NOMS I LLOCS DE CANOVELLES - Estela - Ajuntament de ...

terra, es veremava el raïm, es portava a casa i, la majoria, l’aixafava per tenir el vi en un celler més o menys
important.
La diversitat del paisatge de Canovelles queda àmpliament remarcada en els seus contrasts més evidents;
així, del conreu de la vinya, a les terres de secà a les carenes de les serres, als aiguamolls ran del riu
Congost, amb les seves grans arbredes, que es referencien amb noms diversos com: omeda, verneda,
pollancreda, etc. Sovint la majestat dels plàtans acompanyava altres espècies com les acàcies, que no donaven
nom específic, ni calia tampoc que el nom s’ajustés sempre a l’espècie d’arbre present; o en tot cas,
referint-se a aquella classe que tradicionalment hi havia i que el pas del temps s’havia encarregat de substituir,
canviar, o simplement d’anomenar en el parlar quotidià de la gent d’una forma diferent a l’espècie
present a la zona. Fos com fos, la bellesa paisatgística no sols se’ns apareix de forma clara a l’inconscient,
sinó també de forma volguda o imaginària amb les espessors arbòries, simultànies, continuades al llarg de
la ribera del riu, succeint-se en el nom de les diverses cases que eren propietàries de cada tros, però que,
en realitat, formaven un tot continuat i traspassaven la línia termenal amb la parròquia de Llerona i continuaven
amb la no menys famosa i bellíssima verneda de can Jovany del poble veí.
Els pintors de cavallet s’embadaliren de tal forma amb el paisatge de Canovelles que, a les sortides
dominicals, es congregaven en qualsevol raconada. La verneda d’en Fortuny, el torrent de Fangues, les garberes
daurant les carenes de can Cuana, de Bellulla, o de can Camp, havien estat representades sovint i
en queden grans testimonis en obres perdurables dels pintors granollerins que s’autoanomenaren la Colla
de Canovelles per la seva dèria d’interpretar el paisatge canovellí en tota la seva esplendor.
En Brugarolas, l’Albarranch i l’Iglésias ens ha deixat obres plenes de lirisme del torrent de Fangues; en
Martínez , l’Stevans, amb el paisatge obert dels conreus de secà, les garberes d’en Cuc, les arbredes i els
cap al tard d’en Serret, o les líriques representacions d’en Viñeta. Tots ells s’enamoraren d’aquell paisatge
tan proper i tan llunyà alhora, transformat en època ben recent per la intervenció de la mà de l’home.
En el relleu, a través de les veus que ens descriuen el paisatge, amb noms a vegades comuns portats a
substantivar un indret, hi descobrim formes potser desaparegudes, alteracions de l’entorn geogràfic que
la urbanització ha fet variar totalment: coma, pla, puig, serra, etc.
Noms antics, algunes vegades conservats en la veu tradicional i popular. La mateixa veu popular ha
creat noves veus per denominar espais públics, les quals no han estat reflectides en cap denominació oficial,
però que en el seu dia eren més identificadores que cap altra, i això per si sol ja les revestia d’una
importància cabdal per entendre la forma de relacionar-se i el viure de la gent de l’època.
Tal com sassenyalava anteriorment, segurament hi ha, i hi haurà, més indicacions a fer perquè el recull
onomàstic i el posterior inventari de noms de casa i de lloc de Canovelles sigui el més acurat i exhaustiu
possible.
24