NOMS I LLOCS DE CANOVELLES - Estela - Ajuntament de ...

Noms i llocs de Canovelles
Rossa, la
Sobrenom femení per anomenar la dona de cal Ros.
Roure, can
El cognom Roure i la casa probablement coneguda amb aquest nom, es troben documentats al segle XVI.
La casa de can Roure, que coneixem actualment amb aquest nom, està situada sobre el costat de llevant
del torrent de Fangues, amb el núm. 11, forma part de la barriada Vella, al final del nucli del poble, a
l’actual carrer de Sant Feliu, abans del torrent; va ser construïda a començament del segle XX, pels antics
masovers de la Rectoria. És una masia d’estructura senzilla, amb planta baixa i pis, amb coberta a doble
vessant perpendicular a la línia de façana, orientada a migdia, amb les corts de les vaques al pati que l’envolta
per les cares sud-est i sud-oest.
“Parroquia y terme de St. Feliu de Canavelles, fogajat ha 17 de juliol 1553 per Bertomeu Pi.
Joan Roura” (ACA, núm. 2.598, f. XXXXIIII, JIF, pàg. 352). “Quarter de Llevant 20: Cases que
es feren posteriorment a l’any 1862. Can Roure, (1909) Josep Pous i Roger” (TTC, pàg. 53).
Roure, l’era de can
En aquest casa no tenien era fixa, ni espai enrajolat permanent; tanmateix, quan arribava l’època de
batre, preparaven el pati situat al costat de ponent de la casa, el picaven i després l’encatifaven amb buina
de vaca, que deixaven assecar perquè fes una pàtina compacta. Venien eugassers a batre a la casa, de les
colles que recorrien la comarca i passaven una casa darrere l’altra; ventaven amb forques i garbelles per
a les faves, instrument aquest que encara es guarda a la casa. Es feien tres pallers, dos de palla i un de sec,
que es barrejava amb civada, alfals i el que hi havia.
Roure, la vinya de can
A can Roure tenien la terra dedicada a la vinya, plantada de ceps de sumoll, abaié, pansa rossa i pansa
tendra, amb algun cep de moscatell, on després va construir-se el cementiri nou. Eren uns conreus de
secà d’aquesta propietat en part dels quals es féu el cementiri i la resta es va edificar amb habitatges.
313