NOMS I LLOCS DE CANOVELLES - Estela - Ajuntament de ...

No solament els noms de persona donen caràcter, sinó també els noms de lloc, la toponímia, ens forneixen
la informació per diferenciar els espais i saber com es relacionaven els pagesos en el seu entorn
habitual, amb la feina i les persones; l’onomàstica és un camí específic per portar-nos-hi.
Canovelles és un municipi del Vallès Oriental situat entre els municipis de les Franqueses del Vallès, a
llevant; Granollers, a migdia; Lliçà d’Amunt i Santa Eulàlia, a ponent, i l’Ametlla, al nord.
El seu territori municipal, que és d’una superfície de 6,75 km2, ha sofert una transformació radical a la
major part del seu terme en els últims cinquanta anys. Avui té un cens de 16.065 habitants, a final de
febrer de 2007.
El terme municipal de Canovelles, va ser dividit en quatre quarters que marcaven els quatre punts cardinals;
forma reflectida en els cadastres, la documentació antiga, que es referencia adequadament en el treball.
Els habitants de Canovelles són coneguts amb el gentilici de canovellins, canovellines. Van dedicar-se
antigament, de forma exclusiva, a la pagesia; això queda remarcat i es pot comprovar en la toponímia amb
els noms de la terra: bosc, hort, feixa, omeda, verneda; però sobretot, l’olivar i la vinya que omplien els
plans i vessants que coronaven les serres, en zones tan característiques com les serres de Bellulla, can
Camp, can Cuana o les Maleses.
Cada poble té les seves peculiars característiques, molt sovint especials i genuïnes, respecte als seus
veïns; encara que, d’altres vegades, a través dels llocs comuns s’uneixen en denominacions conjuntes.
D’aquesta forma de viure i d’entendre el món que l’envoltava, neixen demostracions i manifestacions
populars que queden expressades en les tradicions i les formes d’anomenar les persones, els objectes i
els llocs de convivència, de treball o esbarjo.
Algunes no poden ser incorporades en aquest treball perquè formen part d’un altre àmbit.
El poble de Canovelles es va construir en una plataforma solella i altiva sobre els camps de la riba del
Congost; la seva situació geogràfica li va donar unes característiques especials, entre el regadiu i el secà.
Els aiguamolls de vora la riera, amb les innombrables artèries que portaven l’aigua del riu als camps, donaren
vida i bellesa a unes raconades inoblidables que els primers pintors de cavallet deixaren com a testimoni
a les seves obres; la verneda d’en Fortuny, de tant pintada, agafà una notable fama i parlar d’aquest
lloc era sinònim de racó majestàtic, de bellesa paisatgística de primer ordre, amb els seus alts pollancres i
plàtans.
A partir sobretot de la dècada de 1950, les terres situades entre el ponent del Congost i el pas del
camí de Granollers —que al poble veí anomenen el camí vell de Canovelles— esdevingueren els actuals
carrers de la Riera i de la Diagonal que s’anaren omplint de precàries construccions de la gent nouvinguda,
que arribava a Catalunya en aquella època a la recerca de feina i d’una vida millor. El creixement des
d’aquests anys ençà ha estat gairebé vertiginós i ha canviat completament l’entorn a les planes de conreus
de Magarola o can Castells amb la zona industrial, al pla de can Camp completant la barriada Nova, a les
faldes de les serres de Bellulla o de can Carrencà, o can Duran amb les noves urbanitzacions residencials.
16