Obertura de la via aèria

Autoria
Maria Antònia Font Oliver. Gabinet Tècnic de la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Francisca Sánchez Sansó. Docent. Àrea d’Atenció a la Diversitat. Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat. Conselleria d’Educació i Cultura
Clara Vidal Thomàs. Gabinet Tècnic de la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Gabriel Ferrer Mas. Centre de Salut Xaloc. Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Revisió
Amalia Gómez Nadal. Directora mèdica. Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Joan Pou Bordoy. Director assistencial. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Angélica Miguélez Chamorro. Directora d’infermeria. Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Margalida Ordinas Vaquer. Coordinació Autonòmica de la Sida. Direcció General de Salut Pública i Participació. Conselleria de Salut i Consum
Joana Maria Pedrosa Clar. Coordinadora del Centre Coordinador d’Atenció Primerenca i Desenvolupament Infantil. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Ramón Montes Miñambres. Coordinador del SUAP Palma. Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Eugenia Carandell Jäger. Responsable del Gabinet Tècnic. Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Ernesto Hernández Migenes. Subdirector mèdic CCUM 061. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Helena Girauta Reus. Gabinet Tècnic de la Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Miquel Perelló Oliver. Director general d’Innovació i Formació del Professorat. Conselleria d’Educació i Cultura
Maria Porquer Seguí. Docent. Àrea d’Atenció a la Diversitat. Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat. Conselleria d’Educació i Cultura
Joana Mora Cerdà. Assessora tècnica docent. Àrea de Promoció Educativa. Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat. Conselleria d’Educació i Cultura
Margalida Perelló Vives. Docent. Àrea d’Atenció a la Diversitat. Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat. Conselleria d’Educació i Cultura
Catalina Thomàs Planas. Assessora. Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat. Conselleria d’Educació i Cultura
Marta Rovira Vila. Farmacèutica d’atenció primària del sector Llevant (Mallorca). Infermera. Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Maria Caimari Jaume (apartat “Diabetis infantil”). Hospital Universitari Son Espases. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Toni Galán Prieto (apartat “Diabetis infantil”). Centre de Salut es Raiguer. Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Mercedes Escarrer Jaume (apartat “Asma”). Centre de Salut de Sant Agustí. Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Susana Ranea Arroyo (apartat “Al·lèrgia”). Especialista en al·lergologia. Secretaria del Comitè d’Educació Sanitària de la SEICAP (Societat Espanyola d’Immunologia Clínica i Al·lèrgia Pediàtrica)
Margalida Salvà Clar (apartat “Al·lèrgia”). Centre de Salut Migjorn. Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
David López Márquez (apartat “Picades d’animals marins”). Centre de Salut de Porto Cristo. Gerència d’Atenció Primària de Mallorca. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum.

Revisió lingüística
Bartomeu Riera Rodríguez. Assessor lingüístic. Serveis Centrals. Servei de Salut de les Illes Balears. Conselleria de Salut i Consum
Disseny gràfic
Toni Rigo Bellver
Impressió
Centre d’Edició i Distribució. Servei d’Innovació Educativa
Dipòsit legal: PM–377-2011
ISBN: 978-84-693-9799-2
Il·lustracions
Assumpció Gallardo Bonet
Irene Galán Cladera i G/S7P Meadow Lane. La diabetis infantil a l’escola. Gerència Atenció Primària Mallorca.
Servei de Salut Illes Balears. DL PM 5142007
Dibuixos:
Madrid Salud, Fundación MAPFRE. Cristina Minguillón

Per resoldre dubtes, contactau amb:
Servei d’Atenció a la Diversitat
Direcció General d’Innovació i Formació del Professorat
Conselleria d’Educació i Cultura
Telèfon: 971 177 501
Fax: 971 177 528
Adreça: passatge de Guillem de Torrella, 1 (els Geranis)
07002 Palma

SITUACIONS D’EMERGÈNCIA
La vida perilla
1. Protocol general per aplicar els primers auxilis
2. Aturada cardiorespiratòria
3. Obstrucció de la via aèria, ennuegament
4. Xoc anafilàctic: reacció al·lèrgica greu
5. Crisi convulsiva, estat epilèptic

PRIMERS AUXILIS
1. Protocol general
PRIMERS AUXILIS
Són les primeres cures (mesures, actuacions…) que s’han d’aplicar a
una persona accidentada o a qui presenti de manera brusca símptomes
d'urgència per un procés crònic o agut, sempre al mateix lloc on s’ha
produït la urgència i fins que arribi el personal sanitari especialitzat.
OBJECTIU
Reduir els efectes de les lesions
Obligatori per a tota la ciutadania
Llei orgànica 10/1995, de 23 novembre, del Codi penal

P
A
S
ACTUACIÓ DE
PRIMERS AUXILIS
Companys
Protegir
Donar avís
Socórrer
Està conscient? Respira?

Socórrer
Està conscient? Respira?
Sí No
POSICIÓ LATERAL DE SEGURETAT
Excepcions: un cop al cap o a la columna vertebral
Sí No
NO DEIXEU MAI LA VÍCTIMA TOTA SOLA
ATURADA CARDIORESPIRATÒRIA

2. ATURADA CARDIORESPIRATÒRIA

ATURADA CARDIORESPIRATÒRIA
És la interrupció brusca, inesperada i potencialment reversible de
la respiració i de la circulació espontània
Signes i símptomes
INCONSCIÈNCIA: falta d’estímuls verbals i dolorosos
PARLAU A LA VÍCTIMA, PESSIGAU-LA
ABSÈNCIA DE RESPIRACIÓ:
OBSERVAU EL MOVIMENT DEL TÒRAX, ESCOLTAU ELS SOROLLS RESPIRATORIS
ABSÈNCIA DE CIRCULACIÓ:
PALPAU-LI ELS POLSOS CENTRALS (BATEC DEL COR O BATEC CAROTIDI)

ATURADA CARDIORESPIRATÒRIA
Companys
Protegir P
Donar avís
Socórrer
Està conscient? Respira?
NO
A
S

R E S P I R A C I Ó
REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR
1. Obriu la via aèria de la víctima
2. Comprovau si respira
3. Ventilau-la
Comprovau si té pols
Si no el detectau, actuau com si no en tengués

M A S S A T G E A L C O R
REANIMACIÓ CARDIOPULMONAR
1. Colocau la víctima en un pla dur (en terra)
2. Feis-li 30 compressions toràciques (100/min)
3. Feis-li 2 insuflacions d’aire
Continuau amb les compresions i insuflacions 30/2 fins que
recuperi signes vitals o arribi el servei d’urgència

Obertura de la via aèria
Respiració boca a boca
5 insuflacions
Comprovau que el tòrax s’eleva

Punt de compressió
MASSATGE AL COR
30 compressions toràciques amb el taló de la mà o amb totes dues mans
damunt el terç inferior de l’estèrnum, deprimint un terç de la profunditat del tòrax
Freqüència: 100 per minut

MASSATGE AL COR I VENTILACIÓ
Lactants
PERSONAL NO SANITARI
No perdeu temps cercant el pols:
si no respira, iniciau la reanimació
Obertura de la via aèria Comprovació del pols
30 compressions toràciques damunt l’estèrnum,
deprimint un terç de la profunditat del tòrax
Freqüència:100 per minut
Massatge cardíac

MASSATGE AL COR
I VENTILACIÓ
30 COMPRESSIONS TORÀCIQUES
2 VENTILACIONS
30/2

POSICIÓ LATERAL DE SEGURETAT

POSICIÓ LATERAL DE SEGURETAT
1. Col·locau la víctima ajaguda de panxa enlaire
i totalment estirada
2. Situau-vos al seu costat dret
3. Estirau-li el braç dret
Posició lateral de seguretat
4. Flexionau-li el braç esquerre sobre el cos
5. Flexionau-li la cama esquerra

6. Girau-li el cos fent-lo rodar cap a la seva
dreta fins que quedi de costat
7. Col·locau-li la seva mà esquerra, pel
dors, davall la galta dreta
8. El cap ha de quedar igualment girat
de costat per evitar que es pugui
ofegar en el cas que pateixi un vòmit
sobtat

3. OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈRIA
ENNUEGAMENT

Està inconscient
OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈRIA
ENNUEGAMENT
Signes i símptomes
Dificultat o incapacitat per respirar i parlar
Coloració blavosa de la cara, dels llavis, de les ungles...
Tos persistent
Pèrdua de la consciència
Examinau-li la boca i extreis-ne el cos estrany si és visible i accessible
Aplicau-li la reanimació cardiopulmonar bàsica
Seguiu les indicacions

Està conscient
1. Procurau fer tossir la víctima
OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈRIA
ENNUEGAMENT
Cos estrany al nas: intentau expulsar-lo tapant-li la
fossa nasal lliure i demanant a la víctima que se
soni fort

Està conscient
OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈRIA
ENNUEGAMENT
2. Si els procediments anteriors no són efectius, pegau-li 5 cops
a l’esquena

Està conscient
OBSTRUCCIÓ DE LA VIA AÈREA
ENNUAGAMENT
3. Si les accions anteriors no són efectives,
feis la MANIOBRA DE HEIMLICH
5 compressions cap amunt i cap enrere
Repetiu-ho fins que expulsi el cos estrany

4. XOC ANAFILÀCTIC
REACCIÓ AL·LÈRGICA GREU

XOC ANAFILÀCTIC
REACCIÓ AL·LÈRGICA GREU
És una reacció al·lèrgica amb les característiques següents:
• És causada per determinats estímuls (aliments,
fàrmacs, picades d’insectes...)
• Es presenta de sobte (5-10 minuts després del
contacte)
• És generalitzada (afecta més d’un sistema del cos)
• Evoluciona ràpidament cap al broncospasme,
la hipotensió i el col·lapse cardiovascular

XOC ANAFILÀCTIC
REACCIÓ AL·LÈRGICA GREU
Signes i símptomes (no fa falta que es presentin tots a la vegada)
Dificultat per respirar
Sensació d’inflamació dels llavis i de la gargamella
Irritació nasal intensa
Sorolls respiratoris anormals
Tos persistent i irritativa
Pell vermella amb erupcions i picor intensa
Pell blavosa (cianosi)
Dolor abdominal
Vòmits i diarrees
Confusió
Mareig, vertigen
Pèrdua de la consciència

XOC ANAFILÀCTIC
REACCIÓ AL·LÈRGICA GREU
Signes i símptomes respiratoris, cutanis o gastrointestinals lleus
Col·locau la víctima semiasseguda
Seguiu les indicacions
NO DEIXEU MAI LA VÍCTIMA TOTA SOLA
AVISAU LA SEVA FAMÍLIA

XOC ANAFILÀCTIC
REACCIÓ AL·LÈRGICA GREU
Reacció generalitzada: hipotensió, desmai, síncope
Seguiu les indicacions
Si la víctima té antecedents d’al·lèrgia
i teniu l’informe clínic i l’autorització de la família:
administrau-li
adrenalina
NO DEIXEU MAI LA VÍCTIMA TOTA SOLA
AVISAU LA SEVA FAMÍLIA

5. CRISI CONVULSIVA
ESTAT EPILÈPTIC

CRISI CONVULSIVA
ESTAT EPILÈPTIC
És una contracció involuntària i patològica dels músculs
manifestada per moviments irregulars localitzats en un grup
muscular o en diversos, o bé generalitzats per tot el cos.
Normalment comencen de sobte i duren poc temps.
Causes més freqüents: atacs epilèptics i estats febrils (sobretot en
infants petits)
Signes i símptomes
Convulsions i rigidesa corporal
Poden anar precedits per canvis d’humor,
mal de cap, irritabilitat, mirada fixa...

CRISI CONVULSIVA
ESTAT EPILÈPTIC
La víctima ha d’estar ajaguda i protegida de danys addicionals
Afluixau-li la roba i retirau els objectes que puguin comprimir-li el coll
Seguiu les indicacions
Si té prescrita l’administració de medicació, administrau-li el diazepam per la via rectal
(seguint la pauta escrita o les indicacions del 061)
NO DEIXEU MAI LA VÍCTIMA TOTA SOLA
PRESERVAU LA SEVA INTIMITAT
PROCURAU-LI UN AMBIENT TRANQUIL
AVISAU LA SEVA FAMÍLIA

CRISI CONVULSIVA
ESTAT EPILÈPTIC
UNA VEGADA SUPERADA LA CRISI
Col·locau la víctima en la posició lateral de seguretat
Assegurau-li la via aèria
Tranquil·litzau-la
Evitau que s’adormi
SI NO ES RECUPERA, APLICAU-HI
EL PROTOCOL DE PRIMERS AUXILIS
AVISAU LA SEVA FAMÍLIA
061, si no té antecedents