NOMS I LLOCS DE CANOVELLES - Estela - Ajuntament de ...

Noms i llocs de Canovelles
Toponímia
Els topònims s’han subdividit en aquest treball en diversos apartats per diferenciar-los de forma convenient;
i, així, s’identifiquen per grups, com, per exemple, els elements corresponents a l’aigua: l’aigua era
un element vital de subsistència i d’íntima relació veïnal. Per repartir-la, sovint es portaven a terme complicades
construccions i s’establien contractes i normes per al seu ús i administració: bassa, font, pou, rec,
sèquia, etc.
Hi ha, dins l’apartat de l’aigua, elements que es consideren importants per la seva estructura o arquitectura
tradicional, com poden ser els pous; també la importància dels trastalladors en el quefer diari i la
cultura de l’aigua, element tan important en la relació dels homes i la terra. Segurament que hi ha més
elements d’aquests que surten en el treball. Alguns no hi són perquè en el seu moment, potser, no es van
considerar d’una gran importància o simplement perquè es desconeixien. Tanmateix, com es repeteix
alguna altra vegada, aquest és un treball obert i el recull del material onomàstic per poder-lo millorar i
ampliar hauria de ser una tasca comuna.
Arbres de grans o notables dimensions, plantats sovint a la vora de les antigues masies, molts dels quals
creixerien paral·lels a la casa i que alguna vegada desapareixerien, gairebé junts: alzina, lledoner, pi, etc.
Indrets singularitzats: llocs que per la seva situació o un element identificador reben denominacions
característiques, les quals ens transformen en un topònim, sovint de gran arrelada.
Els pagesos, per la necessitat d’identificar les seves terres, anomenen amb precisió els diversos conreus
amb els noms de camps, feixes, horts, peces, etc., i així el que ells, en principi, entenen com a cosa natural
de la casa, sense gaire importància, s’investeix, amb el pas dels anys i la referència obligada en registres,
cadastres i altres documentacions, de la pàtina de transcendència necessària, la qual, d’altra banda, no ha
deixat de tenir mai des del moment de la primera denominació.
Alguns dels noms que surten amb els genèrics —camp, feixa, peça, vinya, etc.— són terres acompanyades
d’uns específics que poden semblar a vegades poc rellevants. Tanmateix, cal remarcar la importància
que qualsevol pagès que treballés la terra, en època remota o contemporània, tingués la necessitat d’anomenar
les seves peces de la manera que creia més adient; al mateix temps, n’hi havia d’altres que no
ho consideraven estrictament necessari més enllà del nom genèric de tot el mas. Per tant, s’entren tots
aquells noms que han estat identificats amb uns noms determinats i en un moment determinat, ja sigui de
forma oral o de forma documentada.
Cal remarcar la importància de la vinya al terme municipal de Canovelles i les nombroses peces documentades,
dedicades a aquest tipus de conreu, no solament per part dels pagesos de Canovelles, sinó
també, sobretot, per pagesos o propietaris de Granollers i d’alguns altres pobles de la comarca que disposaven
de terres a les Maleses, a Bellulla, a les serres de can Cuana, can Serra, o can Camp on tenien la
vinya. Terres que, gairebé sempre, eren els trossos que es tenien per al consum propi, car es cuidava la
23