NOMS I LLOCS DE CANOVELLES - Estela - Ajuntament de ...

Noms i llocs de Canovelles
tercera. Riera, Pau de l’Ametlla: Una peça de terra en el paratge pla d’en Marquès, que
comprèn i conrea pel seu compte, sis quartans de cereals secà de tercera, sis de vinya de segona,
dues quarteres, deu quartans de tercera, tres quartans de bosc de tercera” (AMC, QLO62, núm. 140).
Riera, el camp de la
Terra que havia estat propietat del Molí de les Canyes, de forma allargada amb el camí del Molí a la
cara de migdia, el riu Congost a llevant, el rec Monar a ponent, i una sèquia derivada del rec que passava
ran les basses al costat nord, amb un camí central que la travessava i portava al pou i la barraca del
motor. Coneguda popularment com la verneda d’en Fortuny, després s’hi va construir la casa de can
Galobardes; enderrocada aquesta, ara forma part de la zona industrial.
“Terra denominada camp de la Riera, en el terme de Canovelles, que es rega amb l’aigua de la riera
del Congost, llevant riu Congost, migdia-ponent Molí anomenat de les Canyes, nord mas Castells i
mas Rovira. Neus Fortuny Blanc, Dolors Duran Blanchart (1945)” (RPG, ll. 5, fca. 459, f. 67).
Riera, el carrer de la
Aquest carrer entra des del terme de Granollers per la cara de migdia i va en direcció nord. Quan es
va obrir com a carrer, va continuar al nord pel camí del pla de can Sobrevia, es van articular a les seves
vores les primeres i incipients construccions que donarien origen a la barriada Nova o l’anomenada popular
de barri Xarlet.
v. Bot, Colet, Colomer, Enric Palet, Governador, camí de Granollers, Liret, Margalla, Maria Petita,
Martínez, Miracielos, Percala, Suari, Ton Colet.
“Urbana en el carrer de la Riera, cantonada amb el carrer del Molí” (RPG, ll. 1, fca. 63, f. 208). “Carrer
de la Riera” (AMC, PNM, A-4, B-5). “Reformes fetes al carrer de la Riera (fotos)” (CUPT, pàg. 28 i 30).
Riera Tort, en
Sobrenom amb el qual es coneixia un carreter que havia vingut de la casa de pagès de can Riera Tort
de Sant Julià de les Olles. Quan entrava a can Clec, deia a la Caterina, la mestressa: “Noia, posa’m una
copa d’allò que prenen els homenots”. La dona agafava la botella del rom i li’n posava un got.
305