NOMS I LLOCS DE CANOVELLES - Estela - Ajuntament de ...

Noms i llocs de Canovelles
Llarga, la feixa
de Lampays l’any 1189, segons les notes inèdites de Mn. Mas. El 1557 Jaume Llampalles és
l’hereu del mas Llampalles” (SMLl, pàg. 35, 45, 54 i 98, AP, fg. 1.516, ampliat amb Blat de
l’Obra (1516) AHCB, fg. 1516 i memorial dels focs de les viles e parròquia del Maresma,
Vallès e Llobregat, núm. 1194, sèrie XIX, vol.28, 10/1). “Llerona: En Lempayes” (ACA, BGC,
A-403, fog. 1.497). (JIF1497, pàg. 177).
Peça de terra allargada que estava situada sota el camí de Llerona, s’allargava entre aquest i el rec
Monar, al nord del camí de can Fortuny. Ara en aquest punt hi ha l’entrada de la zona industrial del polígon
de can Castells, i cap al nord s’ha obert el carrer de Barcelona.
v. sota el Molí de les Canyes.
Lledó, can
Antiga denominació de la pagesia que després es va conèixer amb el nom de can Carrencà.
v. les Àguiles, Carrencà.
Lledó, el mas
Antiga propietat la d’aquest mas, que ocupava bona part del terme de Granollers, però sobretot ubicada
en el terme de Canovelles, on hi havia la casa de pagès. Terres la major part de les quals han estat
urbanitzades i edificades.
v. mas Carrencà, Vall-llobera.
“Bernat, Berenguer i Ramon de Blancafort de la Garriga, signen com a testimonis el seu
germà Pere Gros al monestir de Sant Cugat del Vallès del mas Lledó, situat al comtat de
Barcelona, a la parròquia de Sant Feliu de Canovelles” (Analecta, núm. 5, febrer de 1998, pàg.
12. Jaume Oliver: La Garriga: Els pergamins documentals més antics (segles X-XII) 10. 14
juliol 1179). (Rius, J. CSC, II, Barcelona, 1947, doc.1123). “Mas i heretat anomenat Carrencà,
abans Lledó, amb la seva casa de pagès” (RPG, ll. 4, fca. 223, f. 160). “Heretat anomenada lo
mas Lledó” (AI, ll. 4, f. 370, del registre d’hipoteques de Barcelona (1796). “L’Excel·lentíssim
205