xv).<br />
V: SaborelL·, Santa Maria de Valldossera, Sant Salvador.<br />
Capella, la (Valldossera)<br />
«en la dita capella» (c. 532, 1, any 1490).<br />
No sembla segur que hagués estat un topònim (RA).<br />
Capella de Sant Salvador, el molló de la (Pontons)<br />
«pervenit ad mullonem de capela Sancri Salvaroris» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Cap Negre, el torrent de (Santes Creus)<br />
«usque torrentem de Cap Negre» (PSC, 588, any 1230).<br />
Carbonell, la terra de (Selmella)<br />
«a parte orientis in terra de Carbonelli» (LB, 43 v, any 1182).<br />
Carbonera (Selmella)<br />
«et ipsas [rerras] de Carbonera» (LFM, I, 266, any 1054).<br />
Segurament referint-se a la serra Carbonera (F) .<br />
Carbonera, la serra (Selmella)<br />
«moncium de Carboneria» (LFM, I, 263, any 1151).<br />
La paraula «moncium» potser està mal interpretada perquè les grafies "c" i<br />
"t" en el manuscrit són gairebé idèntiques a causa del tipus de lletra amb què<br />
24
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
apareixen (cursiva gòtica). Per tant, possiblement haguem de llegir «montium».<br />
Carboneres, les muntanyes (Selmella)<br />
«moncium de Carbonaria» (LFM, I, 259, any 1118).<br />
La paraula «moncium» pot ser interpretada com a «montium» per la raó<br />
anreriorment esmentada.<br />
carrera<br />
V.: Cativem.<br />
carretera<br />
V.: Montagut a la Ferrem.<br />
Cartró, el mas (Pontons)<br />
casa<br />
casal<br />
castell<br />
«lo mas Cartró» (c. 459, 18 v, segle xv).<br />
V.: Ancosa.<br />
V.: Ferrer.<br />
V.: Albà, Foix, Freixe, Frugell, Marmellar, Miralles, Montagut, Montclar, Montmell, Nou<br />
de Pontons, Pinyana, Pontils, Pontons, Queralt, Querol, Ramonet, Raqueta, Saborella,<br />
Santa Perpètua, Selma, SelmelL·, Vallespinosa, Vell de Pontons, ViL·demàger.<br />
Castell, el camí del (Valldossera)<br />
«ab occidente in strada publica qua itur ad castrum [Montis Acuti]» (LB, 35, any<br />
1100).<br />
Castell, el mas del (Selma)<br />
«mansi del Castell» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).<br />
Castell al Molí, el camí del (Selmella)<br />
«iuxta viam que a castro ad molendinum vadit» (PSC, 134, any 1188).<br />
Castellar, el (Ancosa)<br />
«et vadit ad Castellar» (PW, carpeta 156, 4; PSC, 20, any 1156).<br />
Es probable que el Castellar es referís al puig Castellar o a uns edificis a l'est<br />
del peu del puig. Al terme de la Llacuna (Anoia) només he trobat el puig<br />
Castellar (945 m d'altitud), a l'extrem occidental de la serra d'Ancosa, a la<br />
25
castlar<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
banda meridional del terme, a 1 km de la línia imaginària que separa el terme<br />
municipal de la Llacuna del de Pontons, i a 1,45 km, aproximadament,<br />
de la casa d'Ancosa (RA) .<br />
V.: Conilh.<br />
Cativera, la carrera (Selmella)<br />
«ipsa carrera de Captivariis» (PSC, 48, any 1173); «in carrera que vocatur Cativera» (LB,<br />
39, any 1179).<br />
Carrera d'aquesta entrada i via de l'entrada següent deuen designar el mateix<br />
lloc (RA) .<br />
Cativera, la via (Selmella)<br />
«avia Captivaria» (psc, 132, any 1188); «ad viam vocatam Cativera» (c. 459, 16 V, segle xv).<br />
Cementiri, el (Pontons)<br />
«prope cimiterium» (c. 459, 18 v, segle xv).<br />
Claperol, el (Ancosa)<br />
clot<br />
«ad ipsum Claperol» (PW, carpeta 159, 4, any 1156); «ad ipsum Claperol» (PSC, 20,<br />
any 1156).<br />
V.: Lapacos.<br />
Clot, el (Selma)<br />
«mansi nominati lo Clot» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484); «pecie tere dicta lo Clot»<br />
(AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1489).<br />
Aquest nom, trobat vora Selma, no li sona estrany, a Jaume Nin, però no sap<br />
quin indret designava (RA).<br />
Clots, el bosc dels (Pontons)<br />
«comprehendendo totum nemus [dels Clots]» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Només a uns 16 km al NO de Pontons trobo un nom que conté la paraula<br />
«Clots»: és la serra dels Clots que, per damunt dels 800 m d'altitud, a l'O<br />
del Montclar, separa el terme municipal de Pontils del sector de Biure (les<br />
Piles) (RA).<br />
Clots, el mas dels (Pontons)<br />
«ad honores mansi dels Clots» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
26
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Codines, les (Selma)<br />
«les codines termini dicti castri [de Selma]» (AHPB, Joan de Crebenys, mm., any<br />
1388).<br />
Codony<br />
coll<br />
colls<br />
colomar<br />
Un edifici a l'oest, i molt a prop, del Pla de Manlleu (RA).<br />
V.: Lliura del C.<br />
V.: Aladern, Cabra, Corna-sansa, Corral, Figuera, Galind, Mateva, Portella, Santa Agnès,<br />
Sant Ermengol, Vilademàger.<br />
V.: Portella.<br />
V.: Nualart.<br />
Colomines, el mas de les<br />
coma<br />
«manso de les Colomines in termino castri de Queralt» (c. 459, 35 v, segle xv).<br />
V.: Cap de la C, Estremera, Figaret, Gran, Guasc, Obrer, Petita, Petita de l'Obrer, Sanç.<br />
Coma, la (Selmella)<br />
«subtus illam combam quem hubuistis» (PSC, 120, any 1187); «comba illa que est inter<br />
duos gradus» (PSC, 84, any 1180); «ad illam cumbam» (PSC, 184, any 1195); «ab illa<br />
Coma» (c. 459, 16 V, segle xv).<br />
Comagrassa (Selmella)<br />
«in choma Grassa» (LB, 41, any 1182); «a Comba Crassa» (psc, 110, any 1187); in ho-<br />
nore de Comba Grassa» (LB, 45 v, any 1187); «de Comagrassa» (c. 459, 16 V, segle XV).<br />
La forma «Coma Grassa» de l'original ha estat aglutinada a Comagrassa, com<br />
a l'últim document (RA).<br />
Comagrassa a Vallespinosa, el camí de (Selmella)<br />
«in via que venit de Comba Crassa et vadit ad Vallespinosa» (PSC, 134, any 1188).<br />
No sembla que el grup de la part específica hagi de portar article; per això he<br />
suprimir el que Fort havia afegit davant de Comagrassa (RA).<br />
27
Comallarga (Santes Creus)<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«cumbam prolixiorem» i «usque in capite cumbe maioris et prolixioris» (c. 459, 8, segle<br />
XV).<br />
Era la mateixa Coma Estremera (F). He suprimit l'arricle que Fort havia afegit<br />
davant del nom, i he aglutinat en una sola paraula les dues que figuraven<br />
separades (RA).<br />
Comallarga, el camí de (Santes Creus)<br />
«revertitur ad viam cumbe prolixioris que nunc est vocata comallarga vel cumba Stre-<br />
mera» (c. 459, 8, segle xv).<br />
Interpreto que no correspon article davant de la part específica del conjunt;<br />
per això he suprimit el que Fort hi havia afegit (RA) .<br />
Coma-rasa, l'obac de (Selmella)<br />
«in opacho de Comarasa» (psc, 134, any 1188).<br />
He passar Comarrasa de Fort, a Coma-rasa, per perfeccionar l'ortografia.<br />
Un dubte que queda és si no hi va haver una falsa lectura, malgrat la llarga<br />
experiència de Fort llegint papers antics. Ho fa sospitar que abans hàgim vist<br />
Camarasa, el cim de (RA) .<br />
Coma-sansa, el coll de (Selmella)<br />
«cum colle Cumbesansa» i «ultra collum de Comsansa» (c. 459, 16 V, segle xv).<br />
Per perfeccionar l'ortografia, he unit amb un guió els dos fragments d'aquest<br />
compost, malgrat que Fort els hagués donat formant una sola paraula (RA).<br />
comes<br />
V.: Forçades.<br />
Comes, el mas de les (Selma)<br />
«mansi de les Comes» (AHPB, B. Costa, capbreu, any 1491).<br />
És a l'O i auns 2,35 km de Selma; i també a l'O, però únicament a 1,15 km,<br />
aproximadament, de la Masó, al S, només a 0,45 km de Santa Agnès (RA).<br />
Comes, les (Valldossera)<br />
«de ipsas Comes» (c. 532, 22 v, any 1183); «de ipsis cumbis» (psc, 103, any 1184); «les<br />
Comes» {Fogatge, any 1358).<br />
Comtal, la conamina (Valldossera)<br />
«de meridie in ipsa conamina comtale» (LB, 32 v, any 1007).<br />
28
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Comtal, la parellada (Valldossera)<br />
«usque ad pariliatam comitalem» (LB, 33, any 1167).<br />
conamina<br />
V.: Comtal.<br />
Conill (Selmella)<br />
«in loco vocitato Conil» (psc, 67, any 1173); «villar de Coni» (psc, 125, any 1183);<br />
«Cunil» (LB, 50 v, any 1188).<br />
Al manuscrit de Tarragona, la síl·laba "ni" de «Coni», de 1183, porta un<br />
subratllat a l'original, potser per fer notar que falta la "1". Actualment, és<br />
una partida de terra del terme municipal de Barberà de la Conca, una part<br />
de la qual correspon al terme municipal de Cabra del Camp i una altra al de<br />
Sarral. Es centrada per la muntanya de Conills, un tossal de 699 m d'altitud,<br />
que és el punt de convergència d'aquells tres termes (RA) .<br />
Conill, el vilar de (Selmella)<br />
«usque ad villar de Coni» (psc, 125, any 1187). També, però: «ipsos vilars de Cunil»<br />
(c. 532, 22 v, any 1183).<br />
Conill, la quadra de (Seumella [sic])<br />
«illam quadram de Cunil» (psc, 93, any 1182).<br />
Al mecanoscrit diu Selmella (RA) .<br />
Conills, el castlar de (Selmella)<br />
«ante ipsum castlar de Conilis» (LB, 38, any 1173).<br />
Conills, la font de (Selmella)<br />
conreus<br />
«in ipsa fonte de Conilis» (LB, 38, any 1173).<br />
Es al terme municipal de Cabra del Camp, a la partida de Conill, a 750 m<br />
al SE de la muntanya de Conill (RA) .<br />
V.: Obrer.<br />
Contrarietat, el camp de la (Santes Creus)<br />
«vocabatur campus contrarietatis» (c. 459, 6 V, segle xv); «se nomenave lo camp de con<br />
trarietat» (c. 532, 12 v, any 1490).<br />
Corneli, el mas d'en (Pontons)<br />
«in manso den Corneli» (c. 459, 19, segle xv).<br />
29
Corral, el coll de (Ancosa)<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«in colle Descorral» (PW, carpeta 159, 4, any 1156); «in colle de Corral» (c. 459, 6,<br />
segle xv).<br />
Es al terme municipal de la Llacuna, a l'O i a uns 1,9 km de la població del<br />
mateix nom, i a uns 1,6 km al N de la casa i la granja d'Ancosa (RA).<br />
Corrals, el camí dels (Santes Creus)<br />
«el cami dels corrals» (BPT, Nores dels acres, any 1476).<br />
Cossia (Valldossera)<br />
cova<br />
«in honore de Quocia, apud Valíem Ursariam» (c. 532, 27, any 1198).<br />
He passat a "i", sense accent, la "í" accentuada de l'original de Fort. També<br />
he suprimit l'article, no present en el text transcrit. Cossia podia ser un<br />
antropònim (RA).<br />
V.: Bedestre,<br />
Cova, la (Santes Creus)<br />
«usque ad speluncam que est anre monasterium» (PSC, 132, any 1188); «ascendendo<br />
directe ad covam [anre monasrerium]» (c. 459, 8, segle xv).<br />
En català, en podien haver dit l'Espluga (F) . No es pot donar per segur que<br />
fos un topònim; podia haver estat un nom comú (RA) .<br />
Cova, la (Selmella)<br />
«de circio in spelunca» (LB, 43 v, any 1182).<br />
Podia haver-se'n dit, també, l'Espluga (F).<br />
Cova, el mas de la (Santes Creus)<br />
«de manso de Speluncha» (PSC, 588, any 1230).<br />
Cova de Solà, el torrent de la (Selmella)<br />
«in ipso rorrenre de ipsa spelunca de Solano» (PSC, 48, any 1173).<br />
Creu, la (Santes Creus)<br />
«de dicta ipsa cruce ad firam» (c. 459, 8, segle xv).<br />
No estic segur que, en aquest cas, es tracti d'un topònim; podria ser un nom<br />
comú (RA).<br />
Creu, la roca de la (Santes Creus)<br />
«ad illam Rocham que esr in ora vie, ubi crux sculpta est» (c. 459, 8, segle xv).<br />
«Roca» segurament és equivalent a 'cingle' (RA).<br />
30
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Creus, el camp de<br />
«et quia totus ipsus campus plenus erat crucibus, obmino nomine contrarietatis fuit<br />
vocatus campus de crucibus» (c. 459, 6 V, segle xv); «hagué de qui avant nom Camp<br />
de Creus», «se nomenave camp de Creus», «lo dit Camp de Creus» (c. 532, 13 v, any<br />
1490).<br />
Encara, aquest topònim evolucionaria per a dir-se definitivament camp de<br />
Santes Creus (F) .<br />
Cup, el molí del (Pontons)<br />
«molendinum del Cup» (c. 459, 19, segle xv).<br />
Dalt, l'albereda de (Santes Creus)<br />
«ipsa albereda superiori» (BPT, Notes dels actes, any 1477).<br />
Dalt, les roques de (Selmella)<br />
«a superioribus rupibus» (PSC, 110, any 1187); «ad rupes superiores» (LB, 50, any 1191).<br />
Taques (Pontons)<br />
«prope honoris de Taques» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Devers el castell de Foix (F) .<br />
Destres, els (Santes Creus)<br />
«orta dels Destres» (c. 459, 9 V, segle xv).<br />
Ara són les Destres (F) . Al sector meridional del terme municipal d'Aiguamúrcia,<br />
al NE i a 1,95 km, aproximadament, de la vila d'Aiguamúrcia (RA).<br />
Destres, el camí dels (Santes Creus)<br />
«lo camí dels Destres» (BPT, Notes dels actes, any 1477).<br />
Observeu la masculinització d'aquest topònim, dels Destres, actualment feminitzat<br />
i generalment anomenat les Destres (F).<br />
Destres, l'horta dels (Santes Creus)<br />
«pars terre vocata orta dels Destres» (c. 459, 9 V, segle xv).<br />
Era un altre nom de l'horta de l'Obrer (F) .<br />
Devesa, la (Santes Creus)<br />
«devesa que est ante monasterium» (c. 459, 8, segle xv).<br />
Que fos un nom comú no es pot assegurar, però és probable (RA).<br />
31
embut<br />
V.: Cabra.<br />
Ermitania, F (Pontons)<br />
«la Hermitania» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Ermitania, el bosc de F (Pontons)<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«cum ipso nemore de la Ermitania» (c.459, 18 v, segle xv).<br />
engolidor<br />
església<br />
espluga<br />
espona<br />
V.: Cabra.<br />
V.: Foix, Pontons, Valldossera, Vilademàger.<br />
V.: Ancosa.<br />
V.: Riudespets.<br />
Esponar, F (Pont)<br />
«ipsum esponar» (PSC, 103, any 1184).<br />
Estremera, la coma (Santes Creus)<br />
estret<br />
«cumba Stremera» i «cumbe maioris nunc vocata cumba Stramera» (c. 459, 8, segle xv).<br />
És preferible respectar l'absència d'article dels documents i ortografiar "extremera".<br />
Era un altre nom de Comallarga (RA).<br />
V.: Reixacs, Romeguera, Torrent de Valldoriola, VallorioL·.<br />
Fàbrega, el mas de la (Selma)<br />
«del mas de la Fàbrega» (AGP, secció 3a, llig. 3, 182, n° 599, segle xv)."<br />
Es parla de la Fàbrega, que és un edifici que no rep el nom de mas. És a l'E<br />
i a 1,15 km, aproximadament, de Selma (RA).<br />
11. Arxiu del Gran Priorat de Catalunya, de l'orde hospitaler de Sant Joan de Jerusalem. La cita<br />
és del Sr. Fàbregas.<br />
32
Fariner, el molí<br />
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
«ad molendinum farinarium monasterii quod est in dicto loci de Ponte» (c. 459, 16,<br />
segle xv).<br />
Febrosa, la (Ancosa)<br />
«de la Febrosa» (PW, carpera 159, 4, any 1186).<br />
Febrosa, la roca de la (Ancosa)<br />
«in ipsa ruppe de la Febrosa» (PW, carpera 159, 4, any 1156).<br />
Probablement, «roca» era equivalent a 'cingle' (RA).<br />
Ferrador, el mas del (Valldossera)<br />
«lo mas del Ferrador» (c. 532, 46 v, any 1490).<br />
Ferrer, el casal (Valldossera)<br />
Ferrera<br />
«del casal Farrer» i «al casal Ferrer» (c. 532, 41 i 47, any 1490).<br />
V.: Montagut a h F.<br />
Ferrera, la (Valldossera)<br />
«pergit ad ipsa Ferrera» (LB, 34 v, any 1093).<br />
Ferreres (Pontons)<br />
«masoverius de Ferreres» (c. 459, 18 v, segle xv).<br />
Un edifici al SO i a uns 3,25 km de Pontons, a la muntanya de Ferreres (RA).<br />
Ferreres, el grau de (Pontons)<br />
«ad gradum vocarum Grau de Ferreres» (c. 459, segle xv).<br />
Es parla del collet de Ferres, que podria ser un equivalent del «grau». És al S<br />
i a no gaire distància de l'edifici de Ferreres (RA).<br />
Ferreres, el torrent de (Pontons)<br />
«ad torrentem de Ferreres» (c, 459, 19 v, segle xv).<br />
No hem trobat que en parli ningú. A les planes de Ferreres (que Fort no<br />
troba en els documents), al S del collet de Ferreres, es forma un torrent que<br />
aflueix a la riera de Marmellar, Un altre s'inicia al collet i fa cap a la mateixa<br />
riera. Un d'aquests devia ser el torrent de Ferreres (RA).<br />
33
Figaret, la coma d'en (Selma)<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«la coma den Figaret» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).<br />
Figuera, el coll de (Valldossera)<br />
«a meridie in collo qui dicitur de Figuera» (c. 532, 19, any 1167); «in collo que dicitur<br />
de Figera» (LB, 23, any 1167).<br />
Figuera, la (Valldossera)<br />
«la Figera» (LB, 32 v, any 1067); «ques diu de la Figuera» (c. 532, 46 v, any 1490).<br />
Es un paratge del terme municipal de Querol, a l'O de l'església de Valldossera,<br />
entre dos dels torrents de la capçalera de la riera de Marmellar, i també<br />
entre la carretera de les Pobles a Pontons i la que puja a la Galcerana (RA).<br />
Figuera, la muntanya de la (Valldossera)<br />
«in ipso monte de la Figera» (LB, 32 v, any 1007).<br />
Figuera, la quadra de la (Valldossera)<br />
«de meridie in quadre de ipsa Figera» (LB, 34 v, any 1093); «in quadra de ipsa Figuera»<br />
(c. 532, P, any 1093).<br />
Figuera, la torre de la (Valldossera)<br />
«in turri de ipsa Figera» (LB, 35, any 1100).<br />
Figueres, les (Selma)<br />
«pecia terte nunc vocata les Figueres» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
Filcunea, el torrent de (Selmella)<br />
fita<br />
«vadit ad torrentem de Filcunea» (LB, 50, any 1191).<br />
V.: Antiga, Cap de la Coma.<br />
Fitera, la roca (Pont)<br />
«ipsam tupem fitarii Pontis Armentarie» (PSC, 103, any 1184).<br />
Segurament que era una altra manera de designar L· Perafita del segle xv (RA).<br />
Fiumera, el torrent de (Selma)<br />
Foix<br />
«cum tottente que discutfit de Fiumera» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
«Fox» (psc, 459, any 1226); «cum termino de Fuxio» (c. 459, 19, segle xv).<br />
34
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Foix, el castell de<br />
«castri de Fodex» (LFM, I, 242, any 1067).<br />
Era al terme municipal de Torrelles de Foix (Alt Penedès), al capdamunt<br />
d'un penya-segat que s'aboca al riu de Foix, a uns 3 km al N de Torrelles<br />
(RA).<br />
Foix, l'església de<br />
«ecclesie Sancce Marie de Fuxio» (c. 459, 18 v, segle xv).<br />
Fonedens, la muntanya (Pontons)<br />
«montem vocatum Fonedens inrer terminum de Celma et de Ponronibus er de Monre<br />
Acuro» (c. 459, 19, segle xv).<br />
Fonollar, el (Santes Creus)<br />
«per cacuminem de ipso fonollario» (BPT, Nores dels acres, any 1476).<br />
Fonollosa, la (Selma)<br />
font<br />
«pecie rerre vocata la Fonoyosa» (AHPB, Capbreu 1578, any 1418).<br />
Una caseria coneguda com la Fonollosa és a la part meridional del terme de<br />
Cabra del Camp. Hi ha una rasa i un torrent del mateix nom que va pels<br />
termes de Cabra del Camp, el Pla de Santa Maria i Alió (RA).<br />
V.: Conills, Manlleu a la F.<br />
Font, Falbereda de la (Selma)<br />
«quadam albaredam siram a la fonr» (B. Costa, llig. 7, any 1484). 12<br />
Fort posa un interrogant darrere la paraula Albereda, al manuscrit; no sabem<br />
quin dubte volia significar. No el conserva al mecanoscrit. Jaume Nin<br />
m'ha parlat de l'Albereda, entre Selma i el Pla de Manlleu, i ha comentat<br />
que per allí hi ha una font (RA).<br />
Font, el mas de la (Valldossera)<br />
«lo mas de la Font» (c. 532, 48 v, any 1490).<br />
Existeix amb aquest nom, però derruït (F).<br />
12. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona: Arxiu Notarial, notari B. Costa.<br />
35
Fontscaldes<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«in loco vocitato Fonscaldas» (PSC, 67, any 1173); «ad Fontes Calidas» (PSC, 48, any<br />
1173); «Fonts Calles» i «de Fontibus Calidis» (LB, 39, any 1179); «in Fontibus Chali-<br />
dis» (LB, 41, any 1182); «apud Fontes Calidos» (PSC, 132, any 1188); «locum de Fons<br />
Caldes» (c. 532, 33, any 1298); «Fonts Caldes» (c. 532, 29, segle xv).<br />
Aquest antic poblet ara integra el municipi de Cabra del Camp. Cal observar<br />
que de cap dels topònims aplegats ací, i de moltíssims altres que podríem<br />
afegir, no surt sinó Fontscaldes; però certament correspon a Fontscaldetes (F).<br />
D'acord amb els documents, he posat Fontscaldes, i no Fontscaldetes, com<br />
havia posat Fort, a l'enunciat de l'entrada. Enrre Fontscaldetes i Cabra hi ha<br />
una distància d'uns 3,25 km, i s'hi interposa el cim de la Voltorera (RA).<br />
Fontscaldes, la granja de<br />
«grangiam de Fontibus Calidis» (psc, 110, any 1187); «la grange de Fons Caldes»<br />
(c. 532, 34, any 1490).<br />
Reiterem que als documents mai no apareix el diminutiu que justifiqui l'actual<br />
Fontscaldetes (F). També ací he escrit Fontscaldes, en lloc de Fontscaldetes<br />
com proposava Fort (RA) . Avui es coneix amb el nom de Fontscaldetes,<br />
potser per diferenciar-lo de Fontscaldes.<br />
Fontscaldetes<br />
V.: Fontscaldes (RA).<br />
Forçades, les comes (Selmella)<br />
«inrer cumbas forcatas» (LB, 50 V, any 1188).<br />
Formigosa (Valldossera)<br />
«Formigosa» (c. 532, 41, any 1490).<br />
També es podria representar: Formigó [s]a.<br />
Freixe, el castell de (Santes Creus)<br />
«usque ad illam antiquitatem vocitatam castrum de Frexe» (psc, 26, any 1160 [992<br />
afegit amb llapis al manuscrir, però no al mecanoscrit]) (RA).<br />
Frugell (Selma)<br />
«Frugello de rermino de Selma» (ACA, Registre 463, 182 V, any 1352).<br />
Frugell, el castell de (Selma)<br />
«casrelli de Frugylliu» (ACA, Regisrre de la Cancelleria Reial 669, 97 V, 13 any 1352 [1067<br />
afegit amb llapis al manuscrir, però no al mecanoscrit]).<br />
13. Arxiu de la Corona d'Aragó, de Barcelona. Registres de la Cancelleria reial.<br />
36
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Frugell, el mas d'en (Selma)<br />
«mansus de Frugellus quondam» (ACA, Regisrre 669, 27 v, any 1352); «lo mas den<br />
Frugell» (Fogatge, any 1358).<br />
Dit, també Frugell, a seques (F) .<br />
Gaià, el riu<br />
«fluminis Gaiano» (LB, 86, any 978); «in ipsa ribera de Gaya» (psc, 26, any 1160); «in<br />
Gaia» (PSC, 26, any 1160); «fluvio de Gaian» (LB, 143 v, any 1170); «in rivo de Gaiam»<br />
(LB, 89, any 1171); «in flumine Gayani» (c. 459, 7\ segle xv).<br />
Gaians, els (Santes Creus)<br />
«honorem dels Gayans» (PSC, 554, any 1229).<br />
Gaians, els masos de (Santes Creus)<br />
«quod habemus in mansis de Gayans» (PSC, 508, any 1230).<br />
Galcerana, la (Valldossera)<br />
«fructibus de Gaucerana in castro de Monteacuto» (PSC, 534, any 1229); «en la part del<br />
terme de Monragut apellada la Galcerana» (c. 532, 45, any 1490).<br />
S'anomena així un conjunt de masos del terme municipal de Querol, prop<br />
d'una rasa que baixa al costat de les Cases Noves de Formigosa, a la capçalera<br />
de la riera de Marmellar. Al NO té el puig de Formigosa (1.002 m d'altitud),<br />
uns 320 m més amunt (RA). Podria no ser «fructibus» sinó «fractibus»<br />
(
Gallscarnuts, el mas de (Selma)<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«de manso de Galls Carnuts» (AHPB, Junyents, Capbreu, any 1418).<br />
Dit, també, Gallscarnuts, a seques (F). El mecanosctit posa Galls Carnuts,<br />
dues paraules (RA).<br />
Gaiter (Selmella)<br />
«damus honore nostrum de Gaiter» (LB, 45 v, any 1187); «ad locum vocatum Ganter»<br />
(c. 459, 17, segle xv).<br />
Ganter apareix al segon document, tant del manuscrit com del mecanosctit<br />
(RA).<br />
Gardseires, la serra de (Santes Creus)<br />
«a meridie in ipso serre de Gardseiras» (LB, 98 v, any 1178).<br />
Respecto la terminació (-es) que Fort va posar en substitució de "-as" (RA).<br />
Garrigó, el camí del (Selma)<br />
«cum camino qui itur ad Garrigo» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
Cal Garrigó, que podria ser el lloc on conduís el camí, és al terme del<br />
Montmell, al SO i a uns 4,6 km de Selma, vota can Ferrer de la Cogullada,<br />
prop de la carretera que de Vila-rodona, per la Perafita, va a Aiguaviva<br />
(RA).<br />
Garrofret (Valldosseta)<br />
«Garrofret» i «Carrofret» (c. 532, 41, any 1490).<br />
Ara és conegut pet Gairofet (F) . Es al cantó meridional del terme municipal de<br />
Querol, al N del mas d'en Bosc, escassament a 2 km al NO de Selma (RA).<br />
Gassons, els (Valldossera)<br />
«dels Gassons» (c. 532, 41, any 1490).<br />
Ara s'anomena els Gasons (F), segurament volent dir amb alveolar fricativa<br />
sonora, però Jaume Nin l'articulava sorda. És al tetme municipal de Querol,<br />
a poca distància de la fronteta que el sepata del de Pontons, a 1,75 km, aproximadament,<br />
al N de l'església de Valldossera, entre unes rases de la part alta<br />
de la riera de Valldossera (RA).<br />
Gatellada, el camí de la (Selma)<br />
«cum camino quo itur a la Gatellada» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
38
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Gatelleda, la (Valldossera)<br />
«et descendit de ipsa Gatelada» (c. 532, 22, any 1183); «de illa Gateleda» (psc, 103,<br />
any 1184); «Bernardo Sabater de Gateleda» (AHPB, Pere d'Olm, 4 i 5, any 1351); «la<br />
Gatelleda» (informació del Sr. Figueras, any 1413); «de ipsis Garelledes» (BPT, Nores<br />
dels actes, any 1474).<br />
Només el document de 1183 i el de 1484 referit al camí (entrada precedent)<br />
escriuen "Gatelada / Gatellada", amb "a" a la tercera síl·laba. Tots els altres<br />
opten per Gatelleda (RA).<br />
Gausac, el (Valldossera)<br />
«del Gausach» (c. 532, 48, any 1490).<br />
Genebrar, el (Selmella)<br />
«in ipso Genebrar» (LB, 38, any 1173).<br />
Gener, el mas (Valldossera)<br />
«lo mas Janer» (c. 532, 41, any 1490).<br />
Es al terme municipal de Querol, a 1,25 km, aproximadamenr, a l'E del<br />
puig de Formigosa, a una alrirud de 830 m. L'església de Valldossera li queda<br />
a uns 3 km al SE i 210 m més avall (RA).<br />
Gironins, el mas dels (Pontons)<br />
«mansus gerundensium» (PSC, 126, any 1188); «mansum qui fuit Arnaldi de Gerunda<br />
er fratrum suorum» (PSC, 126, any 1188); «mansum de Solanes que dicirur mansum<br />
gerundensium» (LB, 29, any 1189).<br />
Gorovarda, la (Selma)<br />
«la Gorovarda» (AHPB, J. de Crebenys, any 1388).<br />
Sembla una deformació de h Guinovarda (F).<br />
Graetes, el torrent dels (Santes Creus)<br />
«a rorrenre dels Graeres» (c. 459, 8 V, segle xv).<br />
Gran, la coma (Selmella)<br />
granja<br />
«in ipsa magna comba» (LB, 50, any 1191).<br />
V.: Aiguamúrcia, Ancosa, Cabrera, Fontscaldes, Santes Creus, Valldossera.<br />
39
grau<br />
V.: Cabdell, Ferreres, Romeguera.<br />
Grau, el (Selmella)<br />
«inter Gradus» (PSC, 181, any 1195).<br />
Graus, els (Selmella)<br />
«inter ipsos grads» (PSC, 105, any 1184).<br />
Grossa, la pedra (Selmella)<br />
guàrdia<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«er vadit per ipsam Perram Grossam» (LB, 50, any 1191).<br />
V.: Voltor.<br />
Guàrdia, el puig de la (Pontons)<br />
«ascendit ad pòdium de la Guardia in ore nemoris de la Hermitania» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Guasc, el mas d'en (Valldossera)<br />
«lo mas den Guasch» (c. 532, 48, any 1490).<br />
Guasc, la coma de (Santes Creus)<br />
«comba illa que vocatur comba de Guasch» (PSC, 132, any 1188); «cumbam de Guasch,<br />
nunc vocatam cumbam operarii» (c. 459, 8, segle xv).<br />
Era un altre nom de la coma de l'Obrer (RA).<br />
Guinovarda (Selma)<br />
«in loco de la Guinovarda» (AHPB, J. Junyent, any 1404).<br />
Sembla que cal identificar-lo amb la Gerovarda (F). Tanmateix, la Gerovarda<br />
no consta a la llista de noms; Fort devia escriure Gerovarda quan volia posar<br />
Gorovarda (RA).<br />
Guinovarda, el mas de la (Selma)<br />
«quendam mansum dictum de la Guinovarda» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1489).<br />
Dit, també, la Guinovarda, a seques (F). Segons Jaume Nin, és al Pla de<br />
Manlleu, dintre la Quadra, a molt poca distància de les cases d'aquella vileta<br />
(RA).<br />
Gunyoles, de les (Valldossera)<br />
«de les Gunyoles» (c. 532, 98 v, any 1490).<br />
Es devia referir a algun propietari de la població d'aquell nom, ara terme<br />
municipal de la Secuita (Tarragonès) (RA).<br />
40
horta<br />
hospital<br />
illes<br />
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
V.: Destres, Obrer.<br />
V.: Pobres.<br />
V.: Rubió.<br />
Infern<br />
V.: Braç d'I.<br />
Lapacos, el clot (Santes Creus)<br />
«ab occiduo in Cloto Lapacos» (LB, 94, any 1179); «ad ipsum Clot Lapacos» (PSC, 103,<br />
any 1184).<br />
A les transcripcions fetes per Fort, la síl·laba "cós" anava accentuada. He<br />
suprimit l'accent (RA).<br />
Llarga, l'artiga<br />
«de longa artiga usque ...» (PSC, 588, any 1230).<br />
Llineria, la (Selmella)<br />
«in linaria» (psc, 180, any 1195).<br />
Es devia referir a un llinar, un camp de lli (RA).<br />
Lliura, la (Selma)<br />
«de la Lliura» (informació del Sr. Figueras, any 1413).<br />
Lliura del Codony, el mas de la<br />
«de manso de la Lliura de ipso Coctano in termino casrri de Celma» (BPT, Nores dels<br />
acres, any 1490).<br />
Dit, a seques, la Lliura (F). El Codony era un antic terme vora el riu Francolí,<br />
entre Constantí i Vallmoll. Encara es parla de L· Granja dels Frares, o<br />
del Codony, al terme del Morell (RA).<br />
Llonga, el camp de<br />
«in campo vesrro de Longa siro apud grangiam de Anchosa» (c. 532, 27, any 1191).<br />
Longaset, el camp de (Santes Creus)<br />
«illum campum de Longasetd» (LB, 89, any 1171).<br />
41
lunar<br />
V.: Alzina L.<br />
Màger, la baronia de (Ancosa)<br />
EUFEMIÀ FORT i COGUL<br />
«dominum baronie de Mager» (c.459, 18, segle xv).<br />
Mallol, el (Santes Creus)<br />
«ubi erat lo Mallol» i «vinea del Mallol» (c. 459, 7 i 7 V, segle xv).<br />
Manlleu, el (Selma)<br />
«de Manlleu» {Fogatge, any 1358); «del Manlleu» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
Observeu el determinatiu de la segona accepció (F).<br />
Manlleu a la Font, el camí del (Selma)<br />
«cum camino qui irur del Manlleu a la Font» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
Manlleu a Vilafranca, el camí del (Selma)<br />
«in camino qui itur del Manlleu a Vilafrancha» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
Manlleva (Selma)<br />
«Guilermo de Manleva» (ABB, visita pastoral, Manual 3, 49V 4 any 1325).<br />
El paratge, i també l'edifici anotat a l'entrada següent, són al SO i a 1,15<br />
km, aproximadament, de Selma, i al SE i a 1 km de la Masó (RA).<br />
Manlleva, el mas de (Selma)<br />
«mas de Manlleua» (AHPB, J. Junyent, Capbreu, any 1500).<br />
També és dit Manlleva, a seques (F). ÉS habitat (RA).<br />
Marmellar (Pontons)<br />
«Marmellar» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Ara correspon al terme municipal de Montmell (Baix Penedès), al SE i ben<br />
bé a 6,55 km de la vila de Pontons (RA).<br />
Marmellar, el castell de<br />
«cum termino castri de Marmellar» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484 [1160 afegit amb<br />
llapis al manuscrit]) (RA).<br />
El poble de Marmellar pertany al municipi de Montmell (Baix Penedès)<br />
(RA).<br />
14. Arxiu del Bisbat de Barcelona.<br />
42
mas<br />
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
V.: Aguiló, Andreu, Apieres, Barceló, Berenguer de Sant Hilari, Berenguer d'Ollers, Bordell,<br />
Bosc, Boteric, Campanera, Cartró, Castell, Clots, Colomines, Comes, Corneli, Cova, Fàbre<br />
ga, Ferrador, Font, Frugell, Gallscarnuts, Gener, Gironins, Guasc, Guinovarda, Lliura del<br />
Codony, Manlleva, Masó, Mata, Miró, Montagut, Pedrera, Pedrola, Peralta, Perelló, Pla,<br />
Pontons, Portella, Porter, Puig, Riambalda, Ricard de lesAspieres, Riera, Romeguera, Roset,<br />
Rubió, Selvatge, Solanes, Sovall, Torres, Toses, Traneres, Valldòria, Valldossera, Vidal.<br />
Mascaró, les parellades d'en (Pontons)<br />
«in illas paraliatas den Mascaró» (c. 459, 18 v, segle xv).<br />
Mas de la Riera, el puig del (Pontons)<br />
«ad pòdium mansi de la Riera» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Mas de la Riera, la muntanya de sota el (Pontons)<br />
masia<br />
«qui mons est subtus mansum de la Riera» (c. 459, 19, segle xv).<br />
V.: Recoents, Solsies, Torrella.<br />
Masó, el mas de la (Selma)<br />
«nuncuparum lo mas de la Maso» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
Més conegut per la Masó, a seques (F). Un gran edifici a l'O i a 1,25 km,<br />
aproximadament, de Selma (RA).<br />
Masó, la (Selma)<br />
masos<br />
mata<br />
«la Maso» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).<br />
V.: Gaians.<br />
V.: Virgili.<br />
Mata, el mas d'en (Pontons)<br />
«masoverius mansi den Mata» (c. 459, 19, segle xv).<br />
Mateva, el coll de<br />
«collem de Matheua, prope riariam termini de Celma» (BPT, Nores dels acres, any 1476).<br />
Miralles, el castell de<br />
«casrrum de Miralle» [al manuscrit, subrarllades les 3 úlrimes lletres] (scv, ui, 329, any<br />
1193); «in casrro de Miraliis» (PSC, 580, any 1226).<br />
43
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
El castell correspon a Santa Maria de Miralles (Anoia), a sol ixent de Bellprat,<br />
on hi havia el castell de Queralt (RA) .<br />
Miró, el mas d'en (Selma)<br />
«mansi den Miro, olim de Manlleva» (AHPB, J. Junyent, Capbreu, any 1486).<br />
Mitjà, el terme (Santes Creus)<br />
mitjana<br />
«ibi esr rerminus medium» (PSC, 122, any 1187).<br />
Entenc que és preferible interpretar «mitjà» en lloc de «mig» (RA).<br />
V.: Serra M.<br />
Mitjana, la serra (Pontons)<br />
«de serre mirjane» (LB, 26 v, any 1188).<br />
És al NO de la vila de Pontons. Comença a agafat altura a poca distància del<br />
nucli urbà. Té una extensió N-S d'uns 1,25 km, i arriba a 783 m d'altitud.<br />
Confronta amb el terme municipal de la Llacuna (RA).<br />
Moja, el camp de na (Selma)<br />
«lo camp de na Moja» (AHPB, J. Junyent, capbreu, any 1483).<br />
És un edifici al terme del Montmell, al SO i a uns 900 m de les cases de<br />
Marmellar, i al SE i a uns 6,25 km de Selma (RA).<br />
Moleta, la (Selmella)<br />
molí<br />
molí<br />
Molí, el<br />
«versus moleram» (LB, 45 v, any 1187).<br />
V.: Castellal M.<br />
V.: Baix, BaL·nyà, Cup, Fariner, Obra, Oli, Pinyana, Vall, Vidal, Vila.<br />
«et ipsum molendinum in Sanctas Cruces» (LB, 86 v, any 1160).<br />
Mollons, els (Pontons)<br />
«er vadir per mullones ad collem» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Monestir, el<br />
«concedo cenobio Sancre Crucis de Gaiano» (psc, 45, any 1172).<br />
44
Montagut<br />
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
«in termino de Monre Acuto» (LB, 32 v, any 1007); «in termino Montisacuti» (LB, 35,<br />
any 1100); «in termine Monte Acud» (LB, 48 v, any 1112).<br />
L'antic terme de Montagut forma part del municipi de Querol. L'integraven<br />
uns masos escampats a l'entorn del cim (964 m d'altitud) (RA).<br />
Montagut, el camí de (Pontons)<br />
«illam viam Montis Acuti» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Segurament identificable amb el que ens descriu un document de Valldossera:<br />
«in strata que descendit de predicto castro» (c. 532, l v, any 1093) (F).<br />
Montagut, el castell de<br />
«in termino de castro Monte Acuto», «de ipso castro Monte Agudo» (LB, 32, any 992);<br />
«infra omnes terminos castri Montis acuti» (PSC, any 1018); «et castrum Monteagud»<br />
(LFM, I, 232, any 1023); «castro de Monte Acuto» (LFM, I, 242, any 1067); «ipsum kas-<br />
trum de Monte Agud» (LB, 48 v, any 1112); «kastrum Mont Agud» (LB, 48 v, any 1112);<br />
«castri de Monteacutto» (psc, 26, any 1160); «et castri Mons Acuti» (c. 532, 22, any<br />
1183); «castrum de Munt Agut», «de Munt Agud» (PSC, 17, any 1193); «castrum de<br />
Mundo Acut» (scv, m, 330, any 1193); «castell de Montagut» (c. 532, 1, any 1490).<br />
Una ullada a la llarga llista de mots amb què és designat Montagut proporciona<br />
elements per a conjecturar que el castell —que el 1149 encara no era reconquerit<br />
ni habitat (1 b, 26)— podia haver estat anomenat successivament<br />
castell Montagut i de Montagut (F) .<br />
Montagut, el mas de (Pontons)<br />
«mansi de Montagut» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Devers ponent de la vila i terme [sic] (F).<br />
Montagut, el puig de<br />
«a predicto podio Montis Acuti» (c. 532, 22, any 1183).<br />
El cim (964 m d'altitud) és a 2,5 km al SE de Querol, però a un nivell 400<br />
m superior (RA).<br />
Montagut a la Ferrera, la carretera de<br />
«a septentrione in strata de castro [de Monte Acuto] ad ipsa Ferrera» (LB, 34 v, any 1093).<br />
Potser, més que camí carreter, convindria camí a la strata que cita un document<br />
quan el paratge encara no estava reconquerit, ni repoblat (F) .<br />
Montclar (Valldossera)<br />
«de Monte Claro» (c. 532, 25 v, any 1172).<br />
45
Montclar, el castell de<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«castrum de Munrclar» (psc, 176, any 1193); «casrrum de Monte Claro» (psc, 554, any<br />
1229).<br />
Correspon al municipi de Santa Perpètua de Gaià (Conca de Barberà), ara<br />
agregat a Pontils. Era vora el cim del Montclar, el més enlairat (948 m d'altitud)<br />
del terme (RA).<br />
Montduran<br />
«damus honorem de Monre Duran qui est iuxta predicrum castrum Celmelle» (LB, 45 v,<br />
any 1187).<br />
Montmell<br />
«Monte Macello» (LB, 95, any 1172).<br />
Montmell, el castell de<br />
«in termino castri Montis Macelli iuxta flumen de Gaiano» (LB, 93 v, any 1170).<br />
El que en queda és al SO de la talaia del Montmell (Baix Penedès). És al<br />
terme municipal del Montmell, al N i a cosa de 2 km de la Juncosa del<br />
Montmell (RA).<br />
Moscarrubes (Selma)<br />
«Moscarrubes» (informació del Sr. Figueras, any 1489).<br />
Jaume Nin ho anomenava Moscarrubí. Una masia del Pla de Manlleu, cap<br />
al S (RA).<br />
muntanya<br />
V.: Cabdell, Figuera, Fonedens, Mas de la Riera, Pedrera, Romeguera, Sovall.<br />
Nalec, el portell de (Ancosa)<br />
«ipsum porrelum de Nalech» (pw, carpera 159, 4, any 1156); «ipsum portellum de<br />
Valech» [evidentment una mala còpia del mot] (PSC, 20, any 1156); «ipsum portellum<br />
de Nalech» (c. 459, 18, segle xv).<br />
Reporrem aquest testimoni tardà, tant per justificar que cal dir Nalec, com<br />
per dissipar el dubte que aquest i el portell de l'Aleta puguin ser un mateix<br />
topònim, malgrat l'aparença. El còdex 459 en fa la distinció (F).<br />
negre<br />
V.: Cap N.<br />
46
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Noguer, la sort del (Selma)<br />
«pecia terre nuncupata la sort del Noguer» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1489).<br />
Nou de Pontons, el castell<br />
«in castello novo de Pontons» (LFM, I, 245, any 1067).<br />
Nualart, el colomar de (Selma)<br />
obac<br />
«lo colomar de Nualart» (AHPB, Capbreu 1578, any 1446).<br />
V.: Coma-rasa.<br />
Obra, el molí de 1' (Santes Creus)<br />
obrer<br />
«molendinum monasrerii vocato de la obra» (c. 459, 9 V, segle xv).<br />
V.: Petita de l'O.<br />
Obrer, els conreus de 1' (Santes Creus)<br />
«inter laboraciones operarii» (c. 459, 8, segle xv).<br />
Obrer, la coma de 1' (Santes Creus)<br />
«cumbam operarii» (c. 459, 8, segle xv).<br />
Era la coma de Guasc (F).<br />
Obrer, l'horta de 1' (Santes Creus)<br />
«orra vocara del obrer» (c. 459, 9 V, segle xv).<br />
També coneguda per l'horta dels Destres (RA).<br />
Oli, el molí de 1' (Santes Creus)<br />
Ollers<br />
«pro usibus molendini olei» (c. 459, 9, segle xv).<br />
V.: Berenguer d'O.<br />
Olmet, la parellada d' (Pontons)<br />
«dimitto pariliatam de Ulmeto» (PSC, 495, any 1226).<br />
Ara no es parla de la parellada, sinó del coll; i no d'Olmet, sinó d'Omet.<br />
Coll i parellada devien ser contigus, o pròxims. Si era així, la parellada s'esqueia<br />
al SO i escassament a 1 km de la vila de Pontons, tal com actualment<br />
s'escau el coll (RA).<br />
47
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
Ordials, el camp dels (Santes Creus)<br />
«a capite campi vocati dels Ordials» (c. 459, T, segle xv).<br />
Era tocant a Sant Pere de Gaià (F).<br />
Ossets, els (Valldossera)<br />
«els Ossets» (c. 532, 47 v, any 1490).<br />
Ovellers, la torre de 1' (Valldossera)<br />
«la torre del Ovelles» (c. 532, 46 v, any 1490).<br />
Més tard figura com la Torre dels Ovellers (F) .<br />
parellada<br />
V.: Alzina Lunar, Comtal, Olmet, SoL·iies, Soler.<br />
Parellada, la (Pont)<br />
«ipsius paraliate» (PSC, 103, any 1184).<br />
parellades<br />
V.: Bisbe, Mascaró, Sovall.<br />
Parellades, les (Selma)<br />
«les parellades» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
Parellades, les<br />
«pars vocata les parellades confrontata cum terminis monastetii ad sanctem Petrus de<br />
Gaiano» (c 459, 16, segle xv).<br />
parròquia<br />
pedra<br />
pedrera<br />
V: ViL·demàger.<br />
V.: Grossa, Rodona.<br />
V.: Vella.<br />
Pedrera, el mas de la (Santes Creus)<br />
«in manso de la Pedrera» (c. 459, 11, segle xv).<br />
Pedrera, la (Santes Creus)<br />
«ipsam Petrariam» (c. 532, 22, any 1183).<br />
48
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Pedrera, la muntanya de la<br />
«ipsum montem de Penaria» (c. 532, 22, any 1183); «monte ubi est Penaria qui mons<br />
est contiguus termino monasterii» (c. 459, 7", any 1490).<br />
Pedrera, les planes de la (Pontons)<br />
«planes de la Pedrera» (c. 459, 19, segle xv).<br />
Pedrola, el mas de la (Selma)<br />
«cum manso de la Pedrola» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).<br />
Perafita, la (Pont)<br />
«in ipsa Perafita» (PSC, 103, any 1184).<br />
També he vist la roca Fitera (RA) .<br />
Peralta, el mas de (Pontons)<br />
«mansi de Peralta» (c. 459, 19, segle xv).<br />
Perelló, el mas del (Selma)<br />
«mansi del Perelló» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).<br />
Hem trobat cal Perelló al NO i a uns 2,25 km de Pontons (RA).<br />
Petita, la coma (Santes Creus)<br />
«cumbam minorem» (c. 459, 8, segle xv).<br />
Petita de l'Obrer, la coma (Santes Creus)<br />
«cumbam minorem operarii» (c. 459, 8, segle xv).<br />
Pigot, el torrent de (Santes Creus)<br />
pilars<br />
«in torrente de Pigot» (LB, 91 v, any 1188).<br />
V.: Antics.<br />
Pilars, el torrent dels (Santes Creus)<br />
«in torrente de ipsi Pilars» (LB, 96, any 1173).<br />
Pineda, la (Pontons)<br />
«ascendit per la Pineda» (c. 459, 19, segle xv).<br />
49
Pinyana, el castell de (Pont)<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«omnes terminos castri Pignane» (psc, 2, any 1018); «et castrum Pinnana» (LFM, I, 232,<br />
any 1023); «ipsum kasrrum de Pinnana» (LB, 48 v, any 1023); «casrrum de Pinana» (PSC,<br />
176, any 1193); «casrrum de piniana» (scv, m, 330, any 1193); «castrum de Pinyana»<br />
(PSC, 554, any 1229).<br />
El castell degué anomenar-se, doncs, castell Pinyana ans del seu repoblament<br />
—el 1149 encara no s'havia esdevingut (lb, 26)— però després sempre<br />
s'anomenà de Pinyana (F). Hom considera que correspon al terme municipal<br />
de Querol. Es al SO i a 1,8 km, aproximadament, de la vila de Querol,<br />
vora un torrentet que aflueix a l'esquerra del riu Gaià. Al SE, uns 120 m més<br />
amunt, a una distància de 600 m, hi ha la torre de Pinyana (RA).<br />
Pinyana, el molí d'en (Pont)<br />
«molendinum den Pinyana» (c. 459, 16, segle xv).<br />
Pinyana, la quadra de<br />
pla<br />
«insta pars vocatur quadra de Pinyana» (c. 459, 16, segle xv).<br />
V: Tarragona, Santa Maria del P.<br />
Pla, el camí del (Santes Creus)<br />
«ad dicram viam qua itur ad Planum» (c. 459, 8, segle xv).<br />
Pla, el mas (Valldossera)<br />
«del mas Pla» (c. 532, 41, any 1490).<br />
Tocant a l'església (F).<br />
Pla de Cabra, el<br />
plana<br />
«in ipso Plano de Capra» (LB, 98 v, any 1173).<br />
Altramenr dit Pla de Santa Maria. Es al S i a uns 3 km de Cabra del Camp<br />
(RA).<br />
V.: Ancosa, Campdàsens.<br />
Plana d'Ancosa, les roques de la<br />
«usque ad rupes planiciei de Anchosa» (c. 459, 19 v, segle XV).<br />
50
planes<br />
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
V.: Pedrera.<br />
Planes, les (Selma)<br />
«pecia terre nuncupata les Planes» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
Planes, les (Santes Creus)<br />
«ad ipsas Planas» (BPT, Notes dels actes, any 1477).<br />
Planioles (Selma)<br />
plans<br />
«pecia terre nuncupata Planioles» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
Jaume Nin ho anomenava les PL·niolles. Es una munranyera entre Selma i el<br />
Pla de Manlleu, però més a prop del Pla que de Selma (RA).<br />
V.: Vall del Braç d'Infern.<br />
Pletes, les (Sanres Creus)<br />
«de ipsis pletis ultra Gayanum» (BPT, Notes dels actes, any 1476).<br />
Pobles, les<br />
«de les Pobles» (c. 459, 15, segle xv).<br />
Al terme municipal d'Aiguamúrcia, a uns 3,5 km al NE de Sanres Creus (RA).<br />
Pobres, l'hospital dels (Sanres Creus)<br />
«ad hospitale pauperum monasterii» (c. 459, 14 V, segle xv).<br />
Pont d'Armentera, el<br />
«versus Pontem de Armentaria» (PSC, 184, any 1195).<br />
A la vora del riu Gaià, a uns 3,5 km al N de Sanres Creus (RA).<br />
Pont d'Armentera, el camí del (Sanres Creus)<br />
«inter viam qua itur ad Pontem de Armenteria» (c. 459, 8 V, segle xv).<br />
Pontils, el castell de<br />
«castrum Pontils» (psc, 12, any 1147); «castrum de Pontils» (PSC, 176, any 1193).<br />
El 1147 encara era habirar (F) . A la Conca de Barberà, a la vora dreta del riu<br />
Gaià, al N i a 1,5 km de Sanra Perpètua de Gaià (RA).<br />
51
Pontons<br />
V: Nou de P, Vell de P.<br />
Pontons<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«in termino de Pontons» (LB, 26, any 1149); «de Pontonibus» (PSC, 495, any 1229).<br />
Pontons, el castell de<br />
«castrum de Pontons» (LFM, I, 241, any 1067); «castri de Pontonibus» (PSC, 495, any<br />
1226).<br />
Pontons, el mas<br />
«in ipsa parte versus orientem est una quadra vocata lo mas Pontons» (c. 459, 18 v, segle<br />
xv); «quadra vocata lo mas Pontons» (c. 459, 19, segle xv).<br />
Actualment, és un agregat de Pontons (F). Fort entra per separat, mas Pontons<br />
de la segona anoració i quadra del Mas Pontons de la primera; no devia<br />
advertir que es tractava del mateix lloc. Per això els he reunit en una sola<br />
entrada (RA).<br />
Pontons, el riu de<br />
«in rivo de Pontons» (LFM, I, 244, any 1067).<br />
Pontons, la vila de<br />
«súper villam de Pontons» (PSC, 495, any 1226).<br />
A l'Alt Penedès, vora la riera de Pontons, aiguavessant del riu de Foix. Es a<br />
uns 4 km al NE de l'església de Valldossera (RA).<br />
Pontons, l'església de<br />
«ecclesie de Pontons» (PSC, 495, any 1226).<br />
Pontons, Santa Maria de<br />
portell<br />
«dimitto Sancte Marie de Pontons» (scv, III, 345, any 1196).<br />
Sent una deixa a la Mare de Déu, entenc que no és un topònim (RA).<br />
V.: Aleta, Nalec.<br />
Portella, el bosc de la (Valldossera)<br />
«in ipso bosco de la Portella» (LB, 32 v, any 1007).<br />
52
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Portella, el coll de (Selmella)<br />
«et vadit ad collum de Portella usque ad terminum de Angera» (c. 532, 22 v, any 1183);<br />
«et vadit per collum de Portela» (psc, 103, any 1184); «ad collum de la Portella» (c.<br />
459, 16 V, segle xv).<br />
Observeu el determinatiu d'aquesta darrera accepció (F). També hi ha article<br />
a l'entrada anterior, que parla del bosc, de quatre segles abans. Tanmateix,<br />
devien ser dues Portella diferents, puix que Valldossera és a sol ixent del<br />
Montagut mentre que Selmella n'és a sol ponent (RA).<br />
Portella, el mas de la (Selma)<br />
«mansi de la Portella» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
A l'E i a uns 0,6 km de la Portella, i al NO i a uns 0,8 km de Selma; el puig<br />
de les Forques s'interposa entre aquests dos punts (RA).<br />
Portella, els colls de (Selmella)<br />
«a parte orientis in collis de Portela» (PSC, 125, any 1187).<br />
Probablement, amb el genèric en plural era designat el mateix lloc que es<br />
designava amb el genèric en singular anotat una mica abans, en tots dos<br />
casos a Selmella i sense article davant Portella, tret del document més tardà<br />
de la primera entrada (RA).<br />
Portella, la (Selma)<br />
«in ipso bosco de la Portella» (LB, 32 v, any 1007).<br />
Podria ser una repetició inadvertida de l'entrada una mica anterior feta amb<br />
l'enunciat PortelL·, el bosc de L·, només que allí s'atribueix a Valldossera i ara,<br />
a Selma (RA).<br />
Portella, la (Selmella)<br />
«ipsam portellam» (LB, 38, any 1173).<br />
És una depressió al N i a uns 0,65 km de la Masó, i al NO i a uns 1,25 km<br />
de Selma. Hi passa un camí que puja de Santa Agnès cap al mas de la Portella<br />
i al puig de les Forques (RA).<br />
Porter, el mas (Santes Creus)<br />
«lo mas Porter» (c. 166, 23, any 1391); «nunc vocata lo mas Porter» i «nunc vocatur<br />
mansus Porter» (c. 459, 8, segle xv).<br />
Hi hagué una granja on els malalts del monestir passaven la convalescència.<br />
Més tard se'n digué el mas d'Aiguaviva (F). Fort fa l'entrada per «mas Porta»,<br />
però escriu Porter quan transcriu els documents. Per això també he posat<br />
Portera l'enunciat (RA).<br />
53
prat<br />
V.: Romeguera, Rubió.<br />
puig<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
V.: Aguilà, Borrell, Cabdell, Guàrdia, Mas de la Riera, Montagut, Sordell, Torrents, Vol<br />
tor.<br />
Puig, del (Selma)<br />
«del Puig» (Fogatge, any 1358).<br />
He modificat Puig, el, anotat per Fort, per Puig, del, d'acord amb el document<br />
(RA).<br />
Puig, el mas del (Selma)<br />
«lo mas del Puig» (AHPB, Capbreu de 1578, any 1455).<br />
En aquesra dara, el 1578, ja derruït (F).<br />
Puiggròs (Selmella)<br />
«subtus pòdium grossum» (LB, 50, any 1191).<br />
He substituït el Puig Gros per Puiggròs, aglutinat i sense article, que tampoc<br />
no figura al document original (RA).<br />
Puiglloret (Selma)<br />
«Puiglorer, termini de Celma» (AGP, arm. 20, perg. 26, segle xiv).<br />
Segons Jaume Nin, és al cantó E del sector de rerme del Pla de Manlleu,<br />
entre les Gatelletes i culs Carnuts (RA) .<br />
Puiglloret, la quadra de<br />
«quadra de Puyg Loret, del terme de Celma» (ACA, Registre 2590, 12 v, any 1376).<br />
Puigsadoll (Valldossera)<br />
«de Pujgsadoll» (ABB, visites pastotals, any 1325); «Puixsadoll» (c. 532, 47 v, any<br />
1490).<br />
A l'O del rerme municipal de Montmell (Baix Penedès), prop de la carretera<br />
que va de la Pedrafita de Vila-rodona cap al Penedès (RA).<br />
Puigsatur (Selma)<br />
quadra<br />
«de Podio Saturio de termino castri de Celma» (AHPB, Pere Borrell, 86 v, any 1359).<br />
V.: Ancosa, Conill, Figuera, Pinyana, Puiglloret, Riambalda, Valldossera.<br />
54
quadriga<br />
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
V: Vell de la Q.<br />
Quadriga, el camí de la (Santes Creus)<br />
«cum via Quadrige» (LB, 91 v, any 1188).<br />
Fort va tepetir l'entrada, la segona vegada ometent el camí de la (RA) .<br />
quer<br />
V: Alt Q.<br />
Queralt, el castell de<br />
Querol<br />
«in termino castri de Queralt» (c. 459, 35 v, any 1490).<br />
Ara pertany al terme de Bellprat (Anoia), pròxim a Santa Coloma de Queralt<br />
(Conca de Barberà) (RA).<br />
«ad Cerol» (LB, 98 v, any 1179); «in Cherol» (PSC, 554, any 1229).<br />
A la vora esquerra del riu Gaià, al peu i al NO del puig de Montagut, però<br />
a un nivell 400 m inferior (RA).<br />
Querol, el camí de (Santes Cteus)<br />
«illum honorem Sancti Petri de Gayano qui esr subtus viam et eciam súper viam qua<br />
irur ad Cerol» (LB, 98 v, any 1179).<br />
Querol, el castell de<br />
«terminos castri Cheroli» (PSC, 2, any 1018); «et castrum de Cherol» (LFM, I, 232, any<br />
1023); «castrum de Querol» (psc, 176, any 1193); «de Querolio» (c. 459, 11, segle xv).<br />
Ràfol, el torrent de (Pont)<br />
«cum torrente de Ràfol» (C, 459, 16, segle xv).<br />
Ramonet<br />
«Ramoneto» (c. 459, 9, segle xv).<br />
Ramonet, el castell de (Santes Creus)<br />
«casrrum de Ramonet» (c. 532, 33, any 1298); «castro de Ramoneto» (C. 459, 10,<br />
segle xv).<br />
Últimament, havia estat un mas, a l'extrem septentrional del terme municipal<br />
d'Aiguamúrcia, al vessant N d'un tossal de 834 m d'altitud. Es al NE<br />
i a uns 9 km de la vila d'Aiguamúrcia. Les Pobles era la població més pròxima;<br />
però, així i tot, era encara a uns 4 km, amb una diferència d'altitud de<br />
350 m (RA).<br />
55
ec<br />
V.: Sovall.<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
Recoents, la masia d'en (Valldossera)<br />
«masia vocara den Requoenrs» (c. 459, 17, segle xv).<br />
A l'enunciat figurava mas, que substitueixo per masia, d'acord amb el document.<br />
El genèric masia és minoritari, al costat de l'abundància del genèric<br />
mas.<br />
Reixacs, l'estret de (Pontons)<br />
«pervenit ad ipsum srrictum de Reixachs» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Reixacs, el torrent de (Pontons)<br />
resclosa<br />
«in ora torrenris de Reixachs» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
V.: Vila-rodona.<br />
Resclosa, la (Santes Creus)<br />
«in Gayanum súper resclosam superiorem» (PSC, 103, any 1184).<br />
Riambalda, el mas de la<br />
«mansum vocarum de la Riambalda infra terminum castri Monris Acuri» (c. 459, 17 v,<br />
segle xv).<br />
Riambalda, la<br />
«de ça Riambalda» (c. 532, 33, any 1298).<br />
Era parròquia de Valldossera, devers la Llacuna (F). Ara pronunciat h Rimbalda,ésa.<br />
l'extrem NO del terme municipal de Pontons, a uns 3,25 km d'aquesta<br />
vila. Es troba a uns 3 km al NE de l'església de Valldossera (RA) .<br />
Riambalda, la quadra de la<br />
«la quadra de la Riambalda» (c. 532, 35, any 1490).<br />
Riba-roja (Santes Creus)<br />
«súper ripam rubeam» (LB, 93, any 1187).<br />
Fort introduïa l'article femení, que he suprimit, d'acord amb el document<br />
(RA).<br />
Ricard de les Apieres, el mas (Selma)<br />
«lo mas Ricarr de les Apieres» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
56
iera<br />
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
V.: Mas de la R.^<br />
Riera, el mas de la (Pontons)<br />
riu<br />
«mansi de la Riera versus Torrelles» (c. 459, 19, segle xv).<br />
Es a la vora dreta de la riera de Pontons, al SE i a uns 2,05 km de la vila de<br />
Pontons (RA).<br />
V.: Gaià, Pontons, Riudespets, Rubió, Valloriola.<br />
Riudespets (Pont)<br />
«de Rivo Despets» (PSC, 48, any 1173); «rivum de Speds» i «rivo Despeds» (LB, 39, any<br />
1179); «in rivum de Pets» (PSC, 180, any 1195); «ad Rivum Despès» (c. 459, 16 v, segle<br />
xv).<br />
He suprimit l'article inicial que Fort havia introduït i he aglutinat els dos<br />
elements del genèric (RA).<br />
Riudespets, el riu de<br />
«ab ipso rivo de rivo Despeds [«V]» (PSC, 103, any 1184).<br />
Fort havia inclòs aquest document a l'entrada precedent; [sic] és de Fort<br />
mateix (RA).<br />
Riudespets, el torrent de (Selmella)<br />
«ipse torrens de Rivo de Speds» (LB, 38, any 1173); «ipsum torrentem de rivo Despets»<br />
(PSC, 103, any 1184).<br />
Riudespets, l'espona de (Valldossera)<br />
roca<br />
«in ipsa sponna de rivo de Speds» (c. 532, 22 v, any 1183); «sponna de rivo Despeds»<br />
(psc, 103, any 1184).<br />
V.: Cabarrasa, Creu, Febrosa, Fitera, Voltorera.<br />
Roca, la (Ancosa)<br />
«a meridie in ipsa rupe» (c. 459, 6, segle xv).<br />
Roca potser significant cingle (RA).<br />
57
Roca, la (Selmella)<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«ascendit usque ad rupem, Et per ipsam rupem vadit ad» (LB, 50, any 1191).<br />
Rocamala (Selmella)<br />
«ab oriente in rochamala» (PSC, 134, any 1188).<br />
Al mecanoscrit, els components s'escriuen per separat: Roca mala. Però, al<br />
manuscrit formen una sola paraula (RA).<br />
Rocamala, el torrent de (Selmella)<br />
«ad torrentem de Rochamala» (PSC, 84, any 1180).<br />
Roca-roja (Selmella)<br />
«de Roca rubea» (PSC, 48, any 1173).<br />
Com que al document no hi ha article, he suprimit el que Fort havia afegit<br />
a l'enunciat (RA).<br />
Roca-roja, el torrent de (Selmella)<br />
«in ipso torrente qui exit de Roca Rubea» (PSC, 48, any 1173).<br />
Rodona, la pedra (Selmella)<br />
«ipsam petram rottmdam» (LB, 50, any 1191).<br />
Roges, basses (Selmella)<br />
«illum campum nostrum de Basses Roges» (LB, 45 v [al manuscrit, amb llapis, hi ha<br />
afegit 290], any 1187); «ad bassa rubeas» (PSC, 134, any 1188); «locum vocarum Basses<br />
Roges» (c. 459, 17, segle xv).<br />
D'acord amb els documents, he suprimit l'article inicial que Fort hi havia<br />
introduït. No queda clar que fos una partida de terra. Si hi quedés, hauria<br />
fet l'entrada per Bassesroges (RA).<br />
Romaní (Valldossera)<br />
«homines de Romanino» (PSC, 588, any 1230); «del Romani» (c. 532, 45, any 1490).<br />
Ara se'n diu el Romanilh, es tracta d'un petit grup de masies en trànsit de<br />
desaparició (F) . A Jaume Nin, el nom no li és estrany, i el situa cap a can Llenes.<br />
En efecte, a sota d'aquesta casa hi ha el torrent de Romanill, que s'inicia<br />
al peu de la banda SE del puig de Montagut, és travessar per la carretera de<br />
les Pobles a Ponrons i li és paral·lel d'O a E durant alguns metres. Vora la<br />
Casa Nova de Bonany, s'ajunta amb un altre. El mas deu ser un dels diversos<br />
d'aquell veïnatge (RA) .<br />
58
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Romeguera, el grau de (Selmella)<br />
«ipsum gradum de Romegera» (PSC, 84, any 1180).<br />
A l'enunciat constava Romaguera (RA) .<br />
Romeguera, el mas de (Selmella)<br />
«mansum de Romegera» (psc, 134, any 1188).<br />
Romeguera, el prat de (Selmella)<br />
«súper pratum de Romegera» (PSC, 125, any 1187).<br />
Romaguera, amb /a/, a l'enunciat, tant al manuscrit com al mecanoscrit,<br />
malgrat que el document dóna el nom amb /e/. S'observa la mateixa substitució<br />
de /a/ per /e/ a les cinc entrades següents (RA).<br />
Romeguera, la (Santes Creus)<br />
«de ipsa Romeguera usque ad vineam vestram» (BPT, Notes dels actes, any 1466).<br />
Romeguera, l'aigua de (Selmella)<br />
«sicut vadit ipsa aqua de Romegera» (LB, 38, any 1173).<br />
A l'enunciat, Fort va ometre la paraula l'aigua (RA).<br />
Romeguera, la muntanya de la (Pont)<br />
«ad montem de ipsa Romegera» (PSC, 103, any 1184); «ad ipsum montem que est súper<br />
ipsam Romagueram» (c. 459, 16 v, segle xv).<br />
Romeguera, la serra de la (Selmella)<br />
«in ipsa serra que est súper Romegera» (psc, 84, any 1180).<br />
Romeguera, l'estret de la (Selmella)<br />
roques<br />
«usque ad strictum de la Romaguera» (c. 459, 16 v, segle xv).<br />
V.: Dalt, Plana d'Ancosa, Sovall, Vall de Serves.<br />
Roques, les (Ancosa)<br />
«et per ipsas ruppes» (PW, carpeta 159, 4, any 1156).<br />
Potser les roques equivalent als cingles, també a l'entrada següent (RA).<br />
Roques, les (Selmella)<br />
«in rupibus» (psc, 84, any 1180).<br />
59
Roqueta, el castell de (Ancosa)<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«castrum de Rocheta» (psc, 50, any 1226); «castrum de Roqueta» (c. 532, 33, any 1298).<br />
L'he trobat una mica lluny al N d'Ancosa, al terme municipal de Sant Martí<br />
de Tous, al peu i al N de la serra de Miralles que separa el terme de Sant<br />
Martí del de Santa Maria de Miralles, que s'interposa entre el de Sant Martí<br />
i el de la Llacuna (RA).<br />
Roqueta, la<br />
«in ipso termino de Rocheta» (LFM, I, 294, any 987).<br />
Roset, el mas (Selma)<br />
«lo mas Roset» (AHPB, B. Cosra, llig. 7, any 1484).<br />
Jaume Nin parla de cal Soler de Roset, al terme de Pontons, al S de la plana<br />
Matania (RA).<br />
Rovira (Selmella)<br />
«in rovira» (psc, 180, any 1195).<br />
Es podria tractar d'un nom comú, no d'un topònim. Fort hi va agregar<br />
l'article, que no veig en el document (RA).<br />
Rovires (Selmella)<br />
«tam in Rovires quam in aliis locis» (LB, 41, any 1182).<br />
Haig de repetir el que acabo de dir a l'entrada anterior. Ara en plural, devia<br />
designar el mateix lloc que abans en singular: unes rouredes (RA).<br />
Rubió (Santes Creus)<br />
«illum honorem de Rubione» (LB, 89, any 1171); «et descendit de Rubio» (c. 532, 22,<br />
any 1183).<br />
Rubió, el mas de (Santes Creus)<br />
«ab la honor del mas de Rubio ab lo torrent vers lo migdia» (BPT, Notes dels actes, any<br />
1477).<br />
És al terme municipal d'Aiguamúrcia, al NE i a uns 2,5 km de la vila<br />
d'Aiguamúrcia, vora el torrent al qual el mas presta el nom (RA).<br />
Rubió, el prat de (Santes Creus)<br />
«pro prato de Rubione» (PSC, 163, any 1192).<br />
Rubió, el riu de<br />
«ipso rivo de Rubio» (PSC, 26, any 1160); «rivo de Rubione» (LB, 87 v, any 1165).<br />
Evidentment, és el torrent de Rubió (F).<br />
60
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Rubió, el torrent de (Santes Creus)<br />
«a torrente de Rubion» (LB, 143 V, any 1170); «ab ipso torrente de Rubium» (LB, 89, any<br />
1171); «in torrente de Rubione» (PSC, 122, any 1187); «torrentem de Robione» (c, 459,<br />
6 V, segle xv); «al torrent de Robio» (C, 532, 13, any 1490).<br />
Aflueix per l'esquerra al riu Gaià, allà on hi havia hagut el molí de Santes<br />
Creus. Es el nom que pren l'últim bocí d'un torrent que baixa d'una mica<br />
més amunt de Santa Agnès i passa per les Pobles (RA).<br />
Rubió, les illes de (Santes Creus)<br />
«pro insulis de Rubione» (PSC, 163, any 1192).<br />
Rupit (Selmella)<br />
«ad Rupitum» (PSC, 134, any 1188).<br />
Sabater, el (Valldossera)<br />
«al Sabater» i «can Sabater» (c. 532, 48, any 1490).<br />
Saborella (Pont)<br />
«apud Saborellam» (psc, 554, any 1229).<br />
Saborella, el castell de (Pont)<br />
«infra castrum [Saborelle]» (psc, 534, any 1229); «[castrum] de Saborella» (c. 459, 11,<br />
segle XV).<br />
Hom el considera emplaçat a l'extrem occidental del terme municipal de<br />
Querol, al capdamunt d'un tossal (675 m d'altitud), enlairat al vessant esquerre<br />
del clot de Comadevaques, que baixa de Vallespinosa (Santa Perpètua<br />
de Gaià —ara Pontils—, Conca de Barberà) i aflueix a l'esquerra del riu<br />
Gaià (RA).<br />
Saborella, la capella de (Pont)<br />
«apud Saborellam fiat capella» (PSC, 554, any 1229).<br />
Saborella, Sant Miquel de (Pont)<br />
«in honorem sancti Michaelis Sabotelle» (PSC, 534, any 1220).<br />
Sabrosa, la (Ancosa)<br />
«la Sabrosa» (c. 459, 6, segle xv).<br />
61
Salustri (Valldossera)<br />
«Salustri» (c. 532, 41, any 1490).<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
Actualment s'anomena Salústria (F).<br />
Sanç, la coma de (Selmella)<br />
«in choma de Sanz» (LB, 41, any 1182); «in comba Sancii» (PSC, 132, any 1188); «iuxta<br />
cumbam Sanccii» (PSC, 180, any 1195).<br />
Santa Agnès (Santes Creus)<br />
«Sancta Àgnes» (c. 532, 48 v, any 1490).<br />
Una capella romànica al terme municipal d'Aiguamúrcia, entre les Pobles i<br />
Selma, al NE i a uns 3 km del primer d'aquests pobles, i al NO i a uns 2,25<br />
km del segon (RA).<br />
Santa Agnès, el coll de (Santes Creus)<br />
«usque in collo de Sancta Agnès» (BPT, Notes dels actes, any 1476).<br />
Santa Coloma<br />
V.: Arboç aS, C.<br />
Santa Maria<br />
V.: Pontons.<br />
Santa Maria del Pla<br />
«Sancta Maria de Plano» (c. 459, 8, segle xv).<br />
Santa Maria del Pla, el camí de (Santes Creus)<br />
«eundo per viam per quam itur ad villa Sancte Marie de Plano» (c. 459, 8, segle xv).<br />
Santa Maria de Valldossera, la capella de<br />
«capella de Sanra Maria de Valldossera» (c. 532, 3 V, any 1490).<br />
Santa Perpètua, el castell de<br />
«castrum de Sancta Perpetua» (psc, 176, any 1193); «casrrum Sancte Perpetue» (psc,<br />
534, any 1229); «castro de Celma er de Sancra Perperua» (AHPB, Berenguer Alegrer,<br />
Man., any 1391).<br />
Interpreto que l'última anotació es refereix al castro de Selma i al castro de<br />
Santa Perpètua. Fort havia encapçalat aquesta entrada per Santa Perpètua de<br />
Selma (RA).<br />
62
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Santa Perpètua de Gaià<br />
«in termino de Sancta Perpetua» (LB, 48 v, any 1112); «as Sanctam Perpetuam» (PSC,<br />
45, any 1172).<br />
Terme municipal de Pontils (Conca de Barberà), a la vora esquerra del riu<br />
Gaià, al N i a un 4,5 km de Querol (RA).<br />
Sant Ermengol, el coll de (Pontons)<br />
«ad collem de Sant Armengol» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Santes Creus<br />
«Sanctas Cruces» (LB, 86, any 978). Tot i que aquest document pugui ser apòcrif en<br />
llatí, i en diversos casos de la seva flexió plural, el nom és constant durant tots els segles.<br />
Però: «in cenobio Sancte Crucis de Gaia» (PSC, 45, any 1172); «monasterio Sancte Ma-<br />
rie de Sancta Cruce» (LB, 94, any 1179); «abbas Sancte Crucis» i «prioris Sancte Crucis»<br />
(LB, 71, any 1179).<br />
Santes Creus, el camp de<br />
«in dicto campo Sanctarum Crucum» (c. 459, 9 V, segle xv).<br />
Santes Creus, la granja de<br />
«grangiam Sanctariem Cruciem» (c. 532, 14, any 1161); «nomenarem grange de Santes<br />
Creus» (c. 532, 13, any 1490).<br />
sant Hilari<br />
V.: Berenguer de S. H.<br />
sant Miquel<br />
V.: Saborella.<br />
sant Pere de Gaià<br />
V.: Selma per S. P. de G.<br />
Sant Pere de Gaià<br />
«Sanctum Petrum de Gaia» (LB, 86 v, any 1160); «Sanctum Pettum de Gaya» (PSC, 26,<br />
any 1160); «Sanctum Petrum de Gaiano» (psc, 132, any 1188); «Sanctum Petrum de<br />
Gaian» (LB, 135 v, any 1188); «Sanctum Petrum de Gayano» (c. 459, 6 V, segle xv).<br />
Una ermita a la vora dreta del riu Gaià, al N i a 1,5 km, aproximadament,<br />
de Santes Creus (RA).<br />
63
sant Salvador<br />
V!: Capelh de S. S.<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
Sant Salvador, la capella de (Pontons)<br />
«súper capellam Sancti Salvatoris» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Sant Sebastià, el bosc de (Santes Creus)<br />
«ipsum nemorem sancti Sebastiani» (BPT, any 1476).<br />
Saulasegui, la torre de (Valldossera)<br />
«a parte orientis in turre de Saulasegui» (c. 532, l v, any 1093).<br />
Secabees, el terme de (Pontons)<br />
Selma<br />
«per terminum de Secabees» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
«Celma» (PSE, 26, any 1160); «Ceume» (LB, 87", any 1165).<br />
El poble, abandonat, és al terme municipal d'Aiguamúrcia, a uns 8,5 km al<br />
NE de Santes Creus, que és la capital d'aquell terme. I només a una mica<br />
més de 3 km a l'O del Pla de Manlleu, que és la població més pròxima<br />
(RA).<br />
Selma, el camí de (Santes Creus)<br />
«via de Celma» (LB, 89, any 1171); «viam que exit de Celma» (c. 459, 6 V, segle xv).<br />
Selma, el castell de<br />
«et castrum de Ceume» (LB, 86, any 978); «de castro de Cesma» (LFM, I, 242, any 1067);<br />
«ipsum casttum de Celma» (LB, 29, any 1149); «castro de Celma et de Sancta Perpetu»<br />
(AHPB, Berenguer Alegret, Man., any 1391).<br />
Tot i que el document [de l'any 978] pugui ser apòcrif, com ha estat dit,<br />
el topònim era vàlid a la darreria del segle XII. Llavors [el 1149], encara era<br />
inhabitat (F).<br />
Selma a Cabra, el camí de (Santes Creus)<br />
«in via que de castro Ceume vadit ad Capram» (LB, 87 v, any 1165); «prope via que vadit<br />
a Celma ad Capram» (PSC, 122, any 1187).<br />
Aquest segurament que és identificable amb el topònim anterior [el camí de<br />
Selma] i amb el que segueix [el camí de Selma per Sant Pete de Gaià] (F).<br />
L'ordre de col·locació s'ha alterat quan s'ha establert l'ordre alfabètic dels<br />
genèrics (RA).<br />
64
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Selma per Sant Pere de Gaià, el camí de (Santes Creus)<br />
«in ipsa vi que exit de Celma et trànsit per Sanctum Petrum de Gaya» (PSC, 26,<br />
any 1160).<br />
Selmell (Ancosa)<br />
«ad locum vocatum Çalmell» (c, 459, 18, segle xv).<br />
Selmella<br />
«Celmela» (PSC, 67, any 1178); «Ceumela» (PSC, 93, any 1182); «Olmela» (PSC,<br />
93, any 1182); «Olmella» (LB, 135 v, any 1188); «Hulmellam» (PSC, 132, any<br />
1188); «Çalmella» (c. 459, 16 V, segle xv).<br />
Selmella, el castell de<br />
«dono castrum meum Cedemella» (PSC, 2, any 1018); «in termino castri de<br />
Celmela» (PSC, 48, any 1173); «chastri de Ceumela» i «ipsius chastri de Olmela»<br />
(PSC, 93, any 1182); «in toto terminio castri de Olimella» (PSC, 125, any 1187);<br />
«termino castri Olmele» (LB, 45, any 1187); «castri de Olmela» (PSC, 120, any<br />
1187); «in terminio castri de Ulmella» (PSC, 134, any 1188); «castrum de Elmella»<br />
(PSC, 176, any 1193); «castrum de Elmela» (scv, m, 330, any 1193);<br />
«castrum de Ommella» (PSC, 554, any 1229); «cum terminis castrorum de Celmella»<br />
(c. 459, 11, segle xv).<br />
Observem que conjecturablement aquest castell era anomenat d'Olmella<br />
i de CelmelL·, indistintament (F). Correspon al terme municipal del Pont<br />
d'Armentera. És a una distància d'uns 4,75 km al NO d'aquesta població i<br />
a 800 m d'altitud, o sigui uns 450 m més enlairat que la vila al terme municipal<br />
de la qual és adscrit (RA).<br />
Selvatge, el mas de (Pontons)<br />
«in manso de Selvatge» (c. 459, 19, segle xv).<br />
Sèquia, la (Santes Creus)<br />
«subtus dictam cequiam» (c. 459, 9, segle xv).<br />
Fa l'efecte que no era utilitzat com a topònim, aus com a nom comú (RA).<br />
serra<br />
V.: Anguera, Carbonera, Gardseires, Mitjana, Romeguera, Voltorera.<br />
Serra, la (Santes Creus)<br />
«in vertice ipsius serre» (LB, 96 v, any 1179); «cum serra contigua dicto campo de Solerio»<br />
i «usque ad caput serre» (c. 459, 7", segle xv).<br />
També sembla que era utilitzat com a nom comú (RA).<br />
65
Serra, la (Selmella)<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«affrontatur in ipsa serra» (PSC, 120, any 1187).<br />
També sembla que era urilitzat com a nom comú (RA).<br />
Serra, la (Valldossera)<br />
«la Serra» (c. 532, 48, any 1490).<br />
Era una masia que s'anomenava així (F).<br />
Serra Mitjana, el cap de<br />
«ascendit per cap de serre mirjana» (LB, 26 v, any 1188).<br />
solà<br />
V.: Cova de S.<br />
Solanes (Pontons)<br />
«in loco quod vocant Solanes» (LB, 26, any 1149).<br />
Solanes, el mas de (Pontons)<br />
«mansum de Solanes» (LB, 26", any 1188).<br />
És a l'extrem meridional del terme de la Llacuna, al NO i a uns 2,5 km de<br />
la vila de Pontons, a molt poca distància de la frontera que separa els dos<br />
termes (RA).<br />
Solanes, la parellada de (Ancosa)<br />
«una paraliata vocatur de Solanes» (LB, 14, any 1164); «paraliara de Solanas» (LB, 25,<br />
any 1167); «paraliatam de Solanis» (c. 532, 22, any 1183).<br />
Soler, el camp de (o del)<br />
«campum del Soler», «ipsum campum de Solerio» i «in campo Solerio, et de Turri, ubi<br />
est Aqua Múrcia» (c. 459, 7, 9 i 10, segle xv).<br />
De manera que el lloc s'hauria pogur dir del Soler, o de Soler o, senzillamenr,<br />
camp Soler, es rracra de l'indrer anomenar també Camp de la Torre, on fou<br />
edificat l'actual poble d'Aiguamúrcia (F).<br />
Soler, la parellada del (Santes Creus)<br />
«pareliata de Solerio» (c. 459, 7, segle xv).<br />
Solom, el camp de (Valldossera)<br />
«de occiduo in ipso campo de Solmo» (LB, 32 v, any 1007).<br />
Hi ha discrepància entre l'enunciat, Solom, i el document, Solmo. Segurament<br />
per error de teclista, que no sé tanmateix si es va produir quan va<br />
escriure el títol o quan va copiar el document (RA) .<br />
66
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Solsies, la masia de les (Selma)<br />
«quadam masia nuncupata la masia de les Solsies» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1491).<br />
Sordell (Selma)<br />
«alia pecia terre nuncupata Sordell» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
Sordell, el puig de (Selma)<br />
sort<br />
«el puig de Sordell» (AHPB, J. Junyent, Capbreu, any 1489).<br />
V.: Noguer.<br />
Sovali, el mas d'en (Pontons)<br />
«in manso den Soval» (c. 459, 19, segle xv).<br />
El manuscrit de Fort diu Soval, que converteixo a Sovallper coherència amb<br />
l'entrada següent. L'edifici és al NE i a 1,25 km, aproximadament, de Pontons.<br />
Nomen. 2003 indica els Sovals, un edifici que devia ser el mas (RA).<br />
Sovall, el rec d'en (Pontons)<br />
«de parte orientis in ipso rego quem vocitant de Ansuvallo» (LFM, I, 244, any 1067).<br />
He passat a Sovall l'anotació que Fort presentava com Soval. Ja he dit abans<br />
per què. (ra).<br />
Sovall, la muntanya d'en (Pontons)<br />
«de circio in monte de Ansuvallo» (LFM, I, 244, any 1067).<br />
Sembla que hauríem de dir d'Ansovallo Ansuvall, però en altres ocasions trobem<br />
en Sovall, com és de veure (F). Hi deu correspondre la plana dels Sovals<br />
de què parla Nomen. 2003, al NO de l'edifici i una mica allunyada (RA).<br />
Sovall, les parellades d'en (Pontons)<br />
«in ilas paraliatas den Soval» (c. 459, 18", segle xv).<br />
Devien ser per allà a la vora del mas o de la muntanya d'en Sovall (RA).<br />
Sovall, les roques d'en (Pontons)<br />
«in sumi tat e rupium de Anssoval» (LB, 26", any 1188); «ipsas rupes de Ansoval» (PSC,<br />
126, any 1188).<br />
He passat a Sovall l'anotació que Fort presentava com Soval (RA).<br />
67
Tarragona, el pla de<br />
terme<br />
terra<br />
torre<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«versus planum Terrachone» (LB, 49 v, any 1189).<br />
V.: Albà, Cabdell, Mitjà, Secabees.<br />
V.: Carbonell, Voltorera.<br />
V.: Caiguda, Figuera, Gakerana, Ovellers, Saulasegui, Valldossera.<br />
Torre, el camí de la (Valldossera)<br />
«in via que vadir ad ipsa Turre» (LB, 32 v, any 1007).<br />
Torre, el camp de la<br />
«súper campum illum de Torre qui est ultra Gaianum ante dominicaturam que apella-<br />
tur Villa Rotunda» (LB, 96 v, any 1179).<br />
El camp de U Torre era a la riba esquerra del Gaià, com el monestit de Santes<br />
Creus; a l'altra banda de riu hi havia, enfront, l'anomenat camp de Vila-rodona.<br />
Ara és Aiguamúrcia (F) .<br />
Torrella, la masia d'en (Valldossera)<br />
torrent<br />
«masia vocata den Torrella» (c. 459, 17, segle xv).<br />
V.: Artiga Llarga, Buscarrons, Cap Negre, Cova del Solà, Ferreres, Filcunea, Fiumera, Gra-<br />
etes, Pigot, PiL·rs, Ràfol, Reixacs, Riudespets, RocamaL·, Roca-roja, Rubió, ValldorioL·.<br />
Torrent, el camí del (Selma)<br />
«cum camino qui itur ad Torrent» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
Torrent de Valldoriola, l'estret del (Pontons)<br />
«descendit usque in strictum torrentis vallis de Oriola» (LB, 26 v, any 1188).<br />
He suprimit l'article Azque Fort havia inteicalat davant de vall. També hi ha<br />
anotat Valloriola, l'estret de (RA) .<br />
Torrents, el puig dels (Pontons)<br />
«revertitur ad pòdium dels Torrents» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
Era a la banda de Selma (F).<br />
68
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Torres, el mas de les (Selma)<br />
«mas de Manlleva, aliter de les Torres» (AHPB, J. Junyenr, Capbreu, any 1484).<br />
Ara en diuen només les Torres. Es un mas en bon estat, a 1 km al SO de<br />
Selma, i té la Manlleva a 0,4 km, a l'O. Hi salta a la vista una paret d'època<br />
antiga (RA).<br />
Toses, el mas d'en (Pontons)<br />
«mansi den Toses» (c. 459, 19, segle xv).<br />
Traneres, el mas de (Ancosa)<br />
vall<br />
«mansum vocatum de Traneres, nunc dirutum» (c. 459, 18, segle xv).<br />
V.: Braç d'Infern.<br />
Vall, el molí d'en (Pont)<br />
«molendinum quod sir den Vall» (c. 459, 16, segle xv).<br />
Vall del Braç d'Infern, el bosc de la (Pontons)<br />
«in nemore Vallis del Bras Dinfern» (c. 459, 19, segle xv).<br />
Vall del Braç d'Infern, els plans de la (Pontons)<br />
«in dictis planis Vallis del Braç de Infern» (c. 459, 19, segle xv).<br />
Valldeserves (Ancosa)<br />
«Vall de Serves» (PW, carpera 159, 4, any 1156); «valle de Cerveres» (c. 459, 6, segle xv).<br />
L'entrada «Serves, la vall de», de Fort, ha estat substituïda per aquesta (RA).<br />
Valldeserves, les roques de (Ancosa)<br />
«per ipsas rupes de Vall de Serves» (PSC, 20, any 1156); «per ipsas rupes de Valle de<br />
Cerveres» (c. 459, 6, segle xv).<br />
«Roques» equivalents a 'cingles'. Fort deixava separades les tres paraules que<br />
he aglutinat. Es una edificació religiosa aïllada a l'extrem N del terme de<br />
Querol, al NE i a uns 3,8 km d'Esblada (terme de Querol), al peu dels cingles<br />
d'Ancosa, que són a l'extrem oest del terme de la Llacuna, enllà del coll<br />
del Corral (RA).<br />
Valldòria (Selma)<br />
«de Valldòria» (Fogatge, any 1358).<br />
Respecto l'accent afegit per Fort. També el posa la GEC, referint-se, però, a<br />
un lloc del Bages documentat —diu— amb el nom de Valloriola.<br />
69
Valldòria, el mas de (Selma)<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«mansi de Valldòria» (AHPB, Joan de Gostemps, 97 v, any 1414).<br />
Sota 1414, hi ha —amb llapis— 1491. Jaume Nin pronunciava Balldori, i<br />
va dir que és una casa habitada entre Selma i el Pla de Manlleu, tirant cap<br />
al N. Potser correspon a Cal Batllori que Nomen. 2003 anota en aquella<br />
posició una mica al N de la carreteta que baixa de Bonany cap al Pla de<br />
Manlleu (RA).<br />
Valldoriola<br />
V.: Torrent de V.<br />
Valldoriola (Pontons)<br />
«Valle Oriola» (LFM, I, 244, any 1067); «vallis de Oriola» (LB, 26 v, any 1188).<br />
Com que als documents no hi ha article, l'he suprimit i he aglutinat les parts<br />
en una sola paraula (RA).<br />
Valldoriola, el torrent de (Pontons)<br />
«torrentem vallis de Oriola» (LB, 26 v, any 1188).<br />
He aglutinat les diverses parts de què està fotmada la patt específica (RA).<br />
Valldossera<br />
«in termino de Castro Monte Acuto, ad ipsa Valle Orsera» (LB, 2, any 992); «in Valle<br />
Ursera» (psc, 43, any 1172); «Vallis Ursaire» (PSC, 50, any 1173); «in honore Vallis Ur-<br />
sarie» (C. 532, 20 v, any 1173); «Vallis Orsarie» (PSC, 103, any 1184).<br />
Noteu [al primer document] el pronom ipsa, indicatiu de l'article la Valldossera,<br />
que ha perdut (F) .<br />
Valldossera, el camí de (Selmella)<br />
«in via que descendit de Valle Ursaria» (PSC, 134, any 1188).<br />
Valldossera, el mas de<br />
«ipsum mansum Vallis Ursarie» (PSC, 103, any 1184).<br />
Valldossera, la granja de<br />
«in grangia vestra de Valle Ursaria» (psc, 122, any 1187).<br />
Valldossera, la quadra de<br />
«quadra apellada de Valldossera» (c. 532, 1, any 1490); «quadram vocatam Valíem<br />
Ursariam» (c. 459, 17, segle xv).<br />
70
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Valldossera, la torre de<br />
«ipsa turre in termino de castro Monte Acuto in Valle Ossera» (LB, 31, any 999); «in<br />
turrem quam vocant de Valle Ursaria» (c. 532, l v, any 1093); «ipsam turrim de Valle<br />
Urseira» (PSC, 70, any 110); «ipsam turrim de Valle Ursera» (c. 532, 3, any 1100); «tor<br />
ra de Valldossera» (c. 532, 1, segle xv).<br />
Valldossera, l'església de<br />
«cum ecclesia sancte Marie que ibi [Valle Orsera] est sita» (LB, 34 v, any 1093).<br />
És al terme municipal de Querol, al SE i a uns 3,5 km del cim de Montagut,<br />
uns 340 m més avall, a la vora dreta d'un dels torrents de la capçalera de<br />
la riera de Marmellar. Hi passa a tocar la carretera que va de les Pobles a<br />
Pontons (RA).<br />
Vallespinosa<br />
V.: Comagrassa a V.<br />
Vallespinosa<br />
«Vallespinosa» (PSC, 134, any 1188).<br />
Correspon al terme de Santa Perpètua de Gaià (Conca de Barberà), ara agregat<br />
al terme municipal de Pontils, i a cosa de 5 km al SO d'aquesta vila (RA).<br />
Vallespinosa, el castell de<br />
«castrum de Vallespinosa» (PSC, 176, any 1193); «castrum de Valle Espinosa» (scv, m,<br />
330, any 1193).<br />
Valloriola, el riu de (Pontons)<br />
«de occiduo in ipso rivo de Valle Oriola» (FLM, I, 244, any 1067).<br />
He aglutinat els dos elements de la part específica. Deu ser equivalent a<br />
Valldoriola, el torrent de, anotat abans (RA).<br />
Valloriola, l'estret de (Pontons)<br />
«usque in strictum de Valle Oriola» (LB, 26, any 1149).<br />
També hi ha anotat Torrent de Valldoriola, l'estret del (RA) .<br />
Vella, la pedrera (Santes Creus)<br />
«a petraria veteri versus sanctum Petrum de Gayano» (PSC, 158, any 1192).<br />
Vell de la Quadriga, el camí<br />
«rèdit viam Quadrige veterem» (LB, 91 v, any 1188).<br />
71
Vell de Pontons, el castell<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
«in castelo vetulo de Pontons» (LFM, I, 245, any 1067).<br />
Vermell (Valldossera)<br />
via<br />
«Vermell» (c, 532, 41, any 1490).<br />
Es devers la Llacuna (F). ES deu referir al paratge conegut per Can Vermell,<br />
entre els Gassons, al terme de Querol, i Campdàsens, al de Pontons. L'extrem<br />
meridional del terme de la Llacuna li queda a uns 1,75 km al NE, i<br />
Valldossera, a uns 2,1 km al SO. També hi ha el Mas Vermell, que pertany<br />
a un grup de masos al terme de Querol, al peu, al SE i a uns 1,75 km del<br />
puig de Formigosa, vora diverses rases que són a l'inici del fondo de la Casa<br />
Gran, al NO i a uns 2,2 km de l'església de Valldossera i també a 1,5 km,<br />
aproximadament, a ponent de Can Vermell (RA).<br />
V.: Cativera.<br />
Vidal, el mas d'en<br />
«ad mansum quod dicitur den Vidal que esr prope rerminum de Querol» (c. 459, 16,<br />
segle xv).<br />
Vidal, el molí del (Pont)<br />
vila<br />
«unum molendinum sit del Vidal» (c. 459, 16, segle xv).<br />
V.: Pontons.<br />
Vila, el molí de la (Pontons)<br />
«prope molendinum vocatum de la vila» (c. 459, 18", segle xv).<br />
Vilademàger, el castell de<br />
«castrum de Vila de Maier» (LFM, I, 232, any 1023); «castro de Vila de Mager» (LFM, I,<br />
342, any 1067); «castri de Villa de Mager» (LB, 23, any 1164).<br />
Actualment, és dintre el terme municipal de la Llacuna, escassament a 1,4<br />
km a sol ixent de la vila de la Llacuna (RA).<br />
Vilademàger, el coll de (Pontons)<br />
«ad collem de Villa de Mager» (c. 459, 19 v, segle xv).<br />
72
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Vilademàger, la parròquia de<br />
«ipsa parrochia sancti Petri de Villa de Mager» (LB, 23 v, any 1161).<br />
Vilademàger, l'església de (Ancosa)<br />
«ecclesia de Villa de Mager» (pw, carpeta 159, 8, any 1160).<br />
Vilafranca<br />
V.: Manlleu a V.<br />
Vilafranca a Cabra, el camí de (Selma)<br />
Vilar<br />
«cum camino que itur de Villafrancha a Cabra» (AHPB, B. Costa, llig. 7, any 1484).<br />
V.: Conill,<br />
Vila-rodona<br />
V.: Camp de V.<br />
Vila-rodona<br />
«Vilarredona» (psc, 26); «Villa Rotunda» (LB, 143 V).<br />
Es a la vora esquerra del riu Gaià, a 1,75 km, aproximadament, al S<br />
d'Aiguamúrcia i encara no a 4 km de Santes Creus (RA).<br />
Vila-rodona, el camp de<br />
«camp apellat de Vilarredona que es ara l'olivar d'Aiguamúrcia» (c. 532, 19 V, any 1490);<br />
«a campo vocato de Villarotunda turre vocata de Aguamútcia» i «De campo ultta Gay-<br />
anum vocatum de Villa Rotunda» (c. 459, 9 i 10, segle xv).<br />
Vila-rodona, la resclosa de<br />
«homines de Villa Rotunda valeant adaptaré suam resclausam» (c. 459, 9, segle xv).<br />
Virgili, la mata de (Selmella)<br />
«et descendit ad ipsam matam de Virgili» (psc, 103, any 1184).<br />
«mata» significant 'bosc' (RA).<br />
Voltor, el puig del (Pontons)<br />
«ab occiduo in podio de Voltor» (LB, 26", any 1188).<br />
A Pontons, no saben que la paraula voltor entri en la formació de cap topònim.<br />
A una distància de 8,75 km al NO de la vila de Pontons, hi ha el mas<br />
Voltori el torrent del Voltor, dintre el terme de Pontils, al peu d'un tossal que<br />
puja a 860 m d'altitud, de la serra de Brufaganya (RA).<br />
73
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
Voltor, la guàrdia de (Pontons)<br />
«usque in gardia de Vultor» (LB, 26, any 1149); «ascendit usque ad Guardiam Vulterariam»<br />
(psc, 125, any 1187).<br />
Caldria dir, doncs, U guàrdia «Voltorera»} (F). Una guàrdia, essent sempre un<br />
lloc enlairar, podia haver estat el tossal de 860 m d'altitud que he anomenat a<br />
l'entrada anterior (RA).<br />
Voltorera, la (Selmella)<br />
«honorem de Vulteraria. Est autem predictus honor in termino castri Olmelle sicut que<br />
verjunr versus planum Tarrachone» (LB, 49 v, any 1189); «in ipsa Vulruraria» i «de la<br />
Voltorera» (c. 459, 16 V, segle xv).<br />
És el segon cim (820 m d'altitud) de la muntanya de Cabarrà, lleugerament<br />
més baix que l'altre, el puig de Cabdells (828 m). Actualment, és al terme<br />
municipal de Cabra del Camp. De la Voltorera al castell de Selmella hi ha<br />
una distància de 3,5 km, en direcció NE (RA).<br />
Voltorera, la roca (Selmella)<br />
«usque ad Rocham Vulterariam» (psc, 110, any 1187).<br />
Segurament que «roca» volia dir cingle' (RA).<br />
Voltorera, la serra (Selmella)<br />
«ascendit in serram Volroreram» (psc, 103, any 1184).<br />
Voltorera, la terra (Fontscaldes)<br />
«in terram Voltoreram» (c. 532, 22 v, any 1183).<br />
Devia ser veïna del cim d'aquest nom (820 m d'altitud), al terme municipal<br />
de Cabra del Camp, a l'E i a uns 1,9 km de la vila de Cabra i escassament a<br />
1 km a ponent de Fontscaldes (actualment Fontscaldetes). També podria ser<br />
que «terram» fos una falsa lectura en lloc de «serram» (RA).<br />
74
RESUM ALFABÈTIC <strong>DE</strong> PARAULES GENÈRIQUES<br />
Aigua, albereda, artiga, baronia, bassa, basses, bosc, boscos, camí, camp,<br />
cap, capella, carrera, carretera, casa, casal, castell, castlar, clot, coll, colls, co<br />
lomar, coma, comes, conamina, conreus, cova, embut, engolidor, església,<br />
espluga, espona, estret, fita, font, granja, grau, guàrdia, horta, hospital, illes,<br />
mas, masia, masos, mata, molí, muntanya, obac, parellada, parellades, par<br />
ròquia, pedra, pedrera, pilars, pla, plana, planes, plans, portell, prat, puig,<br />
quadra, rec, resclosa, riu, roca, roques, santa Maria, sant Miquel, serra, sort,<br />
terme, terra, torre, torrent, vall, via, vila, vilar.
RELACIÓ <strong>DE</strong> NOTARIS QUE SE CITEN<br />
Berenguer Alegret, Berenguer d'Armengol, Pere Borrell, B. Costa, Joan<br />
de Crebenys, J. de Gostemps, J. Junyent[s] i Pere de l'Olm.
DISTRIBUCIÓ <strong>DE</strong>LS NOMS<br />
Segons eh termes que van indicats entre parèntesis o que citen eh<br />
documents<br />
Marquem amb un asterisc al darrere els noms que encara són vius i uti<br />
litzats, fins i tot si el nom que aporta Fort no és exactament igual que el que<br />
s'utilitza avui. Per exemple, a Selma: el Boteric i el mas Boteric, segons Fort;<br />
però ara el fondo del Botaric, sense que s'anomeni el mas ni el paratge.<br />
Aiguamúrcia<br />
Albà, 1'<br />
Ancosa<br />
Aiguamúrcia*; Aiguamúrcia, el camp d'; Aiguamúrcia, la granja d'.<br />
Albà, 1'*; Albà, el castell d'*; Albà, el terme de 1'; Bisbe, les parellades del.<br />
Aladern, el coll de 1'; Aleta, el portell d'; Alzina Lunar, la parellada de 1'; Castellar, el*;<br />
Claperol, el; Corral, el coll de*; Febrosa, la; Febrosa, la roca de la; Màger, la baronia de;<br />
Nalec, el portell de; Roca, la; Roques, les; Roqueta, el castell de*; Sabrosa, la; Selmell;<br />
Solanes, la parellada de; Traneres, el mas de; Valldeserves; Valldeserves, les roques de*;<br />
Vilademàger, l'església de.<br />
Altres llocs que el text diu que eren a Ancosa: Ancosa, el bosc d'; Ancosa, la casa d'*;<br />
Ancosa, la granja d'; Ancosa, la plana d'*; Ancosa, la quadra d'; Ancosa, l'espluga d'*.<br />
Fontscaldes (= Fontscaldetes)<br />
Voltorera, la terra*.<br />
Fontscaldes*; Fontscaldes, la granja de.<br />
Pont d'Armentera<br />
Artiga Llarga, el torrent de 1'; Balanyà, el molí d'en; Esponar, 1'; Fitera, la roca; Pare<br />
llada, la; Perafita, la; Pinyana, el castell de*; Pinyana, el molí d'en; Ràfol, el torrent de;<br />
Riudespets, Romeguera, la muntanya de la; Saborella; Saborella, el castell de*; Sabore<br />
lla, la capella de; Saborella, Sant Miquel de; Vall, el molí d'en; Vidal, el molí del.<br />
Altres llocs que el text diu que eren al Pont d'Armentera: Fariner, el molí.
Pontons<br />
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
Àguila, el puig de F; Antiga, la fita; Arboç a Santa Coloma, el camí de 1'; Barceló,<br />
el mas d'en; Bordell, el mas de; Borrell, el puig de; Braç d'Infern, la vall del; Cabra;<br />
Campdàsens*; Campdàsens, la plana de*; Capella de Sant Salvador, el molló de la; Car<br />
tró, el mas; Cementiri, el; Clots, el bosc dels*; Clots, el mas dels*; Corneli, el mas d'en;<br />
Cup, el molí del; Daques; Ermitania, F; Ermitania, el bosc de F; Ferreres*; Ferreres*, el<br />
grau de; Ferreres, el torrent de*; Fonedens, la muntanya; Galind, el coll de; Gironins,<br />
el mas dels; Guàrdia, el puig de la; Marmellar*; Mascaró, les parellades d'en; Mas de la<br />
Riera, el puig del; Mas de la Riera, la muntanya de sota el; Mata, el mas d'en; Mitjana,<br />
la serra*; Mollons, els; Montagut, el camí de; Montagut, el mas de; Olmet, la parellada<br />
d'; Pedrera, les planes de la; Peralta, el mas de; Pineda, la; Reixacs, l'estret de; Reixacs, el<br />
torrent de; Riera, el mas de la*; Sant Ermengol, el coll de; Sant Salvador, la capella de;<br />
Secabees, el terme de; Selvatge, el mas de; Solanes; Solanes, el mas de*; Sovall*, el mas<br />
d'en; Sovall, el rec d'en; Sovall*, la muntanya d'en; Sovall, les parellades d'en*; Sovall,<br />
les roques d'en; Torrent de Valldoriola, l'estret del; Torrents, el puig dels; Toses, el mas<br />
d'en; Vall del Braç d'Infern, el bosc de la; Vall del Braç d'Infern, els plans de la; Valldo<br />
riola; Valldoriola, el torrent de; Valloriola, el riu de; Valloriola, l'estret de; Vila, el molí<br />
de la; Vilademàger, el coll de; Voltor, el puig del*; Voltor, la guàrdia de*.<br />
Santes Creus<br />
Abadia, F; Aiguamúrcia, el camí d'; Alzines, els boscos de les; Amarar Cànem, la bassa<br />
d'; Antics, els pilars; Berenguer de Sant Hilari; Berenguer d'OUers, el mas de; Buada,<br />
la; Cabra, el camí de; Cabreria, la; Caiguda, la torre; Camp de Vila-rodona, el camí<br />
del; Cap de la Coma, la fita del; Cap Negre, el torrent de; Comallarga; Comallarga, el<br />
camí de; Contrarietat, el camp de la; Corrals, el camí dels; Cova, la; Cova, el mas de<br />
la; Creu, la; Creu, la roca de la; Dalt, l'albereda de; Destres, els*; Destres, el camí dels;<br />
Desttes, l'horta dels; Devesa, la; Estremera, la coma; Fonollar, el; Freixe, el castell de;<br />
Gaians, els; Gaians, els masos de; Gardseires, la serra de; Graetes, el torrent dels; Guasc,<br />
la coma de; Lapacos, el clot; Longaset, el camp de; Mallol, el; Mitjà, el terme; Obra,<br />
el molí de F; Obrer, els conreus de 1'; Obrer, la coma de 1'; Obrer, l'horta de F; Oli,<br />
el molí de F; Otdials, el camp dels; Pedrera, el mas de la; Pedrera, la; Petita, la coma;<br />
Petita de l'Obrer, la coma; Pigot, el torrent de; Pilars, el torrent dels; Pla, el camí del;<br />
Planes, les; Pletes, les; Pobres, l'hospital dels; Pont d'Armentera, el camí del; Porter,<br />
el mas; Quadriga, el camí de la; Querol, el camí de; Ramonet, el castell de*; Resclosa,<br />
la; Riba-roja; Romeguera, la; Rubió; Rubió, el mas de*; Rubió, el prat de; Rubió, el<br />
torrent de*; Rubió, les illes de; Santa Agnès*; Santa Agnès, el coll de; Santa Maria del<br />
Pla, el camí de; Sant Sebastià, el bosc de; Selma, el camí de; Selma a Cabra, el camí de;<br />
Selma per Sant Pere de Gaià, el camí de; Sèquia, la; Serra, la; Soler, la parellada del;<br />
Vella, la pedrera.<br />
Altres llocs que el text diu que eren a Santes Creus: Baix, el molí de; Monestir, el.<br />
80
Selma<br />
Selmella<br />
<strong>Contribució</strong> a l'Onomàstica Medieval de Santes Creus<br />
Aguiló, el mas de n'; Apieres*, el mas de les; Borràs, el camp d'en; Boreric, el*; Bo<br />
teric, el mas*; Buscarrons, el rorrent dels; Campanera, el mas de la*; Casrell, el mas<br />
del; Clot, el; Codines, les*; Comes, el mas de les*; Fàbrega*, el mas de la; Figaret, la<br />
coma d'en; Figueres, les; Fiumera, el torrem de; Fonollosa, la*; Font, l'albereda de la*;<br />
Frugell; Frugell, el castell de; Ftugell, el mas d'en; Gallscarnut; Gallscarnuts, el mas de*;<br />
Garrigó, el* camí del; Garellada, el camí de la; Gorovarda la; Guinovarda, la*; Guino<br />
varda, el mas de la; Lliura, la; Manlleu, el; Manlleu a la Font, el camí del; Manlleu a<br />
Vilafranca, el camí del; Manlleva*; Manlleva, el mas de*; Masó, el mas de la; Masó, la*;<br />
Miró, el mas d'en; Moja*, el camp de na; Moscarrubes*; Noguer, la sort del; Nualart,<br />
el colomar de; Parellades, les; Pedrola, el mas de la; Perelló*, el mas del; Planes, les;<br />
Planioles*; Portella, el mas de la*; Portella, la*; Puig, del; Puig, el mas del; Puigllorer*;<br />
Puigsarur; Ricard de les Apieres, el mas; Roset, el mas*; Solsies, la masia de les; Sordell;<br />
Sordell, el puig de; Torrent, el camí del; Torres, el mas de les*; Valldòria; Valldòria, el<br />
mas de*; Vilafranca a Cabra, el camí de.<br />
Altres llocs que el text diu que eren a Selma: Apieres, les; Puiglloret, la quadra de; Sel<br />
ma, el castell de.<br />
Albergs; Anguera, la serra d'; Bosc, el; Cabarrasa*; Cabarrasa, el bosc de; Cabarrasa, el<br />
camp de; Cabarrasa, la roca de; Cabdell, el grau de; Cabdell, el puig de*; Cabdell, el<br />
rerme de; Cabdell, la munranya de; Calveles, l'aigua de; Camarasa, el cim de; Campet,<br />
el; Carbonell, la terra de; Carbonera; Carbonera, la serra; Carboneres, les muntanyes;<br />
Castell al Molí, el camí del; Cativera, la carrera; Cativera, la via; Coma, la; Comagrassa;<br />
Comagrassa a Vallespinosa, el camí de; Coma-rasa, l'obac de; Coma-sansa, el coll de;<br />
Conill*; Conill, el vilar de; Conill, la quadra de; Conills, el castlar de; Conills, la font<br />
de*; Cova, la; Cova de Solà, el tottent de la; Dalt, les roques de; Filcunea, el torrent de;<br />
Forçades, les comes; Galrer; Genebrar, el; Gran, la coma; Grau, el; Graus, els; Grossa,<br />
la pedra; Llineria, la; Moleta, la; Portella, el coll de; Pottella, els colls de; Portella, la;<br />
Puiggròs; Riudespets, el torrem de; Roca, la; Rocamala; Rocamala, el torrent de; Roca-<br />
roja; Roca-roja, el torrem de; Rodona, la pedra; Roges, basses; Romeguera, el grau de;<br />
Romeguera, el mas de; Romeguera, el prat de; Romeguera, l'aigua de; Romeguera, la<br />
serra de la; Romeguera, l'estret de la; Roques, les; Rovira; Rovires; Rupit; Sanç, la coma<br />
de; Serra, la; Valldossera, el camí de; Virgili, la mata de; Voltorera, la*; Voltorera, la<br />
roca; Voltorera, la serra.<br />
Valldossera*<br />
Andreu, de 1'; Arboçar, 1'*; Bages, el; Bedesrre, la cova de; Bosc, el mas del*; Campa-<br />
nara, la; Capçonades, les; Capella, la; Castell, el camí del; Comes, les; Comtal, la co<br />
namina; Comtal, la parellada; Cossia, la; Ferrador, el mas del; Ferrer, el casal; Ferrera,<br />
81
EUFEMIÀ FORT I COGUL<br />
la; Figuera, el coll de; Figuera, la*; Figuera, la muntanya de la; Figuera, la quadra de la;<br />
Figuera, la torre de la; Font, el mas de la; Formigosa; Galcerana, la*; Galcerana, la torre;<br />
Garrofret*; Gassons, els*; Gatellada, la; Gausac, el; Gener, el mas*; Guasc, el mas d'en;<br />
Gunyoles, de les*; Montclar*; Ossets, els; Ovellers, la torre de 1'; Pla, el mas; Portella,<br />
el bosc de la; Puigsadoll*; Recoents, el mas d'en; Riudespets, l'espona de; Romaní*;<br />
Sabater, el; Salustri; Saulasegui, la rorre de; Serra, la; Solom, el camp de; Torre, el camí<br />
de la; Torrella, la masia d'en; Vermell*.<br />
Alttes llocs que el text diu que eten a Valldossera: Valldossera; Valldossera, el mas de;<br />
Valldossera, la granja de; Valldossera, la quadra de; Valldossera, la torre de; Valldossera,<br />
1 església de*.<br />
Sense indicació de terme<br />
Aiguamúrcia; Aiguamúrcia, el camp d'; Aiguamúrcia, la granja d'; Albà, 1'; Alberes,<br />
les; Alt Quer; Ancosa; Ancosa, el bosc d'; Ancosa, la casa d'; Ancosa, la granja d';<br />
Ancosa, la plana d'; Ancosa, la quadra d'; Ancosa, l'espluga d'; Andreu, el mas de n';<br />
Anguera; Anyeriques, les; Apieres, les; Baix, el molí de; Bisbe, les parellades del; Boal,<br />
la; Bonany; Borendells; Cabdell; Cabdell, la muntanya de; Cabra; Cabra, el coll de;<br />
Cabra, l'embut de; Cabra, l'engolidor de; Cabreria, la granja de la; Colomines, el mas<br />
de les; Creus, el camp de; Fariner, el molí; Foix; Foix, el castell de; Foix, l'església de;<br />
Fontscaldes; Fontscaldes, la granja de; Gaià, el riu; Llarga, l'artiga; Lliura del Codony,<br />
el mas de la; Llonga, el camp de; Marmellar, el castell de; Mateva, el coll de; Miralles,<br />
el castell de; Molí, el; Monestir, el; Montagut; Montagut, el castell de; Montagut, el<br />
puig de; Montagut a la Ferrera, a carretera de; Montclar, el castell de; Montduran;<br />
Montmell; Montmell, el castell de; Nou de Pontons, el castell; Parellades, les; Pedrera,<br />
la muntanya de la; Pinyana, la quadra de; Pla de Cabra, el; Plana d'Ancosa, les roques<br />
de la; Pobles, les; Pont d'Armentera, el; Pontils, el castell de; Pontons; Pontons, el<br />
castell de; Pontons, el mas; Pontons, el riu de; Pontons, la vila de; Pontons, l'església<br />
de; Pontons, Santa Maria de; Puiglloret, la quadra de; Queralt, el castell de; Querol;<br />
Querol, el castell de; Ramonet; Riambalda, el mas de la; Riambalda, la; Riambalda, la<br />
quadra de la; Riudespets, el riu de; Roqueta, la; Rubió, el riu de; Santa Maria del Pla;<br />
Santa Maria de Valldossera, la capella de; Santa Perpètua, el castell de; Santa Perpètua<br />
de Gaià; Santes Creus; Santes Cteus, el camp de; Santes Creus, la granja de; Sant Pere<br />
de Gaià; Selma; Selma, el castell de; Selmella; Selmella, el castell de; Serra Mitjana, el<br />
Cap de; Solet, el camp de, o del; Tarragona, el pla de; Torre, el camp de la; Valldossera;<br />
Valldossera, el mas de; Valldossera, la granja de; Valldossera, la quadra de; Valldossera,<br />
la torte de; Valldossera, l'església de; Vallespinosa; Vallespinosa, el castell de; Vell de la<br />
Quadriga, el camí; Vell de Pontons, el castell; Vidal, el mas d'en; Vilademàger, el castell<br />
de; Vilademàget, la parròquia de; Vila-rodona; Vila-rodona, el camp de; Vila-rodona,<br />
la resclosa de.<br />
82
ÍN<strong>DE</strong>X<br />
Preàmbul d'Eufemià Fort al text manuscrit<br />
El mecanoscrit<br />
Llista de noms<br />
Resum alfabètic de paraules genèriques ....<br />
Relació de notaris que se citen<br />
Distribució dels noms
ISBN 84-609-6984-3<br />
9 "788460 M969846"