NOMS I LLOCS DE CANOVELLES - Estela - Ajuntament de ...

TOPÒNIMS
aiguamolls: “m. Terreny inundat o almenys amarat d’aigua de manera permanent.” (DIEC, pàg. 62).
v. Camp.
aigüerol: m. Aiguamoll / Bassal (DIEC, pàg. 62).
v. Aigüerols, Rovira.
alba: “Populus alba, origen centre i sud d’Europa, Àsia Menor, és rústic per a condicions de temperatura,
però viu millor en llocs baixos i sòls humits, creixement ràpid.” (RCHD, pàg. 205).
v. Fangues.
altar: “m. Construcció en forma de taula sobre la qual se celebra la missa. La taula ensems amb el retaule.”
(DIEC, pàg. 87).
v. Roser, Sant Feliu, Sant Joan, Sant Joan Baptista, Sant Sebastià, Sant Sebastià i Sant Jaume, Santa
Maria, Santa Maria de Gràcia, Santa Maria del Rosari, Santa Maria dels Dolors, Santa Maria de la
Guia, Sant Crucifix.
alzina: “ f. Nom donat a diversos arbres del gèn. Quercus, de la família de les fagàcies, de fulla sempre verda,
coriàcia: alzina carrasca, alzina de fulla curta; (Quercus ilex ssp). (DIEC). Quercus ilex. Arbre que viu en sòls de naturalesa
variada, inclosos els secs i pedregosos; prefereix els arenosos i silícics. Molt resistent al fred, s’adapta bé als climes més rigorosos.
A Espanya és indígena l’alzina Quercus coccifera. Garric.” (RCH Deo, pàg. 210).
v. plaça de l’Ajuntament, Diviu, Ignasi, Rovira, Serra.
ametller: “Amydalus communis. Creixement ràpid, flors blanques i rosades, fruits verdosos, que tenen l’ametlla
comestible.”(RCH Deo, pàg. 210).
v. Pertegàs.
arcada, aqüeducte. “m. Conducte artificial tancat, no prefabricat, per a portar aigua d’un lloc a l’altre, generalment
en gran quantitat.” (GEC, vol.2, pàg. 314).
v. Canyelles, Colomer.
avellaner: “Corylus avellana, família de les betulàcies) Arbret caducifoli d’uns 5-6 m d’alçada [...] el fruit l’avellana.”
(GEC, vol.2, pàg. 763). “Corylus avellana. Fruits avellana, fulls alterns, simples.” (RCH Deo, pàg. 316).
v. Girbau del Sot.
avinguda: Vial d’amplada més gran dels altres carrers que formen un espai urbanitzat, a vegades amb
arbres plantats a les vores.
v. Canovelles, Quinta Avenida.
barraca: “f. Casa petita i rústica com les que habiten les persones que exerceixen oficis en llocs solitaris i
allunyats, com ara els carboners, els roders o els serradors.” (DIEC, pàg. 224).
v. Conte, Ignasi, Jaume Colomer, Valls.
378