NOMS I LLOCS DE CANOVELLES - Estela - Ajuntament de ...

Noms i llocs de Canovelles
pliren de noms el territori que tan bé es coneixien; després, en Manel Oliveras, de can Jaume Colomer,
en Miquel Castellà, de can Canyelles. La senyora Eugènia Herrera, mestressa de can Marquès, que guarda
el valuós arxiu d’aquesta casa a can Puig de Lliçà d’Amunt —per les facilitats rebudes—; els responsables
del Registre de la Propietat, on vaig fer la recerca d’aquest terme aleshores; però per sobre de tot
en Pere Julià, que ha estat al meu costat des del primer moment, no sols acompanyant-me, sinó també
facilitant-me dades documentals que ell pacientment ha anat recollint; la seva iaia Margarita que recorda
tantes coses; les mestresses de can Colomer, de can Palots, del Molí d’en Marc i de can Sotries; els homes
de can Cuana, cal Sord i can Lleó; en Salvador Martí, per la barriada Nova, la gent de can Cafè. Així mateix,
per no deixar-me ningú, faig extensiu el meu agraïment a tots els presents, els passats i els venidors. A
tots plegats, gràcies.
Per acabar, desitjaria que aquest treball contribuís a anar endavant, a ser un pas més en el coneixement
de Canovelles i del Vallès Oriental, a l’espera mentrestant, que treballs posteriors amb nous estudiosos
que s’hi incorporin en el futur, l’ampliïn i el millorin amb noves aportacions.
Sobre la terminologia
Des del primer moment l’home, inquiet, ha necessitat i ha anat a la recerca de nous horitzons, d’aquells
espais vitals absolutament necessaris.
Aquesta necessitat ve donada pel mateix temps que li ha tocat viure. Així, l’home primitiu, acomplint
les necessitats primeres i més bàsiques per a qualsevol ésser humà, s’acaba fent sedentari i, una vegada
establert, li cal identificar i diferenciar les persones i aquells llocs que li són coneguts, començant pels més
propers i quotidians.
Això ha estat així al llarg de la història de la humanitat. Els noms de persona i de lloc són tan antics
com, segurament, el llenguatge i la racionalitat de l’individu.
Són nombrosos els estudis que s’han fet i es fan a casa nostra sobre aquesta ciència, que ja fou estudiada
pels filòsofs grecs i que anomenem de forma genèrica onomàstica.
Aquests estudis i treballs han estat realitzats gairebé sempre per gent estretament relacionada, lligada
o vinculada, al món de l’excursionisme que, en alguns moments, va rebre el nom d’”excursionisme científic”,
sobretot per la recerca de la gent de Catalunya. Alguns dels exemples més rellevants són els treballs
d’Artur Osona, Enric Moreu-Rey, Joan Coromines i Ramon Amigó.
Tanmateix, com a ciència no va tenir un reconeixement internacional fins a dates ben properes en el
temps: el Primer Congrés de París de l’any 1938.
19