NOMS I LLOCS DE CANOVELLES - Estela - Ajuntament de ...

Onomàstica. Podem dir que l’onomàstica és la ciència que estudia els noms propis, n’estableix les llistes
i els classifica procurant de seguir-ne la història, creació, modificació i fins i tot desaparició. Els plantejaments
actuals de l’onomàstica tenen relació amb altres ciències: història, geografia, demografia, arqueologia,
sociologia, etnologia, folklore, dret, etc.
A vegades, la gent del carrer pensa, quan sent aquesta definició, en el santoral que, naturalment, també
forma part de l’onomàstica, però això és solament una part.
A vegades, hom prefereix utilitzar la forma toponomàstica per parlar d’aquests treballs. Totes dues
expressions són tan properes que el seu ús és també correcte; tanmateix penso que pot servir per fer la
subtil diferenciació.
Toponomàstica. Part de l’onomàstica que estudia la toponímia que, al seu torn, és el conjunt dels topònims;
és a dir, de forma planera, fa l’estudi dels noms de lloc.
Els topònims són sovint molt reveladors; per exemple, de l’origen d’una civilització antiga. Els tractadistes
divideixen els topònims o noms de lloc en:
20
Ciutats
Toponímia major o macrotoponímia Viles
Pobles
Partides
Toponímia menor o microtoponímia Llocs-dits
Sovint es dóna, però, que molts dels topònims, ara considerats majors, dels nostres pobles o ciutats,
originàriament havien estat topònims menors; és a dir, es van convertir en un lloc que designava una partida
o mas en un nucli, el qual en desenvolupar-se creà un ascendent nucli de població; i també al revés,
això es dóna amb l’abandó de pobles sencers i el seu posterior enrunament, fet que s’ha produït en el
transcurs de la història.
La mateixa toponímia té altres definicions per parlar dels noms de diferents indrets o parts geogràfiques,
per exemple:
Hidrònims: relacionats amb l’aigua o corrents d’aigua
Toponímia Hagiotopònims: religiosos
Talassònims: de llocs marítims
Orònims: relleu, muntanyes, etc.