El signe lingüístic, les relacions entre el signes
El signe lingüístic, les relacions entre el signes
El signe lingüístic, les relacions entre el signes
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
La natura<strong>les</strong>a d<strong>el</strong> llenguatge humà<br />
Aspecte comunicatiu d<strong>el</strong> llenguatge<br />
humà<br />
Aspecte creatiu d<strong>el</strong> llenguatge humà<br />
Aspecte biològic d<strong>el</strong> llenguatge humà<br />
L’organització de la gramàtica<br />
<strong>El</strong> llenguatge com a sistema de <strong>signe</strong>s<br />
Joaquim Llisterri<br />
<strong>El</strong> <strong>signe</strong> <strong>lingüístic</strong><br />
R<strong>el</strong>acions d’oposició: paradigmàtiques i<br />
sintagmàtiques<br />
Niv<strong>el</strong>ls i operacions de l’anàlisi<br />
<strong>lingüístic</strong>a<br />
La doble articulació d<strong>el</strong> llenguatge<br />
humà<br />
Joaquim Llisterri<br />
Aspecte comunicatiu d<strong>el</strong> llenguatge humà<br />
La comunicació <strong>lingüístic</strong>a<br />
<strong>El</strong> llenguatge com a sistema de<br />
<strong>signe</strong>s<br />
<strong>El</strong> llenguatge com a sistema de <strong>signe</strong>s<br />
Joaquim Llisterri<br />
<strong>El</strong> <strong>signe</strong> <strong>lingüístic</strong><br />
R<strong>el</strong>acions d’oposició: paradigmàtiques i<br />
sintagmàtiques<br />
Niv<strong>el</strong>ls i operacions de l’anàlisi<br />
<strong>lingüístic</strong>a<br />
La doble articulació d<strong>el</strong> llenguatge<br />
humà<br />
Joaquim Llisterri
<strong>El</strong> llenguatge com a sistema de <strong>signe</strong>s<br />
"la langue est un<br />
système de <strong>signe</strong>s<br />
exprimant des<br />
idées"<br />
Saussure (1916)<br />
Introduction § 3<br />
<strong>El</strong> <strong>signe</strong> <strong>lingüístic</strong><br />
Joaquim Llisterri<br />
Saussure, 1916 Principes Généraux , Chap Premier § 1<br />
Joaquim Llisterri<br />
<strong>El</strong> <strong>signe</strong> <strong>lingüístic</strong><br />
• Entitat psíquica que resulta de "la<br />
combinaison du concept et de l'image<br />
acoustique" (Saussure, 1916 Principes<br />
Généraux , Chap Premier § 1)<br />
• Concepte: abstracte; correspon al<br />
significat<br />
• Imatge acústica: representació d<strong>el</strong> so o<br />
"empreinte psychique"; correspon al<br />
significant<br />
• Arbitrarietat<br />
Propietats d<strong>el</strong> <strong>signe</strong> <strong>lingüístic</strong><br />
Joaquim Llisterri<br />
La r<strong>el</strong>ació <strong>entre</strong> <strong>el</strong> significat i <strong>el</strong><br />
significant és arbitrària<br />
• Linealitat d<strong>el</strong> significant<br />
<strong>El</strong> significant es desenvolupa en una<br />
única dimensió al llarg d<strong>el</strong> temps<br />
Joaquim Llisterri
<strong>El</strong> llenguatge com a sistema de <strong>signe</strong>s<br />
<strong>El</strong> <strong>signe</strong> <strong>lingüístic</strong><br />
R<strong>el</strong>acions d’oposició: paradigmàtiques i<br />
sintagmàtiques<br />
Niv<strong>el</strong>ls i operacions de l’anàlisi<br />
<strong>lingüístic</strong>a<br />
La doble articulació d<strong>el</strong> llenguatge<br />
humà<br />
R<strong>el</strong>acions d’oposició<br />
Joaquim Llisterri<br />
• R<strong>el</strong>ació sintagmàtica<br />
• Es dóna <strong>entre</strong> un <strong>el</strong>ement i <strong>el</strong>s altres<br />
<strong>el</strong>ements d<strong>el</strong> mateix niv<strong>el</strong>l presents en<br />
l'enunciat<br />
• Es fonamenta en <strong>el</strong> caràcter lineal d<strong>el</strong><br />
<strong>signe</strong><br />
• R<strong>el</strong>ació in praesentia<br />
Joaquim Llisterri<br />
R<strong>el</strong>acions d’oposició<br />
• Segons la seva possibilitat<br />
d'aparició en un determinat context,<br />
cada <strong>el</strong>ement estableix dos tipus de<br />
<strong>r<strong>el</strong>acions</strong>:<br />
• R<strong>el</strong>ació sintagmàtica<br />
• R<strong>el</strong>ació paradigmàtica<br />
R<strong>el</strong>acions d’oposició<br />
Joaquim Llisterri<br />
• R<strong>el</strong>ació paradigmàtica<br />
• Es dóna <strong>entre</strong> un <strong>el</strong>ement i tots <strong>el</strong>s que<br />
<strong>el</strong> poden substituir i que podrien<br />
aparèixer en <strong>el</strong> mateix context<br />
• R<strong>el</strong>acions associatives o in absentia<br />
Joaquim Llisterri
R<strong>el</strong>acions<br />
sintagmàtiques<br />
R<strong>el</strong>acions d’oposició<br />
R<strong>el</strong>acions<br />
paradigmàtiques<br />
<strong>El</strong> llenguatge com a sistema de <strong>signe</strong>s<br />
Joaquim Llisterri<br />
<strong>El</strong> <strong>signe</strong> <strong>lingüístic</strong><br />
R<strong>el</strong>acions d’oposició: paradigmàtiques i<br />
sintagmàtiques<br />
Niv<strong>el</strong>ls i operacions de l’anàlisi<br />
<strong>lingüístic</strong>a<br />
La doble articulació d<strong>el</strong> llenguatge<br />
humà<br />
Joaquim Llisterri<br />
Combinació<br />
R<strong>el</strong>acions d’oposició<br />
S<strong>el</strong>ecció<br />
Joaquim Llisterri<br />
Niv<strong>el</strong>ls i operacions de l’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Segmentació i substitució<br />
R<strong>el</strong>acions de constituència i<br />
<strong>r<strong>el</strong>acions</strong> d’integració<br />
R<strong>el</strong>acions distribucionals<br />
<strong>El</strong>s niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Joaquim Llisterri
Niv<strong>el</strong>ls i operacions de l’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Segmentació i substitució<br />
R<strong>el</strong>acions de constituència i<br />
<strong>r<strong>el</strong>acions</strong> d’integració<br />
R<strong>el</strong>acions distribucionals<br />
<strong>El</strong>s niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Segmentació i substitució<br />
Joaquim Llisterri<br />
• Segmentació<br />
• Descomposició d<strong>el</strong>s enunciats en<br />
<strong>el</strong>ements cada vegada més reduïts<br />
fins arribar a aqu<strong>el</strong>ls que ja no<br />
admeten ser segmentats en unitats<br />
menors<br />
Joaquim Llisterri<br />
Segmentació i substitució<br />
• L’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
estructural es fonamenta en<br />
dues operacions<br />
•Segmentació<br />
•Substitució<br />
• Substitució<br />
Segmentació i substitució<br />
Joaquim Llisterri<br />
• Permet d'identificar <strong>el</strong>s <strong>el</strong>ements<br />
obtinguts p<strong>el</strong> procediment de la<br />
segmentació, assegurant que<br />
aquest procés ha estat correcte<br />
Joaquim Llisterri
Segmentació i substitució<br />
• Segmentació<br />
/p/a/s/o/<br />
• Substitució<br />
[kaso] [peso] [baro] [pase]<br />
[raso] [piso] [baxo] [pasa]<br />
R<strong>el</strong>acions de constituència i<br />
<strong>r<strong>el</strong>acions</strong> d’integració<br />
Joaquim Llisterri<br />
• Entre <strong>les</strong> unitats lingüístiques es<br />
donen dos tipus de <strong>r<strong>el</strong>acions</strong>:<br />
• R<strong>el</strong>acions de constituència<br />
• R<strong>el</strong>acions d’integració<br />
Joaquim Llisterri<br />
Niv<strong>el</strong>ls i operacions de l’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Segmentació i substitució<br />
R<strong>el</strong>acions de constituència i<br />
<strong>r<strong>el</strong>acions</strong> d’integració<br />
R<strong>el</strong>acions distribucionals<br />
<strong>El</strong>s niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
R<strong>el</strong>acions de constituència i<br />
<strong>r<strong>el</strong>acions</strong> d’integració<br />
Joaquim Llisterri<br />
• R<strong>el</strong>acions de constituència<br />
• Les unitats es defineixen per <strong>les</strong><br />
unitats menors que <strong>les</strong> contitueixen<br />
• La forma d'una unitat <strong>lingüístic</strong>a es<br />
defineix com la seva capacitat de<br />
dissociar-se en <strong>el</strong>ements menors<br />
Joaquim Llisterri
R<strong>el</strong>acions de constituència i<br />
<strong>r<strong>el</strong>acions</strong> d’integració<br />
• R<strong>el</strong>acions d'integració<br />
• Les unitats es defineixen per <strong>les</strong><br />
unitats majors en <strong>les</strong> quals s'integren<br />
• <strong>El</strong> significat d'una unitat <strong>lingüístic</strong>a es<br />
defineix com la seva capacitat<br />
d'integrar-se en un niv<strong>el</strong>l superior<br />
Joaquim Llisterri<br />
Niv<strong>el</strong>ls i operacions de l’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Segmentació i substitució<br />
R<strong>el</strong>acions de constituència i<br />
<strong>r<strong>el</strong>acions</strong> d’integració<br />
R<strong>el</strong>acions distribucionals<br />
<strong>El</strong>s niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Joaquim Llisterri<br />
x<br />
R<strong>el</strong>acions de constituència i<br />
<strong>r<strong>el</strong>acions</strong> d’integració<br />
A<br />
y<br />
A està constituït<br />
per x i y<br />
R<strong>el</strong>acions distribucionals<br />
x i y s‘integren en<br />
A<br />
Joaquim Llisterri<br />
• Les unitats lingüístiques poden<br />
aparèixer en contextos diferents. Això<br />
dóna lloc a diverses <strong>r<strong>el</strong>acions</strong><br />
distribucionals<br />
• Distribució equivalent<br />
• Distribució complementària<br />
• Distribució lliure<br />
Joaquim Llisterri
R<strong>el</strong>acions distribucionals<br />
• Unitats distribucionalment equivalents<br />
• Poden aparèixer en la mateixa classe<br />
de contextos<br />
[R] i [r] en posició intervocàlica<br />
• Variació lliure<br />
R<strong>el</strong>acions distribucionals<br />
Joaquim Llisterri<br />
• Unitats que poden aparèixer en un<br />
mateix context sense que estiguin en<br />
contrast<br />
[R] i [r] en posició final de paraula<br />
Joaquim Llisterri<br />
R<strong>el</strong>acions distribucionals<br />
• Unitats en distribució complementària<br />
• No hi ha cap context comú en <strong>el</strong> qual<br />
puguin aparèixer<br />
[b] oclusiu i [B] aproximant<br />
Joaquim Llisterri<br />
Niv<strong>el</strong>ls i operacions de l’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Segmentació i substitució<br />
R<strong>el</strong>acions de constituència i<br />
<strong>r<strong>el</strong>acions</strong> d’integració<br />
R<strong>el</strong>acions distribucionals<br />
<strong>El</strong>s niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Joaquim Llisterri
Niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
• Les unitats lingüístiques poden<br />
organitzar-se en niv<strong>el</strong>ls<br />
Tret distintiu Mot Discurs<br />
Fonema Sintagma<br />
Morfema Frase<br />
• Fonema<br />
Niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Benveniste (1966)<br />
• És l'<strong>el</strong>ement segmentable<br />
mínim<br />
Joaquim Llisterri<br />
Joaquim Llisterri<br />
Niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Benveniste (1966)<br />
• Tret distintiu<br />
• És l'<strong>el</strong>ement mínim no<br />
segmentable encara que és<br />
identificable i substituïble<br />
• Morfema<br />
Niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Joaquim Llisterri<br />
• Unitat constituïda per fonemes<br />
que s'integra en una unitat més<br />
gran: <strong>el</strong> mot<br />
Joaquim Llisterri
• Mot<br />
Niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Benveniste (1966)<br />
• Unitat lliure i significativa més<br />
petita que pot formar una frase<br />
• Frase<br />
Niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Benveniste (1966)<br />
Joaquim Llisterri<br />
• Unitat que no s'integra en un<br />
niv<strong>el</strong>l més alt, amb valor de<br />
predicat<br />
Joaquim Llisterri<br />
• Sintagma<br />
Niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
• Unitat estructurada que conté més<br />
d'un mot però que no presenta<br />
l'estructura predicativa pròpia de<br />
<strong>les</strong> frases<br />
• Discurs<br />
Niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Benveniste (1966)<br />
Joaquim Llisterri<br />
• Expressió de la llengua com a<br />
mitjà de comunicació<br />
Joaquim Llisterri
Niv<strong>el</strong>ls d’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Benveniste (1966)<br />
Niv<strong>el</strong>l Unitat<br />
Merismàtic Tret distintiu<br />
Fonemàtic Fonema<br />
Signe Mot<br />
Categoremàtic Frase<br />
Unitats i niv<strong>el</strong>ls de l’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Frase La meva veïna canta òpera<br />
Sintagma La meva veïna<br />
Mot veïna<br />
Morfema veïn-a cant-a<br />
Fonema /b/ /´/ /i/ /n/ /´/<br />
Tret Distintiu [sonor] [oclusiu] [labial]<br />
Joaquim Llisterri<br />
Joaquim Llisterri<br />
Unitats i niv<strong>el</strong>ls de l’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Unitat Niv<strong>el</strong>l<br />
Frase La meva veïna canta òpera Sintàctic<br />
Sintagma La meva veïna Sintàctic<br />
Mot veïna Lèxic<br />
Morfema veïn-a cant-a Morfològic<br />
Fonema /b/ /´/ /i/ /n/ /´/ Fonològic<br />
Tret Distintiu [sonor] [oclusiu] [labial] Fonològic<br />
Unitats i niv<strong>el</strong>ls de l’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Frase<br />
Sintagma per<br />
Mot<br />
Morfema<br />
Fonema<br />
Constituït<br />
Tret Distintiu<br />
Integrat en<br />
Joaquim Llisterri<br />
Joaquim Llisterri
<strong>El</strong> llenguatge com a sistema de <strong>signe</strong>s<br />
<strong>El</strong> <strong>signe</strong> <strong>lingüístic</strong><br />
R<strong>el</strong>acions d’oposició: paradigmàtiques i<br />
sintagmàtiques<br />
Niv<strong>el</strong>ls i operacions de l’anàlisi<br />
<strong>lingüístic</strong>a<br />
La doble articulació d<strong>el</strong> llenguatge<br />
humà<br />
<strong>El</strong> llenguatge com a sistema de <strong>signe</strong>s<br />
Joaquim Llisterri<br />
SAUSSURE, F. de (1916) Cours de linguistique générale. Publié par C.<br />
Bally et A. Sechehaye avec la collaboration de A. Riedlinger. Édition<br />
critique preparée par Tullio de Mauro. Paris: Payot, 1969. Trad. cast.,<br />
prólogo y notas de A. Alonso: Curso de Lingüística General. Madrid:<br />
Alianza, 1983. Trad. cat de J. Casas: Curs de <strong>lingüístic</strong>a general.<br />
Barc<strong>el</strong>ona: Edicions 62, 1990.<br />
BENVENISTE, E. (1964) "Les niveaux de l'analyse linguistique", in<br />
BENVENISTE (1966) Problèmes de linguistique générale I. Paris:<br />
Gallimard. pp. 19-31; Trad cast. de J. Alm<strong>el</strong>a: Problemas de <strong>lingüístic</strong>a<br />
general I. México: Siglo XXI, 1971.<br />
Joaquim Llisterri<br />
Unitats i niv<strong>el</strong>ls de l’anàlisi <strong>lingüístic</strong>a<br />
Unitats de segona articulació<br />
Frase La meva veïna canta òpera Sintàctic<br />
Sintagma La meva veïna Sintàctic<br />
Mot veïna Lèxic<br />
Morfema veï-na cant-a Morfològic<br />
Fonema /b/ /´/ /i/ /n/ /´/ Fonològic<br />
Tret Distintiu [sonor] [oclusiu] [labial] Fonològic<br />
Unitats de primera articulació<br />
Joaquim Llisterri
Change language