NOMS I LLOCS DE CANOVELLES - Estela - Ajuntament de ...

nord-ponent part que se segrega, nord-migdia Joan Julià, llevant Sala. Isidre Duran Blanxart,
Maria Assumpció Duran Cladellas (1948)” (RPG, ll. 6, fca. 591, f. 225). “Jaume Camp, pagès
per la facultat de valer-se per al rec de les seves terres de les aigües que discorren per la
sèquia del molí de Jaume Magarola, paga per Nadal 1 S” (AA, LlevR, pàg. 8). “Casa Camp.
Per les terres i el personal de la casa Campª” (AMarq, CDV, Cad. s/d, núm. 10).
Camp, el camí de can; la carretera de can Camp
Camí o carretera, aquest vial començava pel costat de llevant des del Camí Ral, o camí de Granollers,
sota la cara nord del pas de la via del tren, i anava a travessar la carretera de Granollers a l’Ametlla, fins
a arribar a la masia de can Camp on es bifurcava; marxava de cara al nord, voltava per dalt el bosc de can
Camp fins a la carretera altra vegada, a sobre a ponent el bosc de ca la Tona; en arribar a la casa, li donava
la volta per davant i anava a pujar la serra fins a trobar el camí antic de Caldes.
“El camí de can Camp” (AMC, Cad1953, pol. 4). “La carretera de can Camp, anomenada
igualment el camí de can Camp” (RPG, ll. 3, fca. 306, f. 157). “Terreny en el terme de
Canovelles, migdia el camí de can Camp” (RPG, ll. 15, fca. 1.369, f. 73).
Camp, l’era de can
Era de grans dimensions, de forma quadrada, enrajolada amb rajola petita; li hi sortia herba
per les juntes i s’havia d’escatar bé per poder batre; amb lliça al volt, situada ran la cara nord
del camí de la casa i al costat sud-oest de la masia, darrere la casa. Batien amb els animals propis,
amb euga i cavall; més endavant, passaven el corró amb claus, es ventava amb forques de
ventar i també amb la senalla i la garbella. S’hi feien tres o quatre pallers; l’herba anava a la
pallissa, tocant el portal de l’era, de sota l’era empostissada.
80
“Can Camp, era” (AMC, Cad1953, pol. 4, parc. 46b).