NOMS I LLOCS DE CANOVELLES - Estela - Ajuntament de ...

Noms i llocs de Canovelles
Antroponímia. Fa referència a tots els noms de les persones: prenom, cognom, renom, afèresi, hipocorístic,
diminutiu, les formes populars dels motius, renoms i malnoms, i, al capdavall, els noms de casa. En
aquest cas, segurament podríem parlar de l’antroponomàstica com la ciència que estudia l’antroponímia.
Sobre el mètode de treball
Quan parlem de noms i veus pretèrites o actuals —algunes de les quals són homònimes, malgrat la
distància en el temps o l’espai geogràfic— veiem que tenim nombroses formes, interpretacions i dialectalismes,
que es donen en la relació home-entorn, les quals varen portar a crear les veus i el seu posterior
estudi a través de l’onomàstica.
Aquest treball forma part del conjunt de la comarca del Vallès Oriental. Per a la recerca d’aquesta informació
s’ha treballat en contacte amb la gent de forma oral o documental, tal com es fa a tots els pobles
de la comarca. Oralment no sempre és possible la informació persona per persona i, a vegades, cal un sol
informador per a un petit veral o nucli. Això permet de recuperar l’origen dels noms i d’aquelles particularitats,
potser simplicíssimes, que els crearen.
La part documental procedeix d’arxius públics o privats i de publicacions.
Malnoms, motius, renoms i sobrenoms
Antigament, la gent dels pobles i viles es coneixia més per aquella forma que en el Vallès anomenem
motius que no pas pel nom o cognom de les persones; sovint, per aquest motiu, sobre un carboner, pastor,
pagès o menestral, qualsevol veí us n’hauria pogut donar referència; en canvi, pel cognom moltes vegades
passava tot el contrari.
Així mateix, el grup de l’enunciat el podem interpretar com a malnoms, motius i renoms; els sobrenoms
serien els que podrien agrupar amb la seva denominació les altres tres formes.
Les primeres referències dels sobrenoms ja es troben en les dades documentals del segle X, van sovint
afegits al prenom com a mot diferenciador d’aquella persona i, a la llarga, quedarien identificats com a cognom
de persona, nom de nissaga o família. Més endavant, durant els segles XV i XVI, novament la necessitat
de diferenciar les persones del creixent grup social, per la repetició dels cognoms a les cases, un
21