NOMS I LLOCS DE CANOVELLES - Estela - Ajuntament de ...

v. Baldufes, Bellulla, Busoms, Cafè, Canal, Duran, Fangues, Fortuny, Governador, Hortes, Ignasi, Molí,
Molins, Poldo, Prat, Record, Rector, Sastre.
llac: “m. Gran extensió d’aigües que ocupa una depressió.” (DIEC, pàg. 1118).
v. Mollet.
lledoner: “Celtis australis. Arbre de la regió mediterrània. És rústic, però prefereix els sòls silícics. Suporta
el fred intens i la sequera. Celtis australis, de fulles molt petites. Celtis laevigata.” (RCH Deo, pàg. 94). “Arbre
caducifoli de la família de les ulmàcies (Celtis australis), de fulles asimètriques, fruits negres, drupacis i
comestibles, però poc apreciats.” (DIEC, pàg. 1125).
v. rasa de can Girbau, Serra.
malesa: “En l’ús rural dominen les accions fundades en el mal terreny […] A tot el nord del Principat i
Pirineus es diu a) del terreny estimbat i aspres pendents rocosos (així fins més al sud de Vic, cap a
Centelles, 1924, etc.). Mentre que en terres valencianes i fins al nord de l’Ebre, s’aplica b) a la vegetació
de bardisses i arbusts espessos (poc diferent del castellà maleza).” (DEC, vol. V, pàg. 379).
v. Maleses, Pagès Nou, Pagès Vell.
mas: m. “Casa de camp.// Unitat d’explotació agrícola tradicional integrada pel mas, pels conreus, pels estables,
pels magatzems, etc.” (DIEC, pàg. 1185).
v. Amell, d’Avall, Bastrol, Bellulla, Bellver, Bernat Serra, Camp, Canyelles, Canyes, Carpinell, Carrencà,
Casanoves, Caseta, Castells, Cellers, Cisteller de Baix, Colomer, Comes, Conillera, Costeny, Cuana,
Diviu, Duran, Fabrera, Ferrer, Figueres, Font, Fortuny, Galobardes, Gorguí, Guillemí, Guri, Jonc, Lledó,
Lledoner, Magarola, Marquès, Olivet, Pagès, Pagès Vell, Pertegàs, Pi, Ponts, Prat, Puig, Roca, Rovira,
Sabater, Saguals, Serra, Soquet Carpinell, Tei, Teia, Torrents, Vall, Valls, Vell, Xarlet, Xicota.
mina: “f. Pas subterrani. //Esp. Excavació feta per extreure mineral, per captar aigües, per fer volar amb un
explosiu una fortificació, etc.// Lloc en la massa d’un terreny d’on s’extreuen metalls, minerals metal·lífers,
pedres precioses, matèries combustibles.” (DIEC, pàg. 1120).
v. Avel·lí, Camp, Canovelles, Canyelles, Capellans, Carrencà, Castells, Colomer, Duran, Fangues,
Gorguí, Guri, Jovany, Marquès, Nova, Prat d’en Camp, Sant Plàcid, Sastre, Valls, Vella, Villar.
mot: “m. Marge artificial que es fa per conduir un rec.” (DIEC, pàg. 1251). Sovint és sinònim de rasa o
torrent petit.
v. feixes Altes, Maleses.
motor: Denominació del conjunt de barraca, pou i motor, que pujava l’aigua per omplir la bassa, o bé
regar directament la terra.
olivar: “Olea europea. Origen regió mediterrània (zones més càlides). Prefereix els sòls profunds, ben drenats,
encara que s’adapta bé a d’altres naturaleses. De creixement lent.” (RCH Deo, pàg. 170).
v. Artigues, Badia, Bassa, Bellulla, Biel, Bieló, Cafè, Camp, Canyelles, Capella, Careta, Carpinell,
Carrencà, Casanoves, Cases, Cisteller, Colomer, Cuana, Duran, Flequer, Fornets, Forns, Fortuny,
382