NOMS I LLOCS DE CANOVELLES - Estela - Ajuntament de ...

Noms i llocs de Canovelles
Granollers: Una peça de terra en el paratge Brolla de Belluya, que comprèn el conreu pel
seu compte, deu quartans de cereals de secà de tercera, quatre de vinya de tercera, dos d’oliverar,
dos de tercera” (AMC, QLO62, núm. 27). “Antiga i popular barberia de la carretera,
al costat de Can Guidons, al carrer de Joan Prim núm. 61. Del cognom Capella que dóna el
nom de casa” (OG, inèdit).
Capellans, la mina dels
Aquesta mina d’aigua, que tenia el seu inici en el terme de Canovelles, com a continuació del rec Monar
i amb una nova captació del Congost, travessava en diagonal, en direcció nord-est i sud-oest, el costat de
ponent del camí de Granollers, les terres de conreu per sota i, després del camp de can Baldufes i el camp
d’en Record que ja hi tenia tres pous, passava per les terres de can Carrencà on hi havia quatre pous més,
entrava en aquest punt en el terme municipal de Granollers on tenia la major part del seu recorregut, no
solament per portar l’aigua al Molí dels Capellans del terme veí, sinó també a molts pagesos que aprofitaven
la seva aigua. Per això, a Granollers, es coneix també com la mina del Molí dels Capellans.
Carbonell, can
“L’aigua que encara avui arriba per regar els horts a la cara nord de les ruïnes d’aquesta edificació,
ve de Canovelles, passa vora la via del tren del nord, entra en terme de Granollers i
passa a ponent de la Tendeta de la carretera de Caldes, on fins a l’any 1999 encara hi havia
el pas deixat entre edificacions i anava a buscar el punt de la cantonada actual sud-est de l’avinguda
de l’Estació del Nord i el carrer de Joanot Martorell, baixava de cara a migdia proper
a la cara de llevant d’aquest carrer, fins a arribar exclusivament als horts, després de fer
moure les moles del molí, continuava i més avall de Can Puça, a l’alçada de Cal Pastor, rebia
el nom de rec del Molí d’en Many. Cobert fins a ca la Calafell, després anava a cel obert, amb
un pas que havia estat construït de pedra pel costat de la carretera per aguantar millor el
marge i la resta de totxo. Avui encara se’n veu una part a l’últim tram, on hi havia la bassa,
després anava fins a la bassa de Sant Nicolau” (OG, inèdit). “Mina dels Capellans” (AA, plànol
de la Mina dels Capellans).
“Acta de Consagració de l’església de Sant Genís de l’Ametlla, de l’any 1123. Límits parroquials.
Començant pel Castell antic, baixa fins a la petita prominència que s’aixeca sobre el
93